El passat 26 de juny es publicava a El Periódico de Catalunya, la noticia en la qual s’avançaven els resultats de l’enquesta encarregada pel diari al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a obtenir el baròmetre d’estiu respecte la situació i valoració de l’actual panorama polític. Una enquesta preparada amb l’objectiu d’esbrinar el resultat que s’obtindria en l’actual escenari parlamentari, en cas de produir-se una hipotètica nova cita electoral per reelegir el president de la Generalitat de Catalunya, i les dades de la qual ens confirmen clarament que CIU tornaria a guanyar folgadament les eleccions autonòmiques. Per tant, la federació nacionalista manté encara avui el suport general dels catalans i supera així amb nota els seus primers sis mesos al capdavant del Govern català.
I no sols ens diu la noticia de El Periódico, que “Catalunya manté la confiança en Mas per sortir de la crisi” (diumenge 26 de juny de 2011, El Periódico de Catalunya) sinó que Mas esdevé l’únic polític que aconsegueix aprovar i per tant, l’únic en el que els catalans mantenen la confiança per a continuar portant el timó de la nau de la Generalitat en la lluita contra la crisi.
Un timó que, en paraules de Mas el dia que prengué possessió del seu càrrec com a 129è President de la Generalitat de Catalunya, governaria “amb el cap fred, el cor calent, el puny ferm i els peus a terra” i amb una promesa de “plena fidelitat al poble de Catalunya”. Unes paraules i un lema de caire mariner que, certament, ens recorda sovint la necessitat de protegir-se de la mala maror i de totes les tempestes que s’han de superar i vèncer, en el dur i difícil trajecte d’aixecar i reconduir un país, si bé no enfonsat, sí que molt i molt tocat.
I en les circumstàncies actuals, i amb totes les tempestes i llamps que ha hagut d’enfrontar-se aquest timó tan dur i difícil de conduir, té un especial valor i reconeixement el fet d’haver arribat a bon port, sense per això perdre el lideratge, la responsabilitat i la il·lusió per a seguir treballant cap al rumb necessari per a redreçar el vol que Catalunya necessita per anar endavant i aixecar-se. Perquè efectivament s’ha hagut de carregar a sobre amb el pes d’unes decisions impopulars i “doloroses” (les retallades), però totalment necessàries, per a no inclinar aquest gran vaixell català cap al perill i la deriva definitives. I perquè efectivament, el pes del dèficit està marcant molt les relacions i confrontacions de Catalunya amb l’Estat Espanyol, fins al punt d’arribar a plantar-se el govern català i desafiar les injustes i abusives exigències del Govern espanyol (PSOE) d’augmentar les retallades del 10 al 20%, i reclamant com a resposta a aquestes exigències, el pagament del fons de competitivitat que deu a Catalunya i que, gràcies al vot en contra del PSC, no s’ha pogut aconseguir, per ara.
Però, sense ànims d’entrar en crítiques d’altres partits, que penso tampoc es fan necessàries en aquest cas, perquè per sí soles aquestes decisions ja evidencien la forta dependència d’un partit català amb les decisions del seu homòleg de Madrid (i, per tant, un partit que mai mirarà ni votarà a favor de Catalunya), però sobre tot, perquè el govern lluita i rema fort, amb mesures i decisions sense precedents, i amb la responsabilitat de defensar‐se de la demagògia, la hipocresia i el cinisme.
I així és de fet la percepció general dels catalans respecte el tema de les retallades, considerant una veritable retallada la negació del fons de competitivitat, i no els acords de govern adoptats per CiU com a mesura necessària per a sortir de la crisi econòmica.
Prova d’això han estat les eleccions autonòmiques del 22 de maig, que han esdevingut la resposta clara i la prova definitiva d’aquest reforç i manteniment de la confiança dels catalans amb l’actual govern de la Generalitat, amb CiU, assolint fins i tot resultats històrics en moltes ciutats i pobles de la geografia catalana, malgrat les retallades, el moviment 15m, i recentment, les violentes aturades al Parlament de Catalunya dels indignats, la institució de màxima representació democràtica.
I per què? Perquè al capdavant de tot, els catalans entenen i valoren la importància de la veritat, la transparència, i la responsabilitat d’assumir la valentia i coherència en les decisions que es consideren millors i necessàries actualment per Catalunya. Perquè la veritat a vegades és dolorosa, però cal explicar-la i fer-la entendre per tal d’evitar que el país vagi a l’autoengany i a la incapacitat de resoldre els problemes.
CiU ha explicat la veritat des del primer dia, sense amagar ni distorsionar res, i assumint la responsabilitat d’unes decisions difícils, però necessàries per a resoldre els problemes o intentar resoldre’ls, i per tant, intentant generar la confiança necessària que cal fer arribar a la gent, amb aquesta voluntat ferma de compromís i responsabilitat amb el país.
Així, en definitiva, veritat, diàleg, responsabilitat i il·lusió, han estat, són i seguiran sent els eixos bàsics de l’actitud del govern de CiU per a aixecar el país i redreçar el vol, perquè com molt bé ja diu el President Mas: “les capacitats del país superen de molt llarg les seves dificultats”.
Acords de govern més destacables dels primers sis mesos del Govern de CiU:
-Gener 2011: el Govern presenta el Pla de Reequilibri Econòmic i Financer de la Generalitat per al 2011.
-Febrer: el Govern aprova el projecte de llei de regulació de l'impost sobre Successions i donacions
-Febrer 2011: el Govern aprova l’Acord marc per a lluitar contra el fracàs escolar.
-Març 2011: el Govern compleix el seu compromís d’aprimar i agilitzar l’Administració, reduint la seva estructura en un 14% i derogant 248 disposicions.
-Abril 2011: el Govern blinda la qualitat del sistema sanitari i garanteix al 100% l’atenció urgent, la primària i la de malalties greus.
-Abril 2011: el Govern, mitjançant l’Institut Català de Finances, destina més de 2.200 milions d’euros a noves línies de crèdit a les empreses per reactivar l’economia catalana.
-Maig 2011: el Govern “guanya el pols” a l’Estat i convocarà totes les places de Mestres previstes.
-Març a Maig 2011: canvi del mapa de velocitats als accessos a Barcelona en el marc del procés de supressió de la “zona 80 km/h”. Aquest procés gradual i progressiu d’eliminació de la zona 80 km/h va començar el passat 7 de febrer a l’autovia de Castelldefels i a l’autopista del Garraf i va finalitzar la nit del 21 al 22 de febrer amb el canvi de senyalització a la B-23, una setmana abans del que estava previst inicialment.
Els trams on el límit màxim continua sent de 80 km/h s’ubiquen en les zones de transició entre zona interurbana i urbana i en àrees on les condicions específiques de la via aconsellen aquesta velocitat.
-Juny 2011: Llei Òmnibus: el Govern tramitarà la Llei Òmnibus en tres avantprojectes de llei. El Consell Executiu acorda dividir la nova norma en un avantprojecte de simplificació, un d'agilitat i reestructuració administrativa i un de promoció de l'activitat econòmica. L'objectiu de la norma és simplificar l'Administració, aprimar la legislació i els tràmits burocràtics i afavorir la reactivació econòmica.
-Juny 2011: proposta de CiU d’aprovar la oficialitat del català a Europa (PP i PSC voten en contra).
Marta Monturiol
Nota: Publicat al Diari Digital CatDiàleg el 04/07/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada