Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dijous, 29 de juliol de 2010

La tortura ja no forma part de la nostra cultura


Ahir va ser un dia molt important i històric per a tots els qui no hem admès ni admetrem mai cap tipus de tortura com a identitat cultural o festa territorial. La prohibició a Catalunya de les curses de braus, de les corrides de toros, a partir del Gener de 2012, és un primer pas fonamental, cap al camí d’una societat més justa, més humana i més civilitzada.

Els valors i principis fonamentals de dignitat i integritat humana, no entenen de tradicions cruels ni esdeveniments culturals sagnants de cap tipus. L’art i la cultura no poden ni han de ser elements o trets identitaris associats a la tortura animal, perquè per coherència i sentit comú no aporten enriquiment humà a cap tipus de societat. Es més, el respecte que per l’espècie animal tenen certes societats d’altres cultures, econòmica i políticament menys avançades que les societats modernes, és un clar exemple del qüestionament al que cada vegada més s’exposa el codi de valors de les societats modernes, en certes tradicions i maneres d’entendre o permetre algunes tradicions locals o territorials d’actitud totalment rebutjable i inacceptable vers els animals.

Cal que fem una profunda reflexió, si ens aturem a valorar la definició que sobre el terme cultura en fa la Unesco, donat que per part dels més fidels defensors de la tauromàquia i de les corrides de toros o curses de braus, s’afirma que amb aquesta prohibició s’ha suprimit i el.liminat una part molt important de la cultura espanyola i catalana, que s’ha el.liminat un art identitari i cultural propi.

Per tant, fent referència a la Unesco, que al 1982, va declarar sobre el significat del terme cultura:

...que la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre sí mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ ella discernim els valors i efectuem opcions. A través d’ ella l’hombre s’expressa, prèn consciència de sí mateix, es reconeix como un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que el trascendeixen.

(UNESCO, 1982: Declaració de Mèxic)

Caldria destacar doncs, caldria preguntar-nos, si la pregunta referent a si les corrides de toros, on clarament assistim al patiment d’un animal que se’ l condueix a la mort, agonitzant, fins al darrer sospir, mitjançant un espectacle sagnant i cruel del que incomprensiblemente s’atreveixen a cualificar d’artístic, ens porta a una resposta afirmativa vers la humanitat i racionalitat que ens hauria d’aportar com a humans, com a societat, aquesta anomenada cultura, d’acord amb la definició universal de la Unesco. Efectivament, aquesta cultura ens fa més humans? Més racionals? ens fa èticament compromesos aquesta tradició? Evidentment, la resposta a totes aquestes qüestions, és clarament negativa i denota la manca de consciència i la feblesa a l’hora de discernir els valors que ha de tenir una societat humana i civilitzada.

Tanmateix, hi ha col.lectius de diversos sectors i àmbits que qualifiquen i insisteixen en la prohibició de les corrides de toros com una qüestió totalment identitària; i fins i tot hi ha qui, com tots esperàvem, amenaça amb recórrer la llei al Congrés dels Diputats, deixant en evidència els interessos amagats, o no, sota aquesta aparent actitut o activitat política democràtica, que no entén de la democràcia com a tal sinó com ells la volen entendre i manipular, revifant i fomentant amb cada desafortunada declaració aquesta creixent crispació entre Espanya i Catalunya, que ells mateixos generen i provoquen.

Com molt bé va exposar Josep Rull, diputat de CIU, ahir al parlament, i al que vaig poder seguir en directe per televisió, amb la seva cotundent i clara exposició sobre la inadversió que manifestaven il.lustríssims intel.lectuals espanyols de la literatura (i ara sí, art i cultura espanyoles) com Francisco de Quevedo, Mariano Jose de Larra, Antonio Gala, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, i un llarg etcètera; hi ha una clara raó de principis i valors humans, de dignitat i coherència; en tota aquesta iniciativa legislativa popular que no ha fet més que sumar-se a la mateixa decisió presa ja a Canàries, l’any 1991, i com indicava Rull també, a petició i iniciativa d’un diputat del PP, ben contrari per tant, a l’actitut i posicionament mostrats pel mateix partit ahir, pel cas de Catalunya.

No deixa de sorprendre’ns doncs, que la repercussió de la notícia a Catalunya tingui el ressò mediàtic i les dures i injustes crítiques per part dels sectors més pro-taurins, que no van tenir amb el cas de les Canàries.

Tot i les reaccions per part dels més critics però, és moment ara de cel.lebrar que Catalunya conserva ara una cultura més pròpia d’una societat més humana i civilitzada, i que pretén fomentar uns valors i principis basats en la dignitat i la racionalitat, en la ètica social i en el compromís i desig de deixar un país millor.

dijous, 8 de juliol de 2010

Som una nació. Nosaltres decidim.


La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.


Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

dimecres, 7 de juliol de 2010

Raons per anar a la manifestació: Cites per a la reflexió.

Ja ho deien els nostres intel.lectuals, poetes, escriptors, cantautors, .., catalans i d'altres no catalans, que amb les seves reflexions vull recordar a tots els catalans i catalanes que la història d'un país l'escriu el seu poble i que, per tot el que recordarem i cal recordar ara amb aquestes cites per a la reflexió, hem de ser presents en un moment històric i crucial per a Catalunya, hem d'expressar el que volem, i cridar ben fort qui som, d'on venim i cap a on anem. Som una nació i tenim el dret a decidir.

En aquestes paraules trobarem l'alè i la força que ens cal per a despertar la nostra ànima ferida. Visca Catalunya!

- En la llengua tenim la nostra força. Baltasar Porcel

- La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble. Àngel Guimerà

- Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut. Bertold Brecht

- Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sinó perquè els que l'estimen no el defensen.    Francesc G

- El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

- L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany. Fèlix Cucurull

- De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble. Josep Armengou

- La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos. Manuel de Pedrolo

- T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense. Ovidi Montllor

- Qui es quedi a casa quan comenci la batalla,

i deixi la seva lluita als altres,

aquest, haurà d'ésser previsor.

Perquè qui no comparteix la batalla,

compartirà la derrota.

Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.

Lluita, doncs, per la causa enemiga,

aquell que no lluiti per la pròpia.

Bertolt Brecht


- Algú ha de recordar. Pau Casals

- Lluïm de la nostra cultura en proporció de com ens l'estimem. Francesc G.

- La indiferència i l'absència de dignitat, són la pitjor malaltia de què pot patir una societat. José Saramago

- Els qui manen avui des de Madrid són els mateixos de sempre (els espanyols), tant si porten el collaret de la UCD com si duen el del PSOE, com si fan gala de ser del PP. El seu nacionalisme és exacerbat com en els temps del franquisme, disposat a devorar tot allò que no sigui ell mateix. Sols que ara, aquest nacionalisme exacerbat, és contingut i encobert pel mantell democràtic. Mn. Josep Dalmau

- Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. Antoni Gaudí

- Catalunya no serà feliç ni respectada fins que no es separi d'Espanya. Albert Gobat. Premi Novel de la Pau 1902

- Arriba un moment que globalment ja en tenim el nas ple, de malconviure amb uns veïns que no ens volen tal com som, que ens creuen forasters, que decideixen per nosaltres, i, a més, malament, en contra dels nostres interessos col·lectius com a poble. Mn Josep Dalmau

- La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra. Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat. Lluis Maria Xirinacs

- Pitjor que l'opressió és el renunciament. L'espectacle d'un poble ajupit és molt més trist que el d'un poble oprimit. Quan s'ha renunciat, l'opressió cessa, perquè no hi ha res a oprimir. Viure oprimit, és una dolorosa manera de viure. Renunciar, emmotllar-se, és una vergonyosa manera de morir. Antoni Rovira i Virgili

-O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai. Joan Fuster

- El patriota és aquell que estima el seu país, i l'estima prou per no acceptar que es cometi una immoralitat en el seu nom. Janeane Garofalo

- Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Joan Salvat-Papasseit

-T'adones, company, que hem de sortir al carrer,

junts, tots, com més millor si no volem perdre-ho tot,

t'adones, amic.  Raimon

dilluns, 5 de juliol de 2010

TOTS A LA MANIFESTACIÓ! Crida d'Artur Mas

Benvolgut company, benvolguda companya,
La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.
És per això, que vull demanar-te la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent de Convergència sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

Artur Mas

(comunicat cdc)