Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dimarts, 20 de novembre del 2012

MAJORIA ABSOLUTA

La recta final de campanya no prometia ser tan tensa i moguda. Esperàvem segur tota mena d'"atacs" politics des d'España per la via de l'argument, i sentir les barbaritats i mentides a les quals malauradament ja ens tenen acostumats aqui a Catalunya. El que no esperàvem però, era aquesta guerra bruta, aquesta jugada tan denunciable i reprovable, on el protagonisme mediàtic del que pretén ser considerat com a periodisme, irromp de la manera més irrespectuosa i desconsiderada amb la campanya electoral catalana.

A banda d'esdevenir, en primer lloc, una falta de respecte pel veritable periodisme de qualitat i lliure d'influències polítiques (si és que encara en queden) el que sens dubte representa tot això, és una preocupant similitud amb les formes polítiques i periodistiques del passat, on la persecució a allò que representava un "perill" per la unidad nacional, havia de ser impugnat, atacat i calumniat sense més limits que aquells que afavorissin la divisió i crispació social. Aixi s'evitava i es dispersava la unió i força del poble.

L'objectiu de les publicacions d'aquests suposats informes del diari El Mundo en aquesta recta final de campanya no és altre que, precisament, dividir i confrontar aquesta pinya i uníó dels catalans vers l'objectiu comú de plena sobirania que pretenen bloquejar i impedir com sigui.
En resum, no és altre que l'habitual intent de fer creure com a informació el que és calúmnia i acusacions sense proves ni fonaments, i esgerrar l'equilibri democràtic i pacífic d'aquest procés tan històric que estem vivint els catalans amb tanta il.lusió i esperança.

Alimentar la confusió i la incertesa és el que es pretén a fora de Catalunya, saben la importància dels esdeveniments actuals, de la campanya tan decisiva i excepcional que vivim aquests dies, i l'aval i complicitat internacional i europeu que ens recolza en cas d'obtenir el resultat desitjat i necessari per a confirmar i guanyar tota la credibilitat d'aquest procés: la independència, l'Estat Propi dins Europa, la plena sobirania.

Es tracta sencillament de corroborar i reafirmar el que la gent va expressar al carrer l'11s. Ara toca expressar-ho a les urnes clarament, amb una sòlida i inqüestionable majoria absoluta, sense pors, sense dubtes, i amb la convicció que la figura d'un lider que ens representi i condueixi el procés no trobi cap obstacle, cap, tant a nivel nacional com a casa nostra.
Un lider impecable en formes, en qualitat politica i en inqüestionable credibilitat i respecte. Que porti el procés de manera pacífica i assenyada, però amb radicalitat democràtica i fent les coses ben fetes.

El més sorprenent i trist de les conseqüències d'aquestes dures i polémiques acusacions, no és el fet del que diguin a Madrid, que torno a dir que malauradament ja hi estem acostumats, per bé que sí el com i que n'és el motiu d'aquestes linies, sinó la trista i pobre reacció de la resta de partits catalans (que no els centralistes i espanolistes, amb els que sí és previsible aqueste reaccions) que com va expressar el President Pujol, van "veure el cel obert" i es van mostrar incomprensiblement crítics i irrespectuosos amb els atacs al seu President, al President del seu pais.
Un President català atacat pel centralisme espanyol més qüestionable i sense cap credibilitat ni proves, mereix un suport i respecte digne de qui defensa les institucions i personalitats del propi pais, per damunt d' aquells qui l'únic objectiu rau crispar i atacar Catalunya, molt subtilment, sí, però estimulant la divisió i confrontació entre els catalans, a base de fomentar polémiques i falses acusacions. Encara no han après alguns partits? encara han de caure en el joc brut que sols saben fer aquells qui la paraula democràcia és quelcom que els hi va gran i que entenen a la seva manera?

És força desconcertant que la majoria de partits sobiranistes no hagin donat ple suport al President Mas, conscients que l'excepcionalitat del moment requereix posicionar l'objectiu comú per damunt de la ideologia de partits.
Es tracta d'unes eleccions plebiscitàries, i per les formes i el decurs dels darrers debats, sembla que a la majoria de partits només els preocupa la seva posició en el rànking. Nomes val guanyar, i utilitzant per aconseguir-ho la crisi com a pretext per enderrocar Mas.
Sembla que no acaben o no volen entendre que estem en aquestes eleccions per una única raó i que tot el que ve després ja ho tornarem a triar democràticament, ja en un escenari de llibertat per a Catalunya.
Cal reservar la ideologia o discrepàncies, que són totes molt respectables i necessàries, per a un escenari electoral ja plantejat per un altre objectiu diferent.

La gent que voti ara excepcionalment en Mas i per primer cop, saben que són vots excepcionals i per un moment històric que probablement no tornem a viure si no ho enfoquem amb el mateix esperit d'unitat catalana i il.lusió expressades a la manifestació de l'11s. La gent no ha de renunciar a les seves idees per aquest vot prestat. Ara més que mai hem d'estar junts, i ser conscients que tenim nosaltres la clau del futur de Catalunya i per això no podem defallir ni dubtar del nostre objectiu. Aquest vot ha de ser la resposta més contundent d'unitat i força. Hem de fer pinya!!

El President s'ha compromès a portar aquest procés fins al final, sense fer ni un pas enrera, s'ha posat al costat del poble, hipotecant la seva carrera política, i per això ara el poble ha d'estar al seu costat, hem d'acompanyar-lo en aquest cami que ja ens va afvertir seria "molt dur i amb molts obstacles, però que tot era possible" i que ho hem de fer amb "grans majories, voluntat i capacitat de resistència".

Aquestes difamacions han estat només la primera pedra, i per tant, ens hem de mantenir units nosaltres,  i saber afrontar junts aquestes dificultats i obstacles que miraran de dividir-nos  a la més mínima.

Tenim el privilegi, l'honor, la sort, de poder votar en aquestes eleccions històriques al parlament de Catalunya. Nosaltres decidim. Tenim tot el dret a decidir el nostre futur, i el dia 25N ho farem tots junts i amb un únic objectiu: Majoria Absoluta. Fem-ho possible!

#totsambelpresident

Marta Monturiol

divendres, 2 de novembre del 2012

25N: Ara és l'hora

Afegeix la llegenda
A pocs dies de l'inici de campanya electoral, ens trobem ja inmersos en els primers trets de sortida de pre-campanya que molts partits es precipiten a endegar, movent fitxa i reclamant posicions en el que promet ser les eleccions més trascendentals i importants de la història de Catalunya.
En primer lloc, perquè seran unes eleccions plebiscitàries, és a dir, la veu del poble serà més decisiva que mai,  perquè se li trasllada des del poder públic la decisió i resposta, a les urnes, sobre el futur que vol que políticament es resolgui per a Catalunya.
En resumides paraules, la decisió Estat Propi si o no, com a conseqüència de la massiva afluència i movilització ciutadana, cívica i festiva, de la ja històrica i exitosa manifestació de l'onze de Setembre; que requereix ser confirmada amb la legitimitat democràtica que representen le urnes, el vot.

En segon lloc, perquè aquesta delicada relació España-Catalunya, existents des de temps memorables, i que han aflorat en els darrers anys de manera més evident i conseqüent amb els esdeveniments politics més polémics i sensibles per Catalunya (Estatut, espoli fiscal, política lingúística, etc,...) han posat a prova la fortalesa ideològica i compromis dels partits polítics catalans amb Catalunya i la democràcia europea.
Han posat a prova la seva capacitat de resistència i valentia per afrontar les decisions més dificils i la capacitat de resposta i actuació per assumir la gran responsabilitat de canviar de rumb quan ha clamat la veu d'un poble il.lusionat i encoratjat a superar aquesta etapa històrica i lluitar per assolir els seus desitjos i anhels de plena sobirania.
És en aquest marc, on s'ha vist més reflectida la virtut de qui ha sabut escoltar al poble i reflexionar, de qui ha abraçat la voluntat d'un poble, des del primer moment, i qui ha dilatat la resposta en clau d'estratègia política i no en clau de pais.

Aquells qui han caigut en l'error de la contradicció, de la errónia creença i confiança en un model polític ja inviable, per bé que no ha pogut ser-ho durant 30 anys de continuades i complicades negociacions i diàlegs amb l'Estat per tractar d'anar treient una mica d'harmonia fiscal i autonomia; veient com el café para todos era la millor alternativa possible i justa per l'Estat, han hagut de viure desencontres i tensions amb el seus homòlegs centrals en els darrers dies, i sense el suport necessari per a proposar una alternativa politica, que a hores, d'ara, va perdent credibilitat i simpatitzants, i amb l'amenaça fins i tot, de veure's superat per aquella altra ideologia política aparentment democràtica i constitucionalment sagrada, que no té cap pressa ni preocupació per a condemnar manifestacions evidents d'ideologia feixista i simbologia pertanyents a un passat dictatorial, que ressorgeix també des de l'altre extrem (i per sort, encara amb certa minoria) per recordar l'Espanya una, grande i libre e indisoluble que hem de ser, encara que no ho volguem.

Davant aquest panorama, sols queda als catalans reconèixer la mateixa resposta que poguem trobar en les opcions disponibles, que en són la majoria, recordant que el que ens uneix en aquests moments a totes les diferents ideologies él mateix objectiu comú: la plena sobirania, ser un nou Estat dins la Unio Europea, i per damunt de tot, poder decidir el nostre futur, gestionar els nostres propis recursos per poder seguir sent el pais que som.

La tercera raó, i la més preocupant per l'Estat, és que són les primeres eleccions catalanes on el món ens mirarà i observarà. Saben la trascendència i el significat d'unes eleccions plebiscitàries a Catalunya.
D'ençà de la manifestació de la Diada, El món i  Europa són avui per avui els espectadors més honorífics d'aquest procés, en la mesura que ens garanteixen la legitimitat democràtica det tot plegat, per la força que té la democràcia a Europa, més que no pas el principi legal d'un text, i per tant, ens dota d'una gran autoritat democràtica davant de les absurdes i ridicules amenaçes procedents de l'Estat més centralista i conservador.
Saben molt bé tot això a Madrid, i per això preocupa tant l'opinió d'Europa, perquè en el marc legal i polític europeu Espanya perd totes les opcions i estratègies de manipulació informativa i econòmica habituals en politica espanyola, per informar als espanyols el que li convé, com li convé, i quan li convé, per afavorir, com no, els interessos de l'Estat Espanyol.
Està clar que en aquest context europeu la tàctica de la mentida no funciona. Tenen un greu problema.

A la vista està, demorant a la força el rescat inevitable, que posarà les coses controlades des d'Europa i això farà aflorar les evidències numèriques abusives d'Espanya vers Catalunya. Se'ls hi acabarà la festa ben aviat i ho saben.

En defintitiva, tres raons que en deriven en una quarta, i sens dubte, la més important : el vot. 
No és un vot d'unes eleccions convencionals, que són totes molt importants sens dubte, en la mesura que són la màxima expressió de la voluntat del poble, sense entrar en els acords i pactes que després s'en deriven i que lògicament poden causar alguns desacords en major o menor mesura, però que al cap i a la fi, els electors assumeixen amb resignació i en tot cas, acceptant les regles de la democràcia.

Bé, el cas és que ens trobem en unes eleccions plebiscitàries, i per tant, el vot té aqui un especial significat, un element històric sense precedents, molt trascendental i que per tant, al contrari del que opina la Junta Electoral, representa un acte d'orgull pel català que anirà a votar el proper 25 de Novembre, 25N.
Acte d'orgull perquè té el privilegi i honor de formar part de la història de Catalunya, d'expressar la seva ideologia més que mai, de parlar clarament sobre quelcom que està mirant tot el món.
Per això JO HI VAIG SER és un missatge de sentiment i èpica històrica.
I, sens dubte, l'el.liminació d'aquest anunci tan colpidor pels qui hem somniat en aquest moment com una pel.licula de ciència ficció (si em permeteu la nota d'humor) ha estat l'error més gran de la junta i de l'oposició i partits catalans que s'han precipitat en condemnar-lo, al.legant el dret més essencial de la democràcia que és el de votar, el d'incentivar el vot, que recull el nostre Estatut.
Gran error, sens dubte, i si no temps al dia 25N.
Per sort, i per història, el poble català és madur, intel.ligent, i en els moments importants sempre ha estat present.

Endavant 25N, ara és l'hora, segadors!

Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg