Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







divendres, 2 de novembre de 2012

25N: Ara és l'hora

Afegeix la llegenda
A pocs dies de l'inici de campanya electoral, ens trobem ja inmersos en els primers trets de sortida de pre-campanya que molts partits es precipiten a endegar, movent fitxa i reclamant posicions en el que promet ser les eleccions més trascendentals i importants de la història de Catalunya.
En primer lloc, perquè seran unes eleccions plebiscitàries, és a dir, la veu del poble serà més decisiva que mai,  perquè se li trasllada des del poder públic la decisió i resposta, a les urnes, sobre el futur que vol que políticament es resolgui per a Catalunya.
En resumides paraules, la decisió Estat Propi si o no, com a conseqüència de la massiva afluència i movilització ciutadana, cívica i festiva, de la ja històrica i exitosa manifestació de l'onze de Setembre; que requereix ser confirmada amb la legitimitat democràtica que representen le urnes, el vot.

En segon lloc, perquè aquesta delicada relació España-Catalunya, existents des de temps memorables, i que han aflorat en els darrers anys de manera més evident i conseqüent amb els esdeveniments politics més polémics i sensibles per Catalunya (Estatut, espoli fiscal, política lingúística, etc,...) han posat a prova la fortalesa ideològica i compromis dels partits polítics catalans amb Catalunya i la democràcia europea.
Han posat a prova la seva capacitat de resistència i valentia per afrontar les decisions més dificils i la capacitat de resposta i actuació per assumir la gran responsabilitat de canviar de rumb quan ha clamat la veu d'un poble il.lusionat i encoratjat a superar aquesta etapa històrica i lluitar per assolir els seus desitjos i anhels de plena sobirania.
És en aquest marc, on s'ha vist més reflectida la virtut de qui ha sabut escoltar al poble i reflexionar, de qui ha abraçat la voluntat d'un poble, des del primer moment, i qui ha dilatat la resposta en clau d'estratègia política i no en clau de pais.

Aquells qui han caigut en l'error de la contradicció, de la errónia creença i confiança en un model polític ja inviable, per bé que no ha pogut ser-ho durant 30 anys de continuades i complicades negociacions i diàlegs amb l'Estat per tractar d'anar treient una mica d'harmonia fiscal i autonomia; veient com el café para todos era la millor alternativa possible i justa per l'Estat, han hagut de viure desencontres i tensions amb el seus homòlegs centrals en els darrers dies, i sense el suport necessari per a proposar una alternativa politica, que a hores, d'ara, va perdent credibilitat i simpatitzants, i amb l'amenaça fins i tot, de veure's superat per aquella altra ideologia política aparentment democràtica i constitucionalment sagrada, que no té cap pressa ni preocupació per a condemnar manifestacions evidents d'ideologia feixista i simbologia pertanyents a un passat dictatorial, que ressorgeix també des de l'altre extrem (i per sort, encara amb certa minoria) per recordar l'Espanya una, grande i libre e indisoluble que hem de ser, encara que no ho volguem.

Davant aquest panorama, sols queda als catalans reconèixer la mateixa resposta que poguem trobar en les opcions disponibles, que en són la majoria, recordant que el que ens uneix en aquests moments a totes les diferents ideologies él mateix objectiu comú: la plena sobirania, ser un nou Estat dins la Unio Europea, i per damunt de tot, poder decidir el nostre futur, gestionar els nostres propis recursos per poder seguir sent el pais que som.

La tercera raó, i la més preocupant per l'Estat, és que són les primeres eleccions catalanes on el món ens mirarà i observarà. Saben la trascendència i el significat d'unes eleccions plebiscitàries a Catalunya.
D'ençà de la manifestació de la Diada, El món i  Europa són avui per avui els espectadors més honorífics d'aquest procés, en la mesura que ens garanteixen la legitimitat democràtica det tot plegat, per la força que té la democràcia a Europa, més que no pas el principi legal d'un text, i per tant, ens dota d'una gran autoritat democràtica davant de les absurdes i ridicules amenaçes procedents de l'Estat més centralista i conservador.
Saben molt bé tot això a Madrid, i per això preocupa tant l'opinió d'Europa, perquè en el marc legal i polític europeu Espanya perd totes les opcions i estratègies de manipulació informativa i econòmica habituals en politica espanyola, per informar als espanyols el que li convé, com li convé, i quan li convé, per afavorir, com no, els interessos de l'Estat Espanyol.
Està clar que en aquest context europeu la tàctica de la mentida no funciona. Tenen un greu problema.

A la vista està, demorant a la força el rescat inevitable, que posarà les coses controlades des d'Europa i això farà aflorar les evidències numèriques abusives d'Espanya vers Catalunya. Se'ls hi acabarà la festa ben aviat i ho saben.

En defintitiva, tres raons que en deriven en una quarta, i sens dubte, la més important : el vot. 
No és un vot d'unes eleccions convencionals, que són totes molt importants sens dubte, en la mesura que són la màxima expressió de la voluntat del poble, sense entrar en els acords i pactes que després s'en deriven i que lògicament poden causar alguns desacords en major o menor mesura, però que al cap i a la fi, els electors assumeixen amb resignació i en tot cas, acceptant les regles de la democràcia.

Bé, el cas és que ens trobem en unes eleccions plebiscitàries, i per tant, el vot té aqui un especial significat, un element històric sense precedents, molt trascendental i que per tant, al contrari del que opina la Junta Electoral, representa un acte d'orgull pel català que anirà a votar el proper 25 de Novembre, 25N.
Acte d'orgull perquè té el privilegi i honor de formar part de la història de Catalunya, d'expressar la seva ideologia més que mai, de parlar clarament sobre quelcom que està mirant tot el món.
Per això JO HI VAIG SER és un missatge de sentiment i èpica històrica.
I, sens dubte, l'el.liminació d'aquest anunci tan colpidor pels qui hem somniat en aquest moment com una pel.licula de ciència ficció (si em permeteu la nota d'humor) ha estat l'error més gran de la junta i de l'oposició i partits catalans que s'han precipitat en condemnar-lo, al.legant el dret més essencial de la democràcia que és el de votar, el d'incentivar el vot, que recull el nostre Estatut.
Gran error, sens dubte, i si no temps al dia 25N.
Per sort, i per història, el poble català és madur, intel.ligent, i en els moments importants sempre ha estat present.

Endavant 25N, ara és l'hora, segadors!

Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg