El discurs que en Joaquim Maria Puyal ens ha regalat en aquesta darrera cerimònia d'entrega del Premi al Català de l'Any 2011, sens dubte ha superat totes les expectatives, i ha emocionat a gairebé tothom, tan els que han pogut ser-hi presents a l'acte, com els telespectadors de TV3, que escoltant amb la mirada fixa i assentint bocabadats amb el cap inevitablement a cada reflexió que deixava anar en el seu parlament, ens ha permès ser testimonis del discurs més emotiu i lloat de l'any,
Certament, el premi Català de l'Any 2011 a en Puyal per la seva aportació al món de la Comunicació i el Periodisme al llarg de la seva àmplia i extensa trajectòria professional, requeria necessàriament recolzar-se en un discurs impecable, ferm i carregat de molta ètica i valors perduts.
En Puyal ha aconseguit posar-nos pell de gallina des de la primera paraula del discurs fins la darrera, construint una ferma declaració de principis, reflexions i consideracions personals que per res es situaven lluny de l'opinió i sensació unànime general vers l'actual crisi sistèmica.
Més enllà del posicionament ideològic, de la tendència política o del que uns creiem o deixem de creure, les paraules d'en Puyal, el discurs d'en Puyal, n'és clarament un reflexe i una mostra del que mai no hem d'oblidar ni perdre.
Apel.lant a l'autocritica de tots i de tot, sempre des de el respecte característic en ell, d'expressar-se amb la més absoluta sinceritat però sense arribar a ofendre ni ferir als implicats, ha reinvindicat la capacitat de superació i de seguir endavant malgrat tot, com quelcom extraordinari en aquesta vida; la cultura de l'esforç, el dret a lluitar pel que es creu, i tot el reconeixement i consideració cap a tots els afectats per aquesta crisi axfixiant, que ofega i enfonsa dia rere dia les oportunitats i sortides possibles per a seguir endavant, com a veritable i autèntic Català de l'Any. "Jo no sóc el català de l'any", deia en Puyal amb seriosa i responsable expressió de compassió i absolut suport als més afectats per la actual situació de preocuopant incertesa i dificultats.
El seu discurs ha recuperat elements i aspectes morals dignes de ser debatuts i valorats, al.legant a la nostra pròpia responsabilitat sobre certs temes que afecten a l'educació dels nostres fills en valors i respecte cap a l'autoritat educativa i, al mateix temps que reivindicant també l'autocritica pròpia dels integrants del sistema respecte les seves irresponsabilitats dins el mateix , apuntant la seva personal consideració i respecte cap a la persona del M.H. President Artur Mas, encoratjant-lo a recordar que al darrera hi té tot un poble que el recolza en els moments dificils, i a la unitat de tots nosaltres per a combatre-ho.
Aprofitant també la cerimònia per retre homenatge a la professió de Periodista, com a instrument de llibertat d'expressió i d'informació, ha compartit el premi amb els seus col.legues de professió, manifestant la seva seriosa preocupació per la situació de precarietat laboral de molts dels seus amics o companys, i destacant la importància del paper del comunicador en el context actual.
La seva especial referència al també nominat al premi, el cardiòleg Josep Brugada, per la seva importantíssima aportació en el món de la medicina, aixi com a la jove competidora de trial Laia Sanz també nominada, iniciava la presentació del seu magistral discurs, en que ha combinat gratitut, consideració, reconeixement, agraïment, autocrítica, reivindicació, comprensió, humanitat, professionalitat, respecte i, definitivament, esperança per a trobar un discurs "comú" per a superar la crisi, econòmica i moral.
Discurs íntegre Joaquim Maria Puyal, Català de l'Any 2011
Marta Monturiol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada