Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dilluns, 21 de novembre de 2011

CATALONIA IS NOT SPAIN



Amb aquest titular obria el diari català Avui l'endemà de les històriques eleccions generals a Espanya.
I tant històriques, que justament amb aquest títol tan significatiu i contundent, s'evidenciava de nou la  diferenciada realitat política catalana vers la de la resta de l'Estat, tot i que des d'ahir amb xifres i dades estadistiques prou reals i exactes, que confirmen encara amb més claretat i autoritat moral que mai aquesta veu pròpia de Catalunya, la veu del poble català.

Aquestes eleccions generals, per tant, no han estat sols unes altres eleccions generals, sinó que, efectivament en aquest sentit, esdevenen un gir trascendental en la voluntat expressada a les urnes per aquest poble català, que davant la delicada situació actual entre les relacions Espanya-Catalunya, sentencia finalment la seva ferma convicció catalanista i la lluita i defensa dels interessos propis de Catalunya.
Sens dubte, una voluntat que evidencia clarament, la distància cada vegada més llunyana entre Catalunya i Espanya, si tenim present que el guanyador de les eleccions espanyoles representa l'Espanya Popular i per tant, l'Espanya absoluta, unitària i indivisible que promulga el seu partit i que, a hores d'ara, defensa la seva majoria absoluta a capa i espasa.

Aquestes eleccions generals, són històriques doncs, perquè els hi dolgui molt o poc als espanyols populars o no populars, però profunda i marcadament espanyols en quant a territorialitat i normalització lingüística es refereix, hi ha una tercera força nacionalista catalana en aquest nou escenari polític que no poden obviar de cap manera.

No parlem ara de ser o no decisius a Madrid, que evidentment hauria condicionat moltes de les polítiques proposades pel nou govern, sinó de l'autoritat moral i política indiscutible que suposa per a Catalunya el fet d'ésser representada a Madrid per un partit català que resulta ser la tercera força nacional a Espanya, i per suposat, la voluntat de lluitar i defensar un pacte fiscal. El partit guanyador a Catalunya, el més votat, i el que aconsegueix aturar aquesta onada popular sense precedents històrics. Això és, sens dubte, una dada i una lectura que posa en evidència la força i veu pròpia de Catalunya que ha de ser escoltada si o sí.

El mapa electoral , certament posa els pèls de punta, quan destaca i sobresurt clarament la diferenciació basca i catalana, en un mapa absolutament blau. No calen comentaris. És més que evident, és força clar i descriptiu.
Pèls de punta durant el dia d'ahir, en veure uns resultats que avalaven la maduresa del poble català, savi i exigent, que un cop més, entén i assumeix les dificultats per les quals el pais mira d'aixecar-se i superar, i accepta i aprova les mesures responsables i serioses d'un govern seriós, rigorós i també responsable.

Ahir, certament, era un d'aquells dies en el tot català devia sentir-se orgullós de ser català. Ahir ser català, catalana, era un privilegi i un honor que molts sentiem haver perdut darrerament, per les últimes legislatures catalanes, on molts ens preguntàvem on era aquell respecte i admiració que anys enrera haviem percebut de fora.
I ahir, justament ahir, l'ADN català cotitzava a l'alça per la dignitat i respecte que es respirava en acabar la jornada electoral i en conèixer els resultats definitius.

Jo ahir, avui i sempre m'he sentit molt orgullosa de ser catalana. Però ahir especialment, vaig recuperar aquelles sensacions que, fruit de la penosa gestió política portada a terme pel darrer govern català, van acabar esvaint-se i reduint-se al ridicul i la vergonya aliena.

Recordo, quan vaig decidir fer-me militant de Convergència, justament en el moment que sentia aquesta grisor com a catalana, justament quan sentia la necessitat de recuperar aquells anys de respecte i valors, de passió i treball pel nostre pais, la nostra cultura, les nostres tradicions,..., volia recuperar aquell passat desaparegut de la manera més inepte i incompetent, i ferit per una creixent desafecció política causada per aquella trista etapa política catalana.
Ara farà justament dos anys de la meva militància al partit, en el que vaig entrar decidida a posar el meu granet de sorra per a intentar entendre el què passava i perquè, i a fer tot el que estigués a les meves mans per a contribuir a la recuperació d'aquella etapa on el pais navegava a bon port, i carregat de valors, futur i molta molta empenta, il.lusió i treball.

La meva identificació amb Ciu, amb Convergència Democràtica de Catalunya, d'ençà que vaig començar a votar als 18 anys, es reenfortia aquests anys amb molta més força i fe, i amb la voluntat de reviure i recuperar el prestigi que Catalunya havia perdut injusta i dolorosament, i fer de la nostàlgia del passat la realitat del nou futur del pais. Era el meu desig compartir totes aquestes impressions i sensacions amb militants o simpatitzants, ja no del partit exclusivament, sinó amb simpatitzants en defensa del prestigi i respecte per Catalunya.
La imatge de rigor, serietat, prudència, responsabilitat, entrega, treball, dedicació i sobretot, aquesta estima profunda i tan notòria per Catalunya, en cada decisió, en cada avenç, en cada acord, en cada fita aconseguida... tots aquests elements van ser decisius per contribuir a la meva identificació amb el partit, i per suposat, la meva més sentida admiració pel mestre, el MH President Pujol, van ser decisius per acabar d'identificar-me per complet.

També endinsar-me en aquest projecte m'ha permès conèixer la part més humana i càlida de la política, de la gent que hi ha volcada en ella, treballant dia rere dia sense parar, desinteressadament, i per pur plaer i vocació de servei al país. He pogut comprovar, en aquest sentit, amb els meus propis ulls, la incansable i inesgotable capacitat de treball de tots els qui diàriament contribueixen a fer funcionar un partit polític, i anònimament, treballen i treballen sense parar cada dia, amb l'objectiu de fer les coses ben fetes i amb molta il.lusió.
Personalment, formar part de l'equip de Ciu Molins ha estat una de les experiències personals més enriquidores i positives, i m'ha permès conèixer un equip de gent entregat i dedicat en cos i ànima a la seva gent, a la seva Vila, i que aposta per engrandir i perpetuar aquest profund sentiment catalanista.
Des d'aqui, retre un petit homenatge a tot aquest equip que han contribuit a ampliar el triomf convergent superant els resultats obtinguts en cada comici i, per tant, aconseguint també el merescudíssim triplet electoral.

Ahir, justament, recordava totes aquestes sensacions, emocions, i em sentia molt orgullosa i feliç sí, de ser catalana, però també de formar part d'aquest projecte, d'aquest equip, d'aquesta il.lusió tan gran i plena que torna amb nosaltres, entre nosaltres, i per tots nosaltres, els catalans.
Vaig sentir moltes emocions i un profund i sentit agraïment per totes les persones que, potser no tan identificades amb el partit, o no del tot representades en ell per ideologia o per altres raons diverses, van donar-nos confiança, i van avalar i recolzar el que ha suposat una de les decisions més dificils però lògicament necessàries per a Catalunya.
Ahir cel.lebrava interiorment aquest retorn dels valors, aquest reconeixement als valors que jo sempre he admirat amb passió i convicció; els valors que fan i han fet gran aquest pais que és Catalunya, i que sempre haurien de potenciar i defensar, perquè hi són sens dubte en el nostre ADN.

No és un missatge de pura retòrica, ni respòn a la moda actual de parlar de valors per parlar, sinó que constitueixen la plena convicció real i creença de la necessitat de viure amb ells, i  que aquests han d'estar entre nosaltres per tal d'avançar cap endavant.
L'excel.lència, el treball , la dedicació, l'entrega i passió pel que es fa..., cal tot això ara que hi ha crisi i sempre, perquè la pèrdua d' aquests valors apaga la nostra essència, la nostra ànima.
Però els tenim, els tenim amb nosaltres i els hem mostrat a les urnes.

Aquesta serà la nostra veu, i haurà de ser escoltada.


Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg el 21/11/11