Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







divendres, 16 d’abril de 2010

Ciberactivisme 2.0

Fa cosa d’un any que vaig iniciar-me en el que ara s’anomena web 2.0, això és, les pàgines webs basades en comunitats d’usuaris, que és el que tots coneixem popularment com xarxes socials, blogs, wikis,.., i és realment sorprenent la manera en la que, quasi bé sense adonar-nos i de forma natural i progressiva, ha anat formant part de la nostra vida, dia rere dia, com una eïna més de comunicació entre molts de nosaltres, fins al punt de arribar a ser la nostra brúixola o referent per a l’activisme social, polític, cultural, en definitiva, per al ciberactivisme en qualsevol dels ámbits.

Ara parlar de facebook, twenti, twitter, linkedin, o qualsevol de les nombroses xarxes socials al nostre abast actualment, pot semblar un tema banal o simple, com si ens poséssim a parlar per exemple de telèfons mòbils, dels diferents models disponibles ara al mercat i les preferències per uns i altres entre els diferents usuaris possibles. És la conseqüència inmediata de la ràpida adaptació, integració, i consolidació de qualsevol tecnologia o instrument de comunicació que s’instaura a la societat com a eïna de treball, de comunicació o d’informació d’una manera tan natural i silenciosa que gairebé ni ens adonem de la seva repercussió i la seva excepcional utilitat passa gairebé desapercebuda entre tots nosaltres.
Però la realitat és que el que inicialment esdevinguè un divertit instrument de comunicació i contacte entre diversos usuaris, amb la finalitat de retrobar antics amics, col.legues, o companys d’estudis; ha resultat ser una potent i pràctica eïna d’activisme social, polític, cultural, etc.

És en aquest punt on les xarxes socials esdevenen les responsables i les causants d’aquesta onada d’activitat diària i constant, en la que tots i tothom té la opció de participar, d’informar, d’ésser informat, d’opinar, d’associar-se, de promoure o impulsar certes inquietuds, opinions o postures sobre una infinitat de qüestions i interessos comuns. Aquí és on les xarxes socials esdevenen un instrument força útil i poderós si el seu ús s’aprofita i es dirigeix cap a una nova manera d’entendre la comunicació i la informació.
La seva rapidesa, eficàcia, i la facilitat en la que es poden disposar de la seva utilitat mitjançant altres dispositius o eïnes tecnològiques que permetin actualitzar al’instant l’estat d’un usuari amb qualsevol de les possibles xarxes disponibles, insertant comentaris, fotografies, etc, fan que ens trobem davant d’un fenòmen comunicatiu de gran trascendència i importància històrica en el món de les relacions socials.

La societat canvia, avança i evoluciona d’acord amb totes les eïnes i instruments al seu abast, i així, ara la gent pot manifestar-se a la xarxa enlloc del carrer o la cafeteria, i per tant arribant a un major col.lectiu de gent i amb una major rapidesa, pot promoure o mobilitzar persones mitjançant la creació de grups per recolzar o condemnar un acte, activitat o personatge determinat; expressant i descobrint així, de més a prop, i amb rapidesa, la veu dels ciutadans, l’opinió pública.

En aquest sentit, la política adopta ara una nova forma i una nova via d’actuació, i una nova manera d’entendre la seva presència en la ciutadania, ja que ara els polítics tenen la opció d’acostar-se als ciutadans per mitjà d’aquestes xarxes socials, i per tant, trencar aquesta barrera i distància que tradicionalment els ha envoltat, de manera que amb l’existència i dinamicitat d’aquestes xarxes socials, les distàncies queden totalment retallades i els polítics passen definitivament de ser escoltats a escoltar la gent, la ciutadania, que s’acosta a ells per a expressar, preguntar, qüestionar o inclús manifestar el seu desacord o parè en les qüestions que creguin convenients o que el mateix polític plantegi amb la seva informació diària que exposa a mode d’agenda personal política pública. Una agenda que, certament, resulta ser una bona manera de mostrar la veritable feina i tasca diària que fan els polítics i que molt bona part d’ella s’en desconeix perquè òbviament tot no tindria cabuda a les notícies i informatius televisius i radiofònics.
Per tant, en aquest sentit les xarxes socials esdevenen una molt útil, profitosa i pràctica eïna de comunicació i informació política directa i personal.

