Enemics de la Democràcia

Garzón seurà finalment a la banqueta dels acusats, serà jutjat sí, encara que ens sembli força estrany el jutge artífex de la lluita contra la corrupció, canviarà la toga i el martell per la cadira d’imputats i ,qui sap, i depenent de com transcorri el judici, podria ser inhabilitat del seu càrrec temporal o indefinidament.

La carrera judicial de Baltasar Garzón ha estat força marcada per la seva lluita constant contra sonats casos de corrupció i escàndol polític, tan nacionals com internacionals i no sempre aplaudits o recolzats per sectors i alts càrrecs polítics relacionats o vinculats amb altres membres pressumptament implicats als mateixos, que li han suposat sempre haver d’enfrontar-se a una continua batalla de querelles tramitades contra la seva persona i en les que sortosament fins ara ha pogut sortir afavorit pel suport i el pes que la llei i la democràcia li han anat atorgant.

Casos tan sonats i reconeguts com els de Pinochet, per la mort i tortura de ciutadans espanyols i crims contra la humanitat durant el seu mandat; la anomenada “Operación Condor” contra Kissinger, per la instauració de dictadures a l’Amèrica Llatina; la investigació contra el BBVA en els comptes estrangers per suposades operacions de blanquejament de capital; la seva intensa campanya contra la guerra d’Irak.. etc; casos significatius i força reconeguts com a exemples d’aquells referents a l’àmbit internacional.
Però a nivell nacional, tenim també casos molt importants, rellevants i durament “destapats” i condemnats com el cas de lluita “bruta” contra ETA mitjançant el GAL per part del PSOE; la investigació a Jesús Gil com a Alcalde de Marbella i al Club Atlètico de Madrid, per corrupció; les importants operacions contra el tràfic de drogues, com el cas “Nècora” amb la qual va desarticular l’organització, i l’operació “Pitón”; l’operació “Pretòria”, contra la corrupció urbanística a Catalunya; i finalment, destaquen els casos més recents i encara en procés, com són el Cas Gürtel, la investigació de la qual Garzón cedeix als Tribunals Superiors de València i Madrid (per petició de la Fiscalia i del PP i en trobar-ne indicis contra aforats, en efecte, diputats, senadors i altres alts càrrecs polítics que no poden ser jutjats per l’Audiència Nacional) encara obert i en pendent de resolució, i el cas que ens porta a aquesta reflexió i análisi, com és ara el de la recent investigació contra els crims durant el franquisme.

I és aquí, en aquesta investigació on Garzón topa amb el fantasma del franquisme i es troba ja amb una querella tramitada al Tribunal Suprem per part de l’organització d’ultradreta Manos Limpias (presidida per Miguel Bernard, exdirigent de Fuerza Nueva, partit fundat per un notari franquista, Blas Piñar López) i Falange Española, aquesta última suposadament implicada directament contra els crims que es pretenen estudiar.
Així, doncs, ens trobem que finalment aquestes dues organitzacions pro-franquistes, o en tot cas, d’ideologia clarament d’extrema dreta i tendència franquista, posen fi a la investigació iniciada pel jutge, després de diverses querelles, denúncies i queixes presentades i totes elles desestimades contra ell, amb una darrera i definitiva querella victoriosa i determinant que presenten al.legant prevaricació en la investigació dels críms de la guerra civil i del franquisme.
Aconsegueixen d’aquesta manera el seu objectiu, que no és altre que evidentment aturar aquestes investigacions, i no pas determinar o defensar la competència corresponent a tal investigació i, el més sorprenent i indignant de tot això, ja per arrodonir i refermar una clara actitud antidemocrática i dictatorial al assumpte, apareix el Partit Popular, que ja anteriorment havia intentat recusar el jutge com a instructor del cas Gürtel i presentant també una querella (finalment desestimada també) per prevaricació contra aquest, i emetent un comunicat expressant que cel.lebren l’admissió a tràmit d’aquesta querella presentada per aquestes dues organitzacions.

Em costa entendre que un jutge amb una trajectòria tant destacada i orientada a aquesta ferma voluntat i dedicació al llarg de la seva dilatada carrera judicial en la lluita contra la corrupció i la defensa pels drets humans hagi de ser processat per tals acusacions que sols generen més preguntes i incoherències respecte la democràcia per part dels ciutadans.
Oblidem a vegades que la democràcia té enemics, els que pretenen enganyar o fer-nos creure que la tenim totalment instaurada i forta, que la tenim totalment consolidada.. i en canvi, és en aquestes situacions, en aquestes circumstàncies politiques i judicials que ens hem d’obligar a recordar i pensar que hi ha un passat a Espanya que encara no està esborrat, condemnat.

Efectivament, com va manifestar en unes declaracions sobre el franquisme, un expert en política que no recordo el nom, i que vaig tenir ocasió de llegir en un petit reportatge en un diari de llarga tirada nacional, “Espanya no serà mai un país 100% democràtic fins que no es condemni el franquisme”.
Quin sentit té esclar, avançar i progressar en una democràcia que no condemna un passat dictatorial, que permet la presència de hereus de l’etapa franquista a la política actual?.. quin sentit té investigar sobre això, sobre aquest passat i sobre aquests crims si hi ha enemics de la democràcia?.. però, ésclar, això és un altre tema. I sobre temes que afecten a aquest fantasma del passat és quelcom molt i molt difícil de parlar.

Sols espero que la democràcia que tenim sigui cada vegada més forta que la presència d’aquests enemics, que aquests s’allunyin i desapareguin al llarg del temps, que perdin influència i poder en tots el àmbits, que siguin durament condemnats per la força i pes de la democràcia justa i eficaç, i que per damunt de tot prevalgui el seny polític i la voluntat de llluitar i treballar per a que aquesta esdevingui el millor camí per a la societat, una societat on la justícia sigui de veritat i pugui treballar lliure d’entrebancs i querelles injustes i sense cap mena de sentit.