Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dilluns, 31 de gener del 2011

Tenim país, tenim autoestima!

Què tenim? diu l'excel.lent nou anunci d'Estrella Damm 2011, altre cop sorprenent-nos amb aquests sentiments de catalanitat i pais, amb aquest missatge d'orgull i patriotisme tan encertats com pertinents a cada època i circumstàncies que ens toca viure com a país, com a nació, com a catalans que defensem la nostra cultura, patrimoni i propietat intel.lectuals.

El que reflecteix l'anunci no es més que el recordatori de tot allò que forma part de la nostra terra, la nostra cultura, el nostre esport, la nostra gent.. és en definitiva, les imatges que expressen la bona noticia que el President Pujol ens manifestà mesos enrere, quan en una sola frase va resumir la força i essència de la nostra raó de ser: "tenim pais", sí, "tenim pais" diguè en Pujol, "i per tant, mentre hi hagi paìs, hi haurà futur", afegí.

L'anunci per tant, sorgeix en un moment força indicat per la situació delicada i difícil que tot just comencem a viure i que, sens dubte, ens portarà per un camí feixuc, dur, i en el que haurem de suportar declaracions i situacions provocades des de la més absoluta intolerància i ignorància per part dels que s'entesten en fomentar aquesta campanya contra tot el que té a veure amb Catalunya.

Aquest anunci, doncs, és una manera molt clara i directa (a banda del producte que ofereix que passa a ser un element purament anecdòtic i complementari) de recordar-nos que tenim país, que tenim autoestima i que aquests són els valors que hem de conservar i mantenir per a seguir sent el que som. El que som i serem.

Tenim moltes coses pròpies, moltes coses bones, tenim la gran sort de tenir el que tenim, el pais que tenim, i estem aqui, i seguim aqui, i aqui hem de continuar per a romandre i existir malgrat tot.

Tenim Catalunya, ves per on, i això ho hem de recordar sempre.






dilluns, 10 de gener del 2011

Un any 2.0

 Ja farà aproximadament un any mig d'ençà que vaig introduir-me en el món 2.0, arràn d'una situació professional dolorosa viscuda, que em va dur a obrir-me noves activitats i formes de comunicació interessants i, perquè no, divertides i entretingudes.
La creació d'aquest bloc fou, de fet,  una manera d'intentar veure el fracàs com una nova oportunitat professional i personal; una oportunitat per a expressar-me i disposar al mateix temps d'un temps lliure abans inexistent per a gaudir en alguns moments d'una de les meves aficcions: escriure, i sobretot per a gaudir del més important sens dubte en aquesta vida: el meu fill i la meva familia.

Quan parlo d'experiència professional dolorosa, no és difícil imaginar-se en els anys en que ens trobem, al fet a què ens poguem referir. En efecte, parlem d'un acomiadament que, per desgracia de molts dels catalans i espanyols hem hagut de patir i suportar, ha suposat un duríssim cop per a mi a la vida. Una experiència que he tractat d'entendre repetidament al llarg de tot aquest any, intentant trobar o esbrinar on i en què vaig equivocar-me, per arribar fins aqui.

He visualitzat durant tot aquest temps, una i altra vegada, les meves decisions, accions, actituds i fets que puguin ajudar-me a entendrè el perquè de tot això, el perquè d'aquest fracàs o decepció professional.
Sens dubte, el millor de tot plegat i el que ha donat sentit a la meva situació ha estat la meravellosa oportunitat i experiència de poder gaudir com a mare i veure créixer el meu fill dia a dia. En Pol tenia tan sols quatre mesos i mig quan vaig perdre la feina, una feina que jo creia estable, sòlida, amb futur, i com no, ben merescuda i guanyada a base de tants anys d'esforç, preparació i estudis.

A vegades la vida ens dóna moments d'èxits i a vegades de fracàs, i la clau està en la nostra capacitat per veure-ho i aprofitar-ho, en el cas dels èxits per assumir-ho amb rapidesa i sense gaire excés per no caure en l'eufòria ni perdre la necessària humilitat per a seguir sent persona, i en el cas dels fracassos per intentar veure'ls com noves oportunitats professionals i personals per seguir endavant.

La creació d'aquest blog, la meva elevada activitat en les xarxes socials, així com la constant participació en associacions diverses, ha esdevingut una interessant via de coneixement social, l'oportunitat de conèixer gent interessant que m'ha recolzat molt en les meves iniciatives i inquietuts personals i professionals. I sobretot, l'oportunitat de poder compartir opinions, reflexions i punts de vista diferents de tot el que ens afecta com a persones, ciutadans, seguidors de certes causes o creences, etc, que contribueixen sempre a enriquir-nos i créixer com a persones, pel sol fer de mostrar-nos receptius, respectuosos i tolerants amb la diversitat d'opinions i posicionaments sobre temes diversos. De fet és aquest l'objectiu (o hauria de ser) de les xarxes socials, fer networking, parlant en termes més propis de les tecnologies 2.0.

 Per suposat, quan parlem de recolzament i suport, sens dubte la meva familia és i sera sempre la meva més fidel i especial seguidora, i la que em recorda sovint la necessitat de preservar i mantenir la meva essència i la meva persona, que és la que m'ha portat a assolir els meus somnis i objectius.

La recerca actual d'un nou lloc en el camp professional és dura, feixuga i molt complicada. Tot i així, i malgrat alguns dies dificils i de baixa moral, jo no perdo l'esperança de seguir creixent i desenvolupant-me tant personal com professionalment.
Tanmateix, la meva experiència personal al llarg de la meva vida em demostra que la fortalesa, l'esperit de superació, són valors molt preuats en l'ésser humà. He cregut, crec i sempre creuré en la cultura de l'esforç, del treball, de la constància i de la perseverància, qualitats i aptituds que sempre m'han dut a la línia d'arribada de totes les curses que he fet i m'han ajudat a superar tots els obstacles i dificultats que he trobat pel camí. Qualitats que considero vitals en una societat competitiva i de progrés.

Tan se val les limitacions físiques que un pugui tenir per les raons que sigui, ja que el compta és l'actitud, la persona, la capacitat d'aixecar-se a la vida totes les vegades que calgui. Bé ho diu el proverbi xinès: " Si caus set vegades, aixeca't vuit".

Esperem doncs, caure poques vegades més (si han de venir) però en qualsevol cas aixecar-me sempre, sempre i mirar el futur amb optimisme i esperança.
"Qui no ha afrontat l'adversitat no coneix la seva pròpia força."
                     Benjamin Jonson 1572-1637. Dramaturg anglès

diumenge, 2 de gener del 2011

Jo sóc català


Jo sóc català és un poema de Pere Capellà.


Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.














Enmig de la mar

s’aixeca ma terra

fins tocar el cel

que es besa en la serra

banderes de blau

jo sóc balear

jo sóc de mallorca

català insular.

Tot el meu passat,

que la història allunya,

el tenyeix de glòria

la gran Catalunya

en les arrels profundes

de la meva gent

un conqueridor

portà proa al vent

la nau que a Salou

deixà ses amarres

seguint la bandera

de les quatre barres.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.


Jo sóc de la raça

vella i gegantina

que espantà del mar

la gent serraïna

jo sóc de la pàtria

dels agermanats

Joanot Colom

vells avantpassats

defensors heroics

de tradicions

que en sang ofegaren

Àustries i Borbons.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.


Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.

Estim Catalunya

perquè té un passat

de lluita incansable

per la llibertat.