Per altra banda, aquesta facilitat i rapidesa de transmissió de la informació de la que es disposa ara via xarxes socials genera també una nova manera d’entendre la informació en tant en quant la premsa digital circula a una velocitat superior a la premsa escrita o televisiva.
Els mitjans audiovisuals tenen aquest sentit, una certa competència informativa perquè ara els usuaris poden tenir tendència a contrastar algunes informacions procedents de les xarxes amb les que emeten aquests mitjans informatius, però al mateix temps, les xarxes socials esdevenen una font per a ells en tant en quant certes opinions, grups, o moviments creats a la xarxa poden donar una primera informació o impressió sobre certs moviments socials, polítics o culturals rellevants a tenir en compte.

Els sistemes de comunicació avancen i avancen, i amb ells canvien els models i les distàncies socials. Tothom qui vulgui pot estar en contacte amb qui vulgui de manera fácil i ràpida. Potser aquesta consideració pot també donar a pensar en l’arma de doble fil que tenen aquestes xarxes socials. Una nova manera de comunicar-se i relacionar-se també pot donar lloc a una nova manera de delinqüir o de trobar possibles victimes.

Crec que el futur d’aquestes xarxes socials, tan profitoses i útils ara per ara per tots nosaltres, per tot el que s’ha dit al llarg del text, passa per una regulació o control informàtic i/o legals, per tal de protegir els menors d’edat i així arribar a detectar possibles usuaris fraudulents o perillosos que facin d’aquesta nova manera de comunicar-se una eïna perillosa.
Com tot, serà necessàri en aquest sentit, una reeducació social orientada als més joves per tal que sàpiguen fer-ne un ús adequat de les xarxes, i sàpiguen trobar el límit entre la privacitat personal i la vida social. El fàcil accés de tothom a la informació de tothom és quelcom a tenir present per tal que se sàpiga gestionar i administrar de la manera més encertada possible.

La meva opinió és que les web 2.0 són una bona eïna de comunicació que cal aprofitar per expressar-nos, per dir la nostra, per opinar, per intercambiar impressions, per compartir alegries o tristeses col.lectives, per promoure grups d’interessos comuns i compartir les nostres inquietuds; i com no, interactuar amb tot plegat per estar informats com mai i poder contrastar fonts, comentaris, opinions, etc.
Estar en contacte amb aquesta realitat virtual ens pot aportar moltes coses positives, entre elles el poder escoltar diverses opinions interessants, ser conscients de les inquietuds tan comuns que ens uneixen als catalans, i com no, participar de l’activisme polític tan interessant de què disposem ara tots al nostre abast i poder dialogar al respecte.

Més enllà de les diverses possibilitats de contacte que ofereixen totes les xarxes socials actuals, està el paper que nosaltres podem tenir a les xarxes socials, la nostra opció per a fer, construir i unir. El ciberactivisme 2.0 és, sens dubte, la nostra via d’expressió, opinió i actuació modernes.

6 comentaris:

Martini ha dit...

Estic d'acord amb la teva exposició, però voldria aclarir, si em permets, que la Web 2.0 va evolucionar a partir de la primera generació d'Internet per respondre, bàsicament, a les necessitats del món financer, comercial i educatiu. Per tant, la Web 2.0 no és un equivalent mimètic de xarxa social, confusió bastant estesa a vui dia, sinó que és la plataforma tecnològica (la programació i el hardware dels servidors) que ha permès evolucionar d'una Internet estàtica (primera generació) a la dinàmica, on els usuaris poden generar i editar els seus propis continguts a la xarxa de manera àgil i senzilla.

