CATALONIA IS NOT SPAIN

Amb aquest titular obria el diari català Avui l'endemà de les històriques eleccions generals a Espanya.

I tant històriques, que justament amb aquest títol tan significatiu i contundent, s'evidenciava de nou la  diferenciada realitat política catalana vers la de la resta de l'Estat, tot i que des d'ahir amb xifres i dades estadistiques prou reals i exactes, que confirmen encara amb més claretat i autoritat moral que mai aquesta veu pròpia de Catalunya, la veu del poble català.

Aquestes eleccions generals, per tant, no han estat sols unes altres eleccions generals, sinó que, efectivament en aquest sentit, esdevenen un gir trascendental en la voluntat expressada a les urnes per aquest poble català, que davant la delicada situació actual entre les relacions Espanya-Catalunya, sentencia finalment la seva ferma convicció catalanista i la lluita i defensa dels interessos propis de Catalunya.

Sens dubte, una voluntat que evidencia clarament, la distància cada vegada més llunyana entre Catalunya i Espanya, si tenim present que el guanyador de les eleccions espanyoles representa l'Espanya Popular i per tant, l'Espanya absoluta, unitària i indivisible que promulga el seu partit i que, a hores d'ara, defensa la seva majoria absoluta a capa i espasa.

Aquestes eleccions generals, són històriques doncs, perquè els hi dolgui molt o poc als espanyols populars o no populars, però profunda i marcadament espanyols en quant a territorialitat i normalització lingüística es refereix, hi ha una tercera força nacionalista catalana en aquest nou escenari polític que no poden obviar de cap manera.

No parlem ara de ser o no decisius a Madrid, que evidentment hauria condicionat moltes de les polítiques proposades pel nou govern, sinó de l'autoritat moral i política indiscutible que suposa per a Catalunya el fet d'ésser representada a Madrid per un partit català que resulta ser la tercera força nacional a Espanya, i per suposat, la voluntat de lluitar i defensar un pacte fiscal. El partit guanyador a Catalunya, el més votat, i el que aconsegueix aturar aquesta onada popular sense precedents històrics. Això és, sens dubte, una dada i una lectura que posa en evidència la força i veu pròpia de Catalunya que ha de ser escoltada si o sí.

El mapa electoral , certament posa els pèls de punta, quan destaca i sobresurt clarament la diferenciació basca i catalana, en un mapa absolutament blau. No calen comentaris. És més que evident, és força clar i descriptiu.

Pèls de punta durant el dia d'ahir, en veure uns resultats que avalaven la maduresa del poble català, savi i exigent, que un cop més, entén i assumeix les dificultats per les quals el pais mira d'aixecar-se i superar, i accepta i aprova les mesures responsables i serioses d'un govern seriós, rigorós i també responsable.

Ahir, certament, era un d'aquells dies en el tot català devia sentir-se orgullós de ser català. Ahir ser català, catalana, era un privilegi i un honor que molts sentiem haver perdut darrerament, per les últimes legislatures catalanes, on molts ens preguntàvem on era aquell respecte i admiració que anys enrera haviem percebut de fora.

I ahir, justament ahir, l'ADN català cotitzava a l'alça per la dignitat i respecte que es respirava en acabar la jornada electoral i en conèixer els resultats definitius.

Jo ahir, avui i sempre m'he sentit molt orgullosa de ser catalana. Però ahir especialment, vaig recuperar aquelles sensacions que, fruit de la penosa gestió política portada a terme pel darrer govern català, van acabar esvaint-se i reduint-se al ridicul i la vergonya aliena.

Recordo, quan vaig decidir fer-me militant de Convergència, justament en el moment que sentia aquesta grisor com a catalana, justament quan sentia la necessitat de recuperar aquells anys de respecte i valors, de passió i treball pel nostre pais, la nostra cultura, les nostres tradicions,..., volia recuperar aquell passat desaparegut de la manera més inepte i incompetent, i ferit per una creixent desafecció política causada per aquella trista etapa política catalana.

Ara farà justament dos anys de la meva militància al partit, en el que vaig entrar decidida a posar el meu granet de sorra per a intentar entendre el què passava i perquè, i a fer tot el que estigués a les meves mans per a contribuir a la recuperació d'aquella etapa on el pais navegava a bon port, i carregat de valors, futur i molta molta empenta, il.lusió i treball.

La meva identificació amb Ciu, amb Convergència Democràtica de Catalunya, d'ençà que vaig començar a votar als 18 anys, es reenfortia aquests anys amb molta més força i fe, i amb la voluntat de reviure i recuperar el prestigi que Catalunya havia perdut injusta i dolorosament, i fer de la nostàlgia del passat la realitat del nou futur del pais. Era el meu desig compartir totes aquestes impressions i sensacions amb militants o simpatitzants, ja no del partit exclusivament, sinó amb simpatitzants en defensa del prestigi i respecte per Catalunya.

La imatge de rigor, serietat, prudència, responsabilitat, entrega, treball, dedicació i sobretot, aquesta estima profunda i tan notòria per Catalunya, en cada decisió, en cada avenç, en cada acord, en cada fita aconseguida... tots aquests elements van ser decisius per contribuir a la meva identificació amb el partit, i per suposat, la meva més sentida admiració pel mestre, el MH President Pujol, van ser decisius per acabar d'identificar-me per complet.

També endinsar-me en aquest projecte m'ha permès conèixer la part més humana i càlida de la política, de la gent que hi ha volcada en ella, treballant dia rere dia sense parar, desinteressadament, i per pur plaer i vocació de servei al país. He pogut comprovar, en aquest sentit, amb els meus propis ulls, la incansable i inesgotable capacitat de treball de tots els qui diàriament contribueixen a fer funcionar un partit polític, i anònimament, treballen i treballen sense parar cada dia, amb l'objectiu de fer les coses ben fetes i amb molta il.lusió.

Personalment, formar part de l'equip de Ciu Molins ha estat una de les experiències personals més enriquidores i positives, i m'ha permès conèixer un equip de gent entregat i dedicat en cos i ànima a la seva gent, a la seva Vila, i que aposta per engrandir i perpetuar aquest profund sentiment catalanista.

Des d'aqui, retre un petit homenatge a tot aquest equip que han contribuit a ampliar el triomf convergent superant els resultats obtinguts en cada comici i, per tant, aconseguint també el merescudíssim triplet electoral.

Ahir, justament, recordava totes aquestes sensacions, emocions, i em sentia molt orgullosa i feliç sí, de ser catalana, però també de formar part d'aquest projecte, d'aquest equip, d'aquesta il.lusió tan gran i plena que torna amb nosaltres, entre nosaltres, i per tots nosaltres, els catalans.

Vaig sentir moltes emocions i un profund i sentit agraïment per totes les persones que, potser no tan identificades amb el partit, o no del tot representades en ell per ideologia o per altres raons diverses, van donar-nos confiança, i van avalar i recolzar el que ha suposat una de les decisions més dificils però lògicament necessàries per a Catalunya.

Ahir cel.lebrava interiorment aquest retorn dels valors, aquest reconeixement als valors que jo sempre he admirat amb passió i convicció; els valors que fan i han fet gran aquest pais que és Catalunya, i que sempre haurien de potenciar i defensar, perquè hi són sens dubte en el nostre ADN.

No és un missatge de pura retòrica, ni respòn a la moda actual de parlar de valors per parlar, sinó que constitueixen la plena convicció real i creença de la necessitat de viure amb ells, i  que aquests han d'estar entre nosaltres per tal d'avançar cap endavant.

L'excel.lència, el treball , la dedicació, l'entrega i passió pel que es fa..., cal tot això ara que hi ha crisi i sempre, perquè la pèrdua d' aquests valors apaga la nostra essència, la nostra ànima.

Però els tenim, els tenim amb nosaltres i els hem mostrat a les urnes.

Aquesta serà la nostra veu, i haurà de ser escoltada.


Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg el 21/11/11

El Pergamí: Bloc Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2011

Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies de tot cor a tots els qui heu fet possible aquesta classificació i reconeixement al meu bloc.

En primer lloc, el més profund agraïment a tots els qui vàreu votar el meu bloc en la primera fase de classificació, ja que amb els vostres vots vàreu fer possible que "El Pergamí" quedés finalista en la Categoria de Blocs personals de Política, Economia i Societat. Com ja vaig expressar en el meu darrer post, només per això ja em sentia guanyadora, en rebre tant de suport i recolzament.

Vull també donar les gràcies als membres del jurat, per fer la seva decisió final de seleccionar el meu blog com a guanyador d’aquesta IV edició dels Premis Blocs Catalunya 2011, així com a la pròpia organització Stic.Cat, creadora de l'esdeveniment, i a tots els col.laboradors que han fet possible aquesta edició d’enguany, cel.lebrada aquest cop en aquest bonic entorn de la Seu d’Urgell.

Per a mi ha estat tot un honor rebre aquest premi, aquest reconeixement, i una satisfacció personal tan plena que m'ha colpit profundament d'emoció i felicitat, en veure que un petit projecte personal, una passió i desig propis per a transmetre, expressar, reflectir, i dialogar... és valorat i premiat com una important eïna de comunicació per als catalans a l'hora de projectar Catalunya a través de la xarxa.

En efecte, i en relació al discurs pronunciat pel Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Flamerich, els blocs constitueixen, sens dubte, una eïna molt potent de difusió i comunicació, i per tant, un mitjà fonamental per a transmetre els valors i la cultura de la nostra terra, en un temps quasi inmediat i en un espai que no té fronteres. Aquesta possibilitat que ofereixen els blocs, de fer arribar la nostra llengua arreu del món, cal aprofitar-la i ser-ne conscients de la responsabilitat que recau sobre nosaltres, a l'hora de transmetre i escriure en català, per tal de reafirmar-nos en els valors i la cultura de l'esforç, del treball, de l'excel.lència, que tant en parlem ara, i volem recuperar més que mai amb les actuals i futures generacions.

Vull compartir aquest premi, tant important i especial per a mi, amb els altres finalistes de la meva categoria i temàtica, perquè també l'han merescut tant com jo; amb tots els blocaires de Catalunya (corporatius, professionals i personals) que amb les seves interessants i el.laborades reflexions, opinions i aportacions, contribueixen cada vegada més, a superar l’alt nivel i qualitat que els blocs de Catalunya gaudeixen actualment i a seguir participant en aquesta difusió cultural i lingüística catalana ; i per suposat, felicitar a tots els guanyadors i guanyadores d'aquesta edició d'enguany, de totes les categories i temàtiques premiades. Enhorabona a tots per la bona feina.

Finalment,  dedicar el premi al meu fill Pol, per donar llum a la meva ànima; al meu marit Josep, pel seu suport incondicional més absolut; i als meus pares, per tot el que han fet per mi.

Moltes Gràcies.

MÉS QUE UN CLUB

Ja fa un temps em rondava pel cap la idea d'esciure algun article sobre el Barça, i no pas pel sol fet de parlar de pur futbol o pilotes (que seria el que lògicament esperarien els lectors) sinó per parlar i analitzar tot el que envolta, transmet i representa l’actual món i escenari blaugranes.

L’actual mirall, la finestra, el somni dins el qual es descobreix tota una sèrie de valors que están revolucionant aquest esport i despertant profundes emocions, sentiments i grans il.lusions arreu del món, en els petits i també en els més grans.

Els catalans tenim, sens dubte, i amb l’era Guardiola, la gran sort i privilegi de poder veure’ns representats a nosaltres i a la nostra terra en aquests colors i símbols blaugranes, amb la qualitat humana i esportiva d’aquest equip imparable i únic; i la grandiositat i espectacle futbolístic únic i incomparable en el món. El futbol exquisit, precís, definit, treballat. La recerca constant de la perfecció i la bellesa, la lluita per la millora continua.

Els catalans, Catalunya, té el gran privilegi de poder mostrar arreu del món la seva imatge, els seus valors tradicionals com l’esforç, el treball, la feina ben feta; la seva senyera (i estelades); la seva llengua, la seva emprempta en definitiva, i més, a través d’aquest gran club que dia rere dia creix i s’expandeix, despertant la més profunda admiració i respecte arreu del món, per la seva excel.lència i l’esportivitat desplegada, tant dins com fora del camp, tant en la táctica de l’esport com en la filosofía Guardiola.

Pel talent dels seus jugadors, però també per la forma, força i intensitat amb la que ho transmeten i potencien.

I només hi ha un sol secret per tot això, i només una filosofía empeny i canalitza aquesta potent i mágica energía: els valors.

Valors que estiguent presents en qualsevol àmbit de la vida, són els que dónen forma i cos a aquesta actitud i manera de fer les coses. Valors que, però, cal preservar i protegir en el món de l’esport.

Quan el futbol s’havia impregnat mai de tanta filosofía? De tanta base humana i germanor en un equip on sols tenen cabuda els millors? Un equip plè de talent individual es reforça i creix col.lectivament quan els valors i el treball conjunt están per damunt de l’èxit personal i individual, quan la qualitat humana i l’enriquiment personal en un equip està per damunt de tot.

El talent, el lideratge, no poden funcionar sense uns valors de forma i fons humà amb els que s’erigeixin factors i elements de competitivitat i ambició. Cal consistència humana, diàleg enriquidor i pensament col.lectiu pur i treballat. Cal mirar a l’interior i descobrir aquesta passió, l’estimul necessari per desplegar el talent innat de cadascú.

Cal la força i fe en els valors que no s’han de perdre, que no hem de perdre mai, per a seguir el trajecte de la coherència, el seny, i la integritat humanes, i el creixement personal.

La veritable admiració d’aquest equip, no és sols l’exit en sí mateix, sinó en com l’assumeixen i la gran i lloable humilitat amb la que l’assumeixen, persistint amb la constant millora i amb les ganes de perpetuar i allargar aquest triomf, aquesta felicitat i benestar col.lectiu, aquesta història de superaciò humana per a l’eternitat.

El gran èxit d’aquest equip no són solament els títols, sinó la capacitat d’assumir i acceptar derrotes, la tranquilitat i serenitat a l’hora de guanyar títols, el constant respecte pel rival i l’admirable autocritica i modestia professional mostrades constantment.

Model i exemple que, mirant més enllà, cal potenciar i fomentar avui dia en el món de l’empresa (lideratge, valors) i en les relacions humanes en general. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Perquè avui parlem de molt més que un club. El club dels valors.


Marta Monturiol


Publicat al Diari digital CatDiàleg

Els Valors de Ciu: Pensem en positiu.

-Avui parlem de Valors, perquè a Convergència i Unió som conscients de la importància que tenen en la nostra societat, en les persones, en la política i, en definitiva, en tots els àmbits en els que hi trobem relacions humanes.

-Parlem de Valors, en el seu sentit més ampli, perquè nosaltres creiem fermament en la seva repercussió general, en la necessitat de la seva existència per tal de tenir una societat forta, cohesionada i amb sentit de país. Que permeti progressar, evolucionar i desenvolupar-se davant de situacions complicades i difícils, com les que vivim actualment.

-Perquè patim no sols una crisi económica, sinó també una crisi de valors, una crisi política i, de manera preocupant i alarmant, una crisi democrática, que ens obliga a replantejar noves formes de fer política, noves vies d’aproximació i una nova complicitat entre política i societat per tal de recuperar la qualitat democrática desitjada pels ciutadans.

-Una complicitat, doncs, basada en valors com la proximitat, el compromís, la participació, però sobretot, basada en establir nous ponts entre la societat i el món politic.

-Ens cal doncs recuperar aquests valors, i els que han caracteritzat l’ADN de Catalunya al llarg seva història i marcat la seva evolució cultural.

-Valors com el treball, l’esforç, la feina ben feta, l’humilitat, l’esperit de superació, el mèrit, l’excel.lència… que han fet de Catalunya un país exemplar en progrés i creixement i prou fort per aixecar-se en els moments difícils. Per tant, valors que cal recuperar des dels ajuntaments, des dels pobles, nosaltres des de Molins de Rei, per tal de reestablir la confiança de la societat en la gestió i administració pública.

-Nosaltres volem treballar per Molins de Rei amb tots aquests valors, perquè tenim un compromís amb la democràcia, i un compromís amb una manera de gobernar que representa aquests valors sobre els quals es suporta el projecte de Ciu.

-Són tots valors que ens calen recuperar i retrobar, i per fer-ho cal un canvi de polítiques, de mentalitats, de governants, de lideratges, un canvi d’actitud d’il.lusió i positiva, de compromís i d’objectiu comú, perquè si aconseguim establir una nova complicitat entre els ciutadans i l’Ajuntament aconseguirem aixecar Molins de Rei i tornar a ser de nou un referent. Estem al servei de la ciutadania, de cada persona i de cada familia, i el nostre compromís és amb Molins de Rei i la seva gent.

-Volem que la gent participi de les decisions, consultes, i facilitar els mecanismes necessaris per a estar informada, seguir tot procés de decisió política, opinar i participar-hi. Que pugui, en definitiva, accedir a tota la informació pública i per tant, nosaltres garantir una gestió transparent i propera.

-Pensem en positiu, perquè pensar en positiu és, en definitiva, creure en els pobles i ciutats, en la seva gent, i per tant, pensar i creure sobretot que tenim país. Perquè hi ha país, tenim país, com diguè el President Pujol.

 I mentre hi hagi país, hi haurà futur. Per això a Molins de Rei mirem al futur, perquè volem anar endavant, i volem fer-ho amb tots vosaltres.

Moltes gràcies.

 
Discurs de Marta Monturiol a l'acte final de campanya de Ciu Molins de Rei, 20/05/11.
Video "l'esperit de ciu Molins" d'Àlex Francès.