Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dilluns, 21 de novembre de 2011

CATALONIA IS NOT SPAIN



Amb aquest titular obria el diari català Avui l'endemà de les històriques eleccions generals a Espanya.
I tant històriques, que justament amb aquest títol tan significatiu i contundent, s'evidenciava de nou la  diferenciada realitat política catalana vers la de la resta de l'Estat, tot i que des d'ahir amb xifres i dades estadistiques prou reals i exactes, que confirmen encara amb més claretat i autoritat moral que mai aquesta veu pròpia de Catalunya, la veu del poble català.

Aquestes eleccions generals, per tant, no han estat sols unes altres eleccions generals, sinó que, efectivament en aquest sentit, esdevenen un gir trascendental en la voluntat expressada a les urnes per aquest poble català, que davant la delicada situació actual entre les relacions Espanya-Catalunya, sentencia finalment la seva ferma convicció catalanista i la lluita i defensa dels interessos propis de Catalunya.
Sens dubte, una voluntat que evidencia clarament, la distància cada vegada més llunyana entre Catalunya i Espanya, si tenim present que el guanyador de les eleccions espanyoles representa l'Espanya Popular i per tant, l'Espanya absoluta, unitària i indivisible que promulga el seu partit i que, a hores d'ara, defensa la seva majoria absoluta a capa i espasa.

Aquestes eleccions generals, són històriques doncs, perquè els hi dolgui molt o poc als espanyols populars o no populars, però profunda i marcadament espanyols en quant a territorialitat i normalització lingüística es refereix, hi ha una tercera força nacionalista catalana en aquest nou escenari polític que no poden obviar de cap manera.

No parlem ara de ser o no decisius a Madrid, que evidentment hauria condicionat moltes de les polítiques proposades pel nou govern, sinó de l'autoritat moral i política indiscutible que suposa per a Catalunya el fet d'ésser representada a Madrid per un partit català que resulta ser la tercera força nacional a Espanya, i per suposat, la voluntat de lluitar i defensar un pacte fiscal. El partit guanyador a Catalunya, el més votat, i el que aconsegueix aturar aquesta onada popular sense precedents històrics. Això és, sens dubte, una dada i una lectura que posa en evidència la força i veu pròpia de Catalunya que ha de ser escoltada si o sí.

El mapa electoral , certament posa els pèls de punta, quan destaca i sobresurt clarament la diferenciació basca i catalana, en un mapa absolutament blau. No calen comentaris. És més que evident, és força clar i descriptiu.
Pèls de punta durant el dia d'ahir, en veure uns resultats que avalaven la maduresa del poble català, savi i exigent, que un cop més, entén i assumeix les dificultats per les quals el pais mira d'aixecar-se i superar, i accepta i aprova les mesures responsables i serioses d'un govern seriós, rigorós i també responsable.

Ahir, certament, era un d'aquells dies en el tot català devia sentir-se orgullós de ser català. Ahir ser català, catalana, era un privilegi i un honor que molts sentiem haver perdut darrerament, per les últimes legislatures catalanes, on molts ens preguntàvem on era aquell respecte i admiració que anys enrera haviem percebut de fora.
I ahir, justament ahir, l'ADN català cotitzava a l'alça per la dignitat i respecte que es respirava en acabar la jornada electoral i en conèixer els resultats definitius.

Jo ahir, avui i sempre m'he sentit molt orgullosa de ser catalana. Però ahir especialment, vaig recuperar aquelles sensacions que, fruit de la penosa gestió política portada a terme pel darrer govern català, van acabar esvaint-se i reduint-se al ridicul i la vergonya aliena.

Recordo, quan vaig decidir fer-me militant de Convergència, justament en el moment que sentia aquesta grisor com a catalana, justament quan sentia la necessitat de recuperar aquells anys de respecte i valors, de passió i treball pel nostre pais, la nostra cultura, les nostres tradicions,..., volia recuperar aquell passat desaparegut de la manera més inepte i incompetent, i ferit per una creixent desafecció política causada per aquella trista etapa política catalana.
Ara farà justament dos anys de la meva militància al partit, en el que vaig entrar decidida a posar el meu granet de sorra per a intentar entendre el què passava i perquè, i a fer tot el que estigués a les meves mans per a contribuir a la recuperació d'aquella etapa on el pais navegava a bon port, i carregat de valors, futur i molta molta empenta, il.lusió i treball.

La meva identificació amb Ciu, amb Convergència Democràtica de Catalunya, d'ençà que vaig començar a votar als 18 anys, es reenfortia aquests anys amb molta més força i fe, i amb la voluntat de reviure i recuperar el prestigi que Catalunya havia perdut injusta i dolorosament, i fer de la nostàlgia del passat la realitat del nou futur del pais. Era el meu desig compartir totes aquestes impressions i sensacions amb militants o simpatitzants, ja no del partit exclusivament, sinó amb simpatitzants en defensa del prestigi i respecte per Catalunya.
La imatge de rigor, serietat, prudència, responsabilitat, entrega, treball, dedicació i sobretot, aquesta estima profunda i tan notòria per Catalunya, en cada decisió, en cada avenç, en cada acord, en cada fita aconseguida... tots aquests elements van ser decisius per contribuir a la meva identificació amb el partit, i per suposat, la meva més sentida admiració pel mestre, el MH President Pujol, van ser decisius per acabar d'identificar-me per complet.