És cert que en aquest últims tres anys les xarxes socials han pres un paper preponderant en l'ús d'Internet, per part de la majoria d'usuaris, però no podem oblidar que molt abans de la massiva popularització del facebook o el twiter ja hi havia vida intel·ligent en el territori 2.0: Els primers fòrums, avantsala dels actuals blocs, i els primers xats ja fa gairebé deu anys que van veure la llum.

Com també esmentava, el paper de la web 2.0 en el món de l'ensenyament és molt intensiu, des de l'ús per part del professorat d'eines dedicades a la creació de cursos i aules a la xarxa, com és el cas del popular Moodle de l'australià Martin Dougiamas, fins a l'aprofitament amb caire docent de serveis com Youtube, la Wiki, Slideshare o SlideBoom (power points), Woices (Audio-guies), etc, etc i sense deixar de mencionar tota la llarga saga que penja de Google (maps, documents, grups o site's).

Estic també d'acord amb la teva apreciació sobre els mitjans de comuniacació tradicionals respecte l'activisme a la xarxa i els seus nous canals de comunicació: Hi presenten molta recança i s'ho miren de reüll, perquè en definitiva estan perdent el monopoli de la informació.

Marta ha dit...

Moltes gràcies pels teus comentaris i puntualitzar certs punts de l'article. Benvingudes siguin les aclaracions pertinents. Salutacions.

àngels ha dit...

Marta, et voldria dir que tu ets totalment una dona 2.0, i al marge de puntualitzacions que sempre són bones que es facin quan milloren la informació, estic d'acord amb el que és fonamental: que ara, per moltes de nosaltres, la possibilitat de comunicació que ens ha obert aquest món virtual ja forma part de la nostra vid quotidiana i ens permet millorar les nostres xarxes d'amistat i cultivar els nostres afectes, a més de que cada persona pugui expressar el que pensa i fer treball polític.

No sé si estarem amb molt o poc desacord sobre aquest darrer àmbit de la política, Marta, però el que és segur, és que m'agradarà seguir les teves opinions perquè ets una dona lúcida i honesta. Una abraçada molt tendra!

Marta ha dit...

Moltíssimes gràcies Àngels per les teves paraules.

Alex Francés ha dit...

Marta es genial tenir-te entre nosaltres i més ja saps la meva debilitat per aquesta revolució social. De totes maneres a mi, tambè m'agradaria fer una aclariment conceptual respecte al 2.0. Per a mi l'evolució del concepte 2.0, es la capacitat de compartir l'informació. Crec que complementa que diu Martini, però si ho traduïm de forma global, han estat els Social Media, el que ens han permès avançar en aquest aspecte, i es evident que els Social Media, tant com a concepte com a mitja, el més conegut son les xarxes socials. Fins ara, el que anomenàvem web 1.0, era la web que només emetia informació, no permetia l'interactuació amb la resta. Com apuntava Martini, un xat si que es un principi d'aquesta revolució, però en aquell cas l'informaciò es un one to one. Avui en dia, les marques no només son emissores de contingut, sinó que adopten un paper d'actors dins d'aquest joc. Ja que ara també s'han convertit en receptores del que l'audiència diu. i l'audiència la trobem en els social media, on compartir l'informació i l'inmediatessa fa que es revolucioni aquesta historia. El curiós de tot, es que ara que comença a explotar el concepte 2.0, en els àmbits tecnològics ja parlem de 3.0, on la semàntica i sentiment del que compartim farà que l'informació que un reb, sigui a la "carta"... però bé, esperarè el proper post de la Marta, per ampliar. Felicitats Marta! per tenir aquestes iniciatives.

Marta ha dit...

Moltes gràcies àlex, com ja t'he dit, el plaer és meu per formar part d'un equip tant maco com vosaltres, una abraçada.