També endinsar-me en aquest projecte m'ha permès conèixer la part més humana i càlida de la política, de la gent que hi ha volcada en ella, treballant dia rere dia sense parar, desinteressadament, i per pur plaer i vocació de servei al país. He pogut comprovar, en aquest sentit, amb els meus propis ulls, la incansable i inesgotable capacitat de treball de tots els qui diàriament contribueixen a fer funcionar un partit polític, i anònimament, treballen i treballen sense parar cada dia, amb l'objectiu de fer les coses ben fetes i amb molta il.lusió.
Personalment, formar part de l'equip de Ciu Molins ha estat una de les experiències personals més enriquidores i positives, i m'ha permès conèixer un equip de gent entregat i dedicat en cos i ànima a la seva gent, a la seva Vila, i que aposta per engrandir i perpetuar aquest profund sentiment catalanista.
Des d'aqui, retre un petit homenatge a tot aquest equip que han contribuit a ampliar el triomf convergent superant els resultats obtinguts en cada comici i, per tant, aconseguint també el merescudíssim triplet electoral.

Ahir, justament, recordava totes aquestes sensacions, emocions, i em sentia molt orgullosa i feliç sí, de ser catalana, però també de formar part d'aquest projecte, d'aquest equip, d'aquesta il.lusió tan gran i plena que torna amb nosaltres, entre nosaltres, i per tots nosaltres, els catalans.
Vaig sentir moltes emocions i un profund i sentit agraïment per totes les persones que, potser no tan identificades amb el partit, o no del tot representades en ell per ideologia o per altres raons diverses, van donar-nos confiança, i van avalar i recolzar el que ha suposat una de les decisions més dificils però lògicament necessàries per a Catalunya.
Ahir cel.lebrava interiorment aquest retorn dels valors, aquest reconeixement als valors que jo sempre he admirat amb passió i convicció; els valors que fan i han fet gran aquest pais que és Catalunya, i que sempre haurien de potenciar i defensar, perquè hi són sens dubte en el nostre ADN.

No és un missatge de pura retòrica, ni respòn a la moda actual de parlar de valors per parlar, sinó que constitueixen la plena convicció real i creença de la necessitat de viure amb ells, i  que aquests han d'estar entre nosaltres per tal d'avançar cap endavant.
L'excel.lència, el treball , la dedicació, l'entrega i passió pel que es fa..., cal tot això ara que hi ha crisi i sempre, perquè la pèrdua d' aquests valors apaga la nostra essència, la nostra ànima.
Però els tenim, els tenim amb nosaltres i els hem mostrat a les urnes.

Aquesta serà la nostra veu, i haurà de ser escoltada.


Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg el 21/11/11



dilluns, 3 d’octubre de 2011

El Pergamí: Bloc Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2011

Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies de tot cor a tots els qui heu fet possible aquesta classificació i reconeixement al meu bloc.

En primer lloc, el més profund agraïment a tots els qui vàreu votar el meu bloc en la primera fase de classificació, ja que amb els vostres vots vàreu fer possible que "El Pergamí" quedés finalista en la Categoria de Blocs personals de Política, Economia i Societat. Com ja vaig expressar en el meu darrer post, només per això ja em sentia guanyadora, en rebre tant de suport i recolzament.

Vull també donar les gràcies als membres del jurat, per fer la seva decisió final de seleccionar el meu blog com a guanyador d’aquesta IV edició dels Premis Blocs Catalunya 2011, així com a la pròpia organització Stic.Cat, creadora de l'esdeveniment, i a tots els col.laboradors que han fet possible aquesta edició d’enguany, cel.lebrada aquest cop en aquest bonic entorn de la Seu d’Urgell.

Per a mi ha estat tot un honor rebre aquest premi, aquest reconeixement, i una satisfacció personal tan plena que m'ha colpit profundament d'emoció i felicitat, en veure que un petit projecte personal, una passió i desig propis per a transmetre, expressar, reflectir, i dialogar... és valorat i premiat com una important eïna de comunicació per als catalans a l'hora de projectar Catalunya a través de la xarxa.
En efecte, i en relació al discurs pronunciat pel Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Flamerich, els blocs constitueixen, sens dubte, una eïna molt potent de difusió i comunicació, i per tant, un mitjà fonamental per a transmetre els valors i la cultura de la nostra terra, en un temps quasi inmediat i en un espai que no té fronteres. Aquesta possibilitat que ofereixen els blocs, de fer arribar la nostra llengua arreu del món, cal aprofitar-la i ser-ne conscients de la responsabilitat que recau sobre nosaltres, a l'hora de transmetre i escriure en català, per tal de reafirmar-nos en els valors i la cultura de l'esforç, del treball, de l'excel.lència, que tant en parlem ara, i volem recuperar més que mai amb les actuals i futures generacions.

Vull compartir aquest premi, tant important i especial per a mi, amb els altres finalistes de la meva categoria i temàtica, perquè també l'han merescut tant com jo; amb tots els blocaires de Catalunya (corporatius, professionals i personals) que amb les seves interessants i el.laborades reflexions, opinions i aportacions, contribueixen cada vegada més, a superar l’alt nivel i qualitat que els blocs de Catalunya gaudeixen actualment i a seguir participant en aquesta difusió cultural i lingüística catalana ; i per suposat, felicitar a tots els guanyadors i guanyadores d'aquesta edició d'enguany, de totes les categories i temàtiques premiades. Enhorabona a tots per la bona feina.

Finalment,  dedicar el premi al meu fill Pol, per donar llum a la meva ànima; al meu marit Josep, pel seu suport incondicional més absolut; i als meus pares, per tot el que han fet per mi.

Moltes Gràcies.

dimarts, 20 de setembre de 2011

El Pergamí: Finalista dels Premis Blocs Catalunya 2011

El passat divendres 16 de setembre, vaig tenir la gran satisfacció i alegria de rebre la noticia de la classificació com a finalista del meu bloc, El Pergamí, dins la categoria de blocs personals, i la temàtica de Política, Economia i Societat, en els Premis Blocs Catalunya 2011, organitzada per l'associació Stic.cat.

És tot un honor per a mi trobar-me entre els finalistes d'aquesta edició d'enguany, i per això vull agrair a tots els que heu votat el meu bloc i heu mostrat tot el vostre suport i recolzament. Amb el vostre escalf i alè ja hem sento guanyadora i molt feliç.

La gala final d'entrega de premis, dels quals no en sabrem els guanyadors fins al final, es farà el proper 1 d'Octubre, a La Seu d'Urgell.

Moltes gràcies a tots i bona sort a tots els participants!!



Marta Monturiol

dimarts, 30 d’agost de 2011

MÉS QUE UN CLUB

Ja fa un temps em rondava pel cap la idea d'esciure algun article sobre el Barça, i no pas pel sol fet de parlar de pur futbol o pilotes (que seria el que lògicament esperarien els lectors) sinó per parlar i analitzar tot el que envolta, transmet i representa l’actual món i escenari blaugranes.

L’actual mirall, la finestra, el somni dins el qual es descobreix tota una sèrie de valors que están revolucionant aquest esport i despertant profundes emocions, sentiments i grans il.lusions arreu del món, en els petits i també en els més grans.

Els catalans tenim, sens dubte, i amb l’era Guardiola, la gran sort i privilegi de poder veure’ns representats a nosaltres i a la nostra terra en aquests colors i símbols blaugranes, amb la qualitat humana i esportiva d’aquest equip imparable i únic; i la grandiositat i espectacle futbolístic únic i incomparable en el món. El futbol exquisit, precís, definit, treballat. La recerca constant de la perfecció i la bellesa, la lluita per la millora continua.

Els catalans, Catalunya, té el gran privilegi de poder mostrar arreu del món la seva imatge, els seus valors tradicionals com l’esforç, el treball, la feina ben feta; la seva senyera (i estelades); la seva llengua, la seva emprempta en definitiva, i més, a través d’aquest gran club que dia rere dia creix i s’expandeix, despertant la més profunda admiració i respecte arreu del món, per la seva excel.lència i l’esportivitat desplegada, tant dins com fora del camp, tant en la táctica de l’esport com en la filosofía Guardiola.

Pel talent dels seus jugadors, però també per la forma, força i intensitat amb la que ho transmeten i potencien.

I només hi ha un sol secret per tot això, i només una filosofía empeny i canalitza aquesta potent i mágica energía: els valors.
Valors que estiguent presents en qualsevol àmbit de la vida, són els que dónen forma i cos a aquesta actitud i manera de fer les coses. Valors que, però, cal preservar i protegir en el món de l’esport.

Quan el futbol s’havia impregnat mai de tanta filosofía? De tanta base humana i germanor en un equip on sols tenen cabuda els millors? Un equip plè de talent individual es reforça i creix col.lectivament quan els valors i el treball conjunt están per damunt de l’èxit personal i individual, quan la qualitat humana i l’enriquiment personal en un equip està per damunt de tot.

El talent, el lideratge, no poden funcionar sense uns valors de forma i fons humà amb els que s’erigeixin factors i elements de competitivitat i ambició. Cal consistència humana, diàleg enriquidor i pensament col.lectiu pur i treballat. Cal mirar a l’interior i descobrir aquesta passió, l’estimul necessari per desplegar el talent innat de cadascú.

Cal la força i fe en els valors que no s’han de perdre, que no hem de perdre mai, per a seguir el trajecte de la coherència, el seny, i la integritat humanes, i el creixement personal.

La veritable admiració d’aquest equip, no és sols l’exit en sí mateix, sinó en com l’assumeixen i la gran i lloable humilitat amb la que l’assumeixen, persistint amb la constant millora i amb les ganes de perpetuar i allargar aquest triomf, aquesta felicitat i benestar col.lectiu, aquesta història de superaciò humana per a l’eternitat.

El gran èxit d’aquest equip no són solament els títols, sinó la capacitat d’assumir i acceptar derrotes, la tranquilitat i serenitat a l’hora de guanyar títols, el constant respecte pel rival i l’admirable autocritica i modestia professional mostrades constantment.

Model i exemple que, mirant més enllà, cal potenciar i fomentar avui dia en el món de l’empresa (lideratge, valors) i en les relacions humanes en general. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Perquè avui parlem de molt més que un club. El club dels valors.


Marta Monturiol


Publicat al Diari digital CatDiàleg

dilluns, 18 de juliol de 2011

CIU: balanç dels sis primers mesos de govern

El passat 26 de juny es publicava a El Periódico de Catalunya, la noticia en la qual s’avançaven els resultats de l’enquesta encarregada pel diari al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a obtenir el baròmetre d’estiu respecte la situació i valoració de l’actual panorama polític. Una enquesta preparada amb l’objectiu d’esbrinar el resultat que s’obtindria en l’actual escenari parlamentari, en cas de produir-se una hipotètica nova cita electoral per reelegir el president de la Generalitat de Catalunya, i les dades de la qual ens confirmen clarament que CIU tornaria a guanyar folgadament les eleccions autonòmiques. Per tant, la federació nacionalista manté encara avui el suport general dels catalans i supera així amb nota els seus primers sis mesos al capdavant del Govern català.


I no sols ens diu la noticia de El Periódico, que “Catalunya manté la confiança en Mas per sortir de la crisi” (diumenge 26 de juny de 2011, El Periódico de Catalunya) sinó que Mas esdevé l’únic polític que aconsegueix aprovar i per tant, l’únic en el que els catalans mantenen la confiança per a continuar portant el timó de la nau de la Generalitat en la lluita contra la crisi.

Un timó que, en paraules de Mas el dia que prengué possessió del seu càrrec com a 129è President de la Generalitat de Catalunya, governaria “amb el cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra” i amb una promesa de “plena fidelitat al poble de Catalunya”. Unes paraules i un lema de caire mariner que, certament, ens recorda sovint la necessitat de protegir-se de la mala maror i de totes les tempestes que s’han de superar i vèncer, en el dur i difícil trajecte d’aixecar i reconduir un país, si bé no enfonsat, sí que molt i molt tocat.

I en les circumstàncies actuals, i amb totes les tempestes i llamps que ha hagut d’enfrontar-se aquest timó tan dur i difícil de conduir, té un especial valor i reconeixement el fet d’haver arribat a bon port, sense per això perdre el lideratge, la responsabilitat i la il·lusió per a seguir treballant cap al rumb necessari per a redreçar el vol que Catalunya necessita per anar endavant i aixecar-se. Perquè efectivament s’ha hagut de carregar a sobre amb el pes d’unes decisions impopulars i “doloroses” (les retallades), però totalment necessàries, per a no inclinar aquest gran vaixell català cap al perill i la deriva definitives. I perquè efectivament, el pes del dèficit està marcant molt les relacions i confrontacions de Catalunya amb l’Estat Espanyol, fins al punt d’arribar a plantar-se el govern català i desafiar les injustes i abusives exigències del Govern espanyol (PSOE) d’augmentar les retallades del 10 al 20%, i reclamant com a resposta a aquestes exigències, el pagament del fons de competitivitat que deu a Catalunya i que, gràcies al vot en contra del PSC, no s’ha pogut aconseguir, per ara.

Però, sense ànims d’entrar en crítiques d’altres partits, que penso tampoc es fan necessàries en aquest cas, perquè per sí soles aquestes decisions ja evidencien la forta dependència d’un partit català amb les decisions del seu homòleg de Madrid (i, per tant, un partit que mai mirarà ni votarà a favor de Catalunya), però sobre tot, perquè el govern lluita i rema fort, amb mesures i decisions sense precedents, i amb la responsabilitat de defensar‐se de la demagògia, la hipocresia i el cinisme.

I així és de fet la percepció general dels catalans respecte el tema de les retallades, considerant una veritable retallada la negació del fons de competitivitat, i no els acords de govern adoptats per CiU com a mesura necessària per a sortir de la crisi econòmica.

Prova d’això han estat les eleccions autonòmiques del 22 de maig, que han esdevingut la resposta clara i la prova definitiva d’aquest reforç i manteniment de la confiança dels catalans amb l’actual govern de la Generalitat, amb CiU, assolint fins i tot resultats històrics en moltes ciutats i pobles de la geografia catalana, malgrat les retallades, el moviment 15m, i recentment, les violentes aturades al Parlament de Catalunya dels indignats, la institució de màxima representació democràtica.

I per què? Perquè al capdavant de tot, els catalans entenen i valoren la importància de la veritat, la transparència, i la responsabilitat d’assumir la valentia i coherència en les decisions que es consideren millors i necessàries actualment per Catalunya. Perquè la veritat a vegades és dolorosa, però cal explicar-la i fer-la entendre per tal d’evitar que el país vagi a l’autoengany i a la incapacitat de resoldre els problemes.

CiU ha explicat la veritat des del primer dia, sense amagar ni distorsionar res, i assumint la responsabilitat d’unes decisions difícils, però necessàries per a resoldre els problemes o intentar resoldre’ls, i per tant, intentant generar la confiança necessària que cal fer arribar a la gent, amb aquesta voluntat ferma de compromís i responsabilitat amb el país.

Així, en definitiva, veritat, diàleg, responsabilitat i il·lusió, han estat, són i seguiran sent els eixos bàsics de l’actitud del govern de CiU per a aixecar el país i redreçar el vol, perquè com molt bé ja diu el President Mas: “les capacitats del país superen de molt llarg les seves dificultats”.


Acords de govern més destacables dels primers sis mesos del Govern de CiU:


-Gener 2011: el Govern presenta el Pla de Reequilibri Econòmic i Financer de la Generalitat per al 2011.

-Febrer: el Govern aprova el projecte de llei de regulació de l'impost sobre Successions i donacions

-Febrer 2011: el Govern aprova l’Acord marc per a lluitar contra el fracàs escolar.

-Març 2011: el Govern compleix el seu compromís d’aprimar i agilitzar l’Administració, reduint la seva estructura en un 14% i derogant 248 disposicions.

-Abril 2011: el Govern blinda la qualitat del sistema sanitari i garanteix al 100% l’atenció urgent, la primària i la de malalties greus.

-Abril 2011: el Govern, mitjançant l’Institut Català de Finances, destina més de 2.200 milions d’euros a noves línies de crèdit a les empreses per reactivar l’economia catalana.

-Maig 2011: el Govern “guanya el pols” a l’Estat i convocarà totes les places de Mestres previstes.

-Març a Maig 2011: canvi del mapa de velocitats als accessos a Barcelona en el marc del procés de supressió de la “zona 80 km/h”. Aquest procés gradual i progressiu d’eliminació de la zona 80 km/h va començar el passat 7 de febrer a l’autovia de Castelldefels i a l’autopista del Garraf i va finalitzar la nit del 21 al 22 de febrer amb el canvi de senyalització a la B-23, una setmana abans del que estava previst inicialment.

Els trams on el límit màxim continua sent de 80 km/h s’ubiquen en les zones de transició entre zona interurbana i urbana i en àrees on les condicions específiques de la via aconsellen aquesta velocitat.

-Juny 2011: Llei Òmnibus: el Govern tramitarà la Llei Òmnibus en tres avantprojectes de llei. El Consell Executiu acorda dividir la nova norma en un avantprojecte de simplificació, un d'agilitat i reestructuració administrativa i un de promoció de l'activitat econòmica. L'objectiu de la norma és simplificar l'Administració, aprimar la legislació i els tràmits burocràtics i afavorir la reactivació econòmica.

-Juny 2011: proposta de CiU d’aprovar la oficialitat del català a Europa (PP i PSC voten en contra).


Marta Monturiol

Nota: Publicat al Diari Digital CatDiàleg el 04/07/2011

dimarts, 28 de juny de 2011

#acampadabcn:hora de plegar?

A gairebé dues setmanes d’arribar a un mes, des que es van iniciar les primeres acampades a la Plaça Catalunya de Barcelona, i Sol de Madrid (posteriorment, i per l’efecte cadena de les reivindicacions dels indignats, a la resta de principals ciutats de la geografía catalana i espanyola) arriba el moment de fer-se la gran pregunta: ha arribat l’hora de marxar? És el moment ara de recollir la paradeta i deixar lliure i amb la més absoluta normalitat i rutina l’espai públic ocupat?...

Certament, i al meu parer, la sensació general sobre aquesta “revolució popular” és gairebé unánime i homogènia, sobre el punt en el que ha arribat aquest moviment, aquestes reivindicacions, que cada vegada més tenen com a principal tema de preocupació, la durada d’aquesta ocupació en l’espai públic, i les condicions d’higiene i salubritat en què ho fan, que no pas el fons reivindicatiu pel qual es manifesten i s’han organitzat i mobilitzat per dur-lo a terme i ser escoltats.

Recordo que als inicis d’aquests moviments, els primers dies que a les noticies aparegueren les primeres acampades i concentracions populars, indubtablement, la percepció general i majoritària era sens dubte de total comprensió, suport i simpatía cap al moviment.

Personalment, vaig aplaudir aquesta iniciativa popular, totalment pacífica, i realment coherent i lògiques per l’extrema gravetat de la crisi econòmica actual i la situació insostenible de moltes families, matrimonis, joves, gent gran, i més, que no toleren més l’actual situació, i que, per damunt de tot, clamen per un món més just, més equitatiu, però sobretot, per un món o que garanteixi els drets bàsics i fonamentals de les persones, per a poder viure dignament.

Indubtablement, ningú no pot no estar a favor de tot això, a favor de lluitar contra la corrupció, a favor de garantir feina per tothom, a favor de garantir una vida digna per tothom…, en definitiva, és tot allò per el qual cada dia milers de persones, cadascú a la seva manera, lluitem per combatre-ho i poder sobreviure en aquest món plè d’injusticies i dificultats que, sovint, no és al nostre abast ni a les nostres mans per poder combatre-ho, però que en canvi, és en la nostra actitud i treball diari, on rau la manera de lluitar-ho, respectant les normes de convivencia i exercint els nostres drets, però també obligacions.

A banda però, del fons d’aquestes reivindicacions populars, i d’aquestes i moltíssimes raons més i milers d’arguments per a estar indignats, totalment comprensibles, el que intento explicar aquí i fer entendre, és si la ruta d’aquesta revolució popular ha de canviar de rumb i prendre un altre camí reivindicatiu, més saludable, més raonable, i més dialogant, per evitar que el moviment acabi en pèrdua progressiva de credibilitat per part dels ciutadans, i en conseqüència, de la clase política, i per tant, que no quedi tot en una frustració per part dels indignats, de veure com la seva revolta, ha quedat desacreditada per aquests esdeveniments finals i per aquesta barreja final de gent indignada, amb col.lectius antisitemes radicals, salvadors humanitaris utòpics, i ocupes, que han tret força i credibilitat al fons del moviment reivindicatiu que tots aplaudiem.

Només cal pasar una estona per aquestes places, i veure que poc a poc, s’ha anat incorporant gent diversa, no realment identificativa amb l’origen de tot l’engranatge dels indignats, originats en les xarxes socials, que tan positives i efectives resulten per a fer ciberactivisme 2.0, i que per tant, ha anet derivat en una situació ja incontrolable, on les condicions de salubritat i higiene treuen tota la força i pes al que hauria de seguir sent un moviment ben organitzat, amb representants, i articulat d’una manera més dialogant, i amb més presència potser en els agents socials, i amb un seguit de propostes i mesures per a ser escoltades i estudiades.

La presència d’un grup reinvindicatiu, sigui quin sigui, i de la ideología que sigui, sempre i quan es faci pacíficament i dins d’uns principis i valors que per damunt de tot respectin la dignitat humana, pot fer-se efectiva durant un temps determinat, perquè tothom té dret a manifestar-se, a expressar-se i a reclamar els seus drets vulnerats o ferits. Aquesta és de fet l’essència de la democràcia.

Però també hi ha unes normes, unes obligacions, i un ordre de sentit comú, que ens obliga a recordar que els espais públics són públics, de tothom, i que per tant, ningú pot apoderar-se d’un espai indefinidament, perquè efectivament, el carrer és de tots, de tothom. I aquesta també és l’essència de la democràcia. Ens ha costat anys aconseguir-ho.

Per tant, cal seguir expressant aquesta indignació, que tots o molts compartim, però dins d’un ordre i d’una coherència que permeti una convivència pacífica entre tots, i que cadascú pugui dir la seva sense alterar la societat endreçada i tolerant que tots volem.

Hi ha moltes i noves maneres d’expressar la indignació, i per sort, hi ha la disposició per tothom de noves vies (tecnològiques, etc.) per manifestar-se i tenir una presència prou important i considerable per fer-se present i en consideració a les esferes a on es pretén arribar i assolir acords.

Les tecnologies actuals ofereixen una eïna més potent d’acció i presència social, no calen espais públics ocupats permanentment. És, doncs, l’hora de plegar i posar-se a treballar pel que creiem que ha de canviar.


Marta Monturiol
Publicat al diari digital CatDiàleg el 06/06/2011

dilluns, 30 de maig de 2011

El valor de tenir valors


Albert Einstein, consagrat físic d’origen alemany del segle XX, ja parlava aleshores de la importància dels valors, de tenir valors, quan expressava les seves idees en una de les més admirades i recordades frases històriques del món científic i intel·lectual i que, a títol personal, tinc especial admiració i he fet meva, en l’escala de valors i principis que regeixen la meva visió general de la vida:

 “El valor d’una persona s’ha de mesurar pel que dóna i no pel que rep. No tractis de convertir-te en una persona d’èxit, sinó en una persona de valors”.

Efectivament, la mesura del valor de les persones la trobem en la voluntat de donar, d’oferir, d’aportar. Aportar i proporcionar tot allò que contribueix a l’estímul constant de desenvolupament i millora, en tot el seu sentit més ampli.
Perquè hi ha persones que sortosament creuen en la necessitat de créixer i enriquir-se a través dels altres, a través de les sinergies produïdes per la suma d’aquesta voluntat de desenvolupament i millora personal, humana, i col·lectiva.

Perquè les persones amb valors són les que aporten valor a la societat i, en conseqüència, les seves actuacions determinen el full de ruta del desenvolupament i millora constant. I, sobre tot, perquè els valors ens permeten recuperar aquells trets humans, aquelles característiques personals i actituds força perdudes en tots els àmbits de la societat, de la política, de les relacions humanes, que són el factor determinant del recorregut de la nostra història i de la nostra evolució humana. El camí doncs no és l’èxit, sinó els valors, tot el que ens fa anar endavant i no enrere, tot el que ens permet fer de qualsevol instrument d’actuació o acció, una eïna eficaç i generadora de resultats positius.

Així doncs, i en resposta als esdeveniments actuals marcats per les mobilitzacions massives d’una part de la població i de la societat que, de cap de les maneres, no podem ignorar ni deixar d’escoltar; cal ser conscients d’aquest despertar brusc, d’aquest crit de fúria, que trenca sobtadament amb la conformitat o acceptació d’una manera de fer política que ara no s’entén i es desaprova per part d’una societat afectada per la llarga crisi, i que no accepta o no tolera decisions que suposen un retrocés personal o social, malgrat l’objectiu final sigui oferir solucions o respostes a situacions actuals critiques i difícils d’assumir, gestionar, o sobre tot, comunicar en la mesura que no comportin aquestes sorolloses i alarmants reaccions en cadena, que posen en dubte l’eficàcia i solvència de l’actual sistema. Els valors ens porten o ens han de portar a reordenar el desordre o alteració social, en tan en quant han de permetre la lliure expressió social dels acords o desacords en les decisions que siguin, i recollir aquestes reaccions o mobilitzacions, que condueixen a la necessitat de replantejar-se, reformar i modernitzar el sistema, amb noves formes de representativitat i valorant nous mecanismes de participació o intervenció.

La presència dels valors és fonamental, vital, en tots els àmbits de la vida. Aporta qualitat i solvència humana, i per extensió, qualitat social i política. Per això crec essencial no caure en el parany i l’error d’assenyalar la política com a obstacle, ni tampoc com a objectiu, sinó com un instrument i mitjà per a la gestió i reconducció del sistema actual. En efecte, cal parlar de noves maneres de fer política, que és en definitiva el que sí que a hores d’ara cal debatre. Tots hem se ser-hi presents, expressar la nostra veu, i els que hi som presents i creiem possible la bona gestió administrativa i pública, transparent i per a tothom, seguir treballant, amb valors, amb la cultura dels valors, del treball, de l’esforç i de la fe en la necessitat de comunicar aquesta bona voluntat per part de tots els que dia rere dia lluitem i defensem fermament la possibilitat i certesa de que les coses es poden fer sempre millor.

Marta Monturiol
Publicat al diari digital CatDiàleg el 19/05/11

dissabte, 21 de maig de 2011

Els Valors de Ciu: Pensem en positiu.

-Avui parlem de Valors, perquè a Convergència i Unió som conscients de la importància que tenen en la nostra societat, en les persones, en la política i, en definitiva, en tots els àmbits en els que hi trobem relacions humanes.

-Parlem de Valors, en el seu sentit més ampli, perquè nosaltres creiem fermament en la seva repercussió general, en la necessitat de la seva existència per tal de tenir una societat forta, cohesionada i amb sentit de país. Que permeti progressar, evolucionar i desenvolupar-se davant de situacions complicades i difícils, com les que vivim actualment.

-Perquè patim no sols una crisi económica, sinó també una crisi de valors, una crisi política i, de manera preocupant i alarmant, una crisi democrática, que ens obliga a replantejar noves formes de fer política, noves vies d’aproximació i una nova complicitat entre política i societat per tal de recuperar la qualitat democrática desitjada pels ciutadans.

-Una complicitat, doncs, basada en valors com la proximitat, el compromís, la participació, però sobretot, basada en establir nous ponts entre la societat i el món politic.

-Ens cal doncs recuperar aquests valors, i els que han caracteritzat l’ADN de Catalunya al llarg seva història i marcat la seva evolució cultural.

-Valors com el treball, l’esforç, la feina ben feta, l’humilitat, l’esperit de superació, el mèrit, l’excel.lència… que han fet de Catalunya un país exemplar en progrés i creixement i prou fort per aixecar-se en els moments difícils. Per tant, valors que cal recuperar des dels ajuntaments, des dels pobles, nosaltres des de Molins de Rei, per tal de reestablir la confiança de la societat en la gestió i administració pública.

-Nosaltres volem treballar per Molins de Rei amb tots aquests valors, perquè tenim un compromís amb la democràcia, i un compromís amb una manera de gobernar que representa aquests valors sobre els quals es suporta el projecte de Ciu.

-Són tots valors que ens calen recuperar i retrobar, i per fer-ho cal un canvi de polítiques, de mentalitats, de governants, de lideratges, un canvi d’actitud d’il.lusió i positiva, de compromís i d’objectiu comú, perquè si aconseguim establir una nova complicitat entre els ciutadans i l’Ajuntament aconseguirem aixecar Molins de Rei i tornar a ser de nou un referent. Estem al servei de la ciutadania, de cada persona i de cada familia, i el nostre compromís és amb Molins de Rei i la seva gent.

-Volem que la gent participi de les decisions, consultes, i facilitar els mecanismes necessaris per a estar informada, seguir tot procés de decisió política, opinar i participar-hi. Que pugui, en definitiva, accedir a tota la informació pública i per tant, nosaltres garantir una gestió transparent i propera.

-Pensem en positiu, perquè pensar en positiu és, en definitiva, creure en els pobles i ciutats, en la seva gent, i per tant, pensar i creure sobretot que tenim país. Perquè hi ha país, tenim país, com diguè el President Pujol.

 I mentre hi hagi país, hi haurà futur. Per això a Molins de Rei mirem al futur, perquè volem anar endavant, i volem fer-ho amb tots vosaltres.

Moltes gràcies.

 
Discurs de Marta Monturiol a l'acte final de campanya de Ciu Molins de Rei, 20/05/11.
Video "l'esperit de ciu Molins" d'Àlex Francès.

 
 

dijous, 14 d’abril de 2011

Mirem al futur. Anem endavant.


Avui, 14 d'abril de 2011 ha estat un gran dia per Ciu, per Molins de Rei, per tots nosaltres que amb tot el nostre orgull i humilitat formem part d'un projecte d'il.lusió, d'entusiasme, i de compromís pel canvi i el futur de la nostra Vila.

En l'acte de presentació de la llista que encapçala en Joan Ramon Casals, com a candidat a l'alcaldia de Molins de Rei 2011, hem pogut ser tots testimonis d'un sentiment, d'un somni, d'una ambició, que no és cap altre que fer de Molins de Rei la pubilla del Baix Llobregat, la referència de la comarca, però sobretot, el poble de tots els molinencs i molinenques, el poble de totes les entitats, de les associacions, de les empreses, de la seva gent, el poble liderat per un ajuntament al costat de tota la seva gent i molt més proper.

Molins de Rei ha de tornar a ser la vila capdavantera en tots els aspectes, però sobretot, capdavantera en transparència i millor gestió i administració pública.  Un ajuntament capaç d'oferir solucions a tots els problemes, però sobretot capaç de donar respostes a la gent de tot el que afecta a la vila.

Molins de Rei té un enorme potencial que ha d'aprofitar, per no quedar més enrera del que ja ha quedat respecte la resta de les altres poblacions del Baix Llobregat, perquè quedar-se enrera implica meny benestar pels seus habitants i, per tant, una vila que no crea riquesa, que no crea futur, que no va endavant.

Per això, amb Convergència de Molins de Rei, i amb en Joan Ramon Casals al capdavant, podem i volem fer possible aquest canvi que cal posar a la pràctica, que cal fer realitat per a que, com molt bé diu el nostre eslògan, poguem mirar al futur i anar endavant, a on ens correspòn, per tornar a posar Molins al lloc que mereix i li correspòn, però sobretot, perquè la seva gent ha de percebre una millora del seu benestar, en una millora de tots els serveis de la vila amb els impostos que paguen. Aquesta és de fet l'essència de la gestió pública en tots els seus àmbits, i nosaltres volem que sigui així. Perquè és així com es contribueix a una bona gestió de l'ajuntament, més eficient, més coherent, i més responsable amb els tots els seus recursos i disponibles. En definitiva, a gestionar millor amb menys, i d'una manera més transparent.

La llista presentada avui per Convergència i Unió de Molins de Rei, posa de manifest una representació àmplia del poble, tan per l'edat dels seus integrants, com per la variada preparació i característiques de cadascun d'ells, però sobretot, una llista que posa de manifest la qualitat de l'equip humà que aglutina un seguit de valors i creences que enforteix aquesta energia i il.lusió contagiosa per treballar, treballar i treballar per Molins de Rei.

Formar part d'aquest projecte és realment un sentiment, una passió i fe per fer les coses ben fetes, per recuperar el rigor, la serietat, la coherència, la responsabilitat, el sentit de pais... una sèrie de valors que volem  recuperar i defensar fermament, perquè són els valors que ens porten a obtenir els millors resultats i, en qualsevol cas a allargar encara més la nostra mirada en l'horitzó, en aquesta mirada cap al futur, cap endavant.

És per mi un honor formar part d'aquest projecte, d'aquesta llista, d'aquest equip tan gran en valors i idees, d'aquesta il.lusió que comença per tal d'arribar, escoltar i parlar amb tothom, per tal de transmetre aquest compromís, aquesta responsabilitat amb tots els molinencs i molinenques, i aquestes ganes inmenses de que guanyi la vila.

I és que si guanya ciu, si guanya en Joan Ramon Casals, guanyarà Molins de Rei, guanyarà la seva gent.

Mirem al futur. Anem endavant.






dilluns, 31 de gener de 2011

Tenim país, tenim autoestima!

Què tenim? diu l'excel.lent nou anunci d'Estrella Damm 2011, altre cop sorprenent-nos amb aquests sentiments de catalanitat i pais, amb aquest missatge d'orgull i patriotisme tan encertats com pertinents a cada època i circumstàncies que ens toca viure com a país, com a nació, com a catalans que defensem la nostra cultura, patrimoni i propietat intel.lectuals.

El que reflecteix l'anunci no es més que el recordatori de tot allò que forma part de la nostra terra, la nostra cultura, el nostre esport, la nostra gent.. és en definitiva, les imatges que expressen la bona noticia que el President Pujol ens manifestà mesos enrere, quan en una sola frase va resumir la força i essència de la nostra raó de ser: "tenim pais", sí, "tenim pais" diguè en Pujol, "i per tant, mentre hi hagi paìs, hi haurà futur", afegí.

L'anunci per tant, sorgeix en un moment força indicat per la situació delicada i difícil que tot just comencem a viure i que, sens dubte, ens portarà per un camí feixuc, dur, i en el que haurem de suportar declaracions i situacions provocades des de la més absoluta intolerància i ignorància per part dels que s'entesten en fomentar aquesta campanya contra tot el que té a veure amb Catalunya.

Aquest anunci, doncs, és una manera molt clara i directa (a banda del producte que ofereix que passa a ser un element purament anecdòtic i complementari) de recordar-nos que tenim país, que tenim autoestima i que aquests són els valors que hem de conservar i mantenir per a seguir sent el que som. El que som i serem.

Tenim moltes coses pròpies, moltes coses bones, tenim la gran sort de tenir el que tenim, el pais que tenim, i estem aqui, i seguim aqui, i aqui hem de continuar per a romandre i existir malgrat tot.

Tenim Catalunya, ves per on, i això ho hem de recordar sempre.






dilluns, 10 de gener de 2011

Un any 2.0

 Ja farà aproximadament un any mig d'ençà que vaig introduir-me en el món 2.0, arràn d'una situació professional dolorosa viscuda, que em va dur a obrir-me noves activitats i formes de comunicació interessants i, perquè no, divertides i entretingudes.
La creació d'aquest bloc fou, de fet,  una manera d'intentar veure el fracàs com una nova oportunitat professional i personal; una oportunitat per a expressar-me i disposar al mateix temps d'un temps lliure abans inexistent per a gaudir en alguns moments d'una de les meves aficcions: escriure, i sobretot per a gaudir del més important sens dubte en aquesta vida: el meu fill i la meva familia.

Quan parlo d'experiència professional dolorosa, no és difícil imaginar-se en els anys en que ens trobem, al fet a què ens poguem referir. En efecte, parlem d'un acomiadament que, per desgracia de molts dels catalans i espanyols hem hagut de patir i suportar, ha suposat un duríssim cop per a mi a la vida. Una experiència que he tractat d'entendre repetidament al llarg de tot aquest any, intentant trobar o esbrinar on i en què vaig equivocar-me, per arribar fins aqui.

He visualitzat durant tot aquest temps, una i altra vegada, les meves decisions, accions, actituds i fets que puguin ajudar-me a entendrè el perquè de tot això, el perquè d'aquest fracàs o decepció professional.
Sens dubte, el millor de tot plegat i el que ha donat sentit a la meva situació ha estat la meravellosa oportunitat i experiència de poder gaudir com a mare i veure créixer el meu fill dia a dia. En Pol tenia tan sols quatre mesos i mig quan vaig perdre la feina, una feina que jo creia estable, sòlida, amb futur, i com no, ben merescuda i guanyada a base de tants anys d'esforç, preparació i estudis.

A vegades la vida ens dóna moments d'èxits i a vegades de fracàs, i la clau està en la nostra capacitat per veure-ho i aprofitar-ho, en el cas dels èxits per assumir-ho amb rapidesa i sense gaire excés per no caure en l'eufòria ni perdre la necessària humilitat per a seguir sent persona, i en el cas dels fracassos per intentar veure'ls com noves oportunitats professionals i personals per seguir endavant.

La creació d'aquest blog, la meva elevada activitat en les xarxes socials, així com la constant participació en associacions diverses, ha esdevingut una interessant via de coneixement social, l'oportunitat de conèixer gent interessant que m'ha recolzat molt en les meves iniciatives i inquietuts personals i professionals. I sobretot, l'oportunitat de poder compartir opinions, reflexions i punts de vista diferents de tot el que ens afecta com a persones, ciutadans, seguidors de certes causes o creences, etc, que contribueixen sempre a enriquir-nos i créixer com a persones, pel sol fer de mostrar-nos receptius, respectuosos i tolerants amb la diversitat d'opinions i posicionaments sobre temes diversos. De fet és aquest l'objectiu (o hauria de ser) de les xarxes socials, fer networking, parlant en termes més propis de les tecnologies 2.0.

 Per suposat, quan parlem de recolzament i suport, sens dubte la meva familia és i sera sempre la meva més fidel i especial seguidora, i la que em recorda sovint la necessitat de preservar i mantenir la meva essència i la meva persona, que és la que m'ha portat a assolir els meus somnis i objectius.

La recerca actual d'un nou lloc en el camp professional és dura, feixuga i molt complicada. Tot i així, i malgrat alguns dies dificils i de baixa moral, jo no perdo l'esperança de seguir creixent i desenvolupant-me tant personal com professionalment.
Tanmateix, la meva experiència personal al llarg de la meva vida em demostra que la fortalesa, l'esperit de superació, són valors molt preuats en l'ésser humà. He cregut, crec i sempre creuré en la cultura de l'esforç, del treball, de la constància i de la perseverància, qualitats i aptituds que sempre m'han dut a la línia d'arribada de totes les curses que he fet i m'han ajudat a superar tots els obstacles i dificultats que he trobat pel camí. Qualitats que considero vitals en una societat competitiva i de progrés.

Tan se val les limitacions físiques que un pugui tenir per les raons que sigui, ja que el compta és l'actitud, la persona, la capacitat d'aixecar-se a la vida totes les vegades que calgui. Bé ho diu el proverbi xinès: " Si caus set vegades, aixeca't vuit".

Esperem doncs, caure poques vegades més (si han de venir) però en qualsevol cas aixecar-me sempre, sempre i mirar el futur amb optimisme i esperança.
"Qui no ha afrontat l'adversitat no coneix la seva pròpia força."
                     Benjamin Jonson 1572-1637. Dramaturg anglès

diumenge, 2 de gener de 2011

Jo sóc català


Jo sóc català és un poema de Pere Capellà.


Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.














Enmig de la mar

s’aixeca ma terra

fins tocar el cel

que es besa en la serra

banderes de blau

jo sóc balear

jo sóc de mallorca

català insular.

Tot el meu passat,

que la història allunya,

el tenyeix de glòria

la gran Catalunya

en les arrels profundes

de la meva gent

un conqueridor

portà proa al vent

la nau que a Salou

deixà ses amarres

seguint la bandera

de les quatre barres.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.


Jo sóc de la raça

vella i gegantina

que espantà del mar

la gent serraïna

jo sóc de la pàtria

dels agermanats

Joanot Colom

vells avantpassats

defensors heroics

de tradicions

que en sang ofegaren

Àustries i Borbons.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.


Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.