La política que ve: Gestió i Administració Pública competent.

Ahir dimarts, 5 d'Octubre, al local de Ciu Molins de Rei, vam tenir l'honor d'escoltar els presents a l'acte de Lluís Recoder (Alcalde de Sant Cugat del Vallès des de l'any 1999) les claus d'una gestió i administració pública competent, competitiva i eficaç, com a eïna fonamental per a l'exercici de la política ben feta i de qualitat.

La política que ve sorgeix a iniciativa d'en Lluís Recoder que, juntament amb Jordi Joly, s'escriu des de la pròpia experiència personal i motivat fonamentalment per la seva preocupació pel sector públic que considera molt important com a garantia de la cohesió social i com a garantia d'una administració eficaç i austera al servei dels ciutadans.

És en definitiva, un recull de reflexions i propostes de millora d'ambdós autors, sobre la gestió i administració pública en base als excel.lents resultats assolits durant tots aquests anys, a la ciutat de Sant Cugat, que per tot això ha acabat esdevenint el principal referent de totes les ciutats i pobles de Catalunya.

Model de referència, no sols en la gestió pròpiament dita, sinó també, model de referència en transparència i en lideratge i gestió de canvi, tal i com es confirma pels reconeguts premis estatals, com ara el Premi a l'Ajuntament més transparent de l'Estat Espanyol (segons Transparencia Internacional España) que atorga el premi al municipi espanyol que obté el primer lloc al ránking de Indice de Transparencia de los Ayuntamientos (ITA), i el premi del Sector Públic Europeu en la categoria de 'Lideratge i gestió del canvi' pel Pla d'Alineació i Competitivitat Estratègica (PACTE), atorgat per l’Institut Europeu del Sector Públic.

Així doncs, Sant Cugat esdevé un clar i exemplar model de Gestió Pública eficient, transparent i innovadora, i és en definitiva, la idea de gestió pública que Lluís Recoder ens va trasmetre en l'acte d'ahir a Molins de Rei.

Crec que models de gestió de tanta qualitat i nivell com és el cas de Sant Cugat, posen en evidència la necessitat per part de tots els Ajuntaments i de tota gestió política aplicada en tots el ámbits (local, municipal, autonòmic, etc) de revisar constantment i millorar de manera progressiva, el model d'administració pública. La gestió pública mereix i ha de ser ser altament eficaç, austera i transparent, i en definitiva, cal prendre consciència real de la gestió d'uns recursos que són dels ciutadans, i per tant, l'obligació de fer-ho bé i amb la responsabilitat que correspòn.

D'aquesta manera, amb una gestió i administració pública competent i eficaç, amb la feina ben feta, parlant clar, l'administració pública eliminarà les seves "tradicionals" mancances i crítiques per part de l'opinió pública i empresarial, i poc a poc anirà evolucionant, millorant, i escurçant aquella distància entre el sector públic i el privat, en ocasions força preocupant.

La innovació, doncs, ha d'estar present també al sector públic, i d'aquesta manera la política recuperarà el seu valor, utitlitat, i sobretot, respecte i credibilitat per part dels ciutadans, si aquests veuen reflectits clarament els resultats en una millora del seu benestar general, früit d'una bona gestió i administració pública i no sols d'un ideals o promeses incomplertes.

Persones de gran qualitat política com en Lluis Recoder, són realment un plaer escoltar-les, aprendre'n, perquè al cap i a la fi tots aquests líders tan grans i preparats que sortosament disposem a Ciu, demostra una i altra vegada, que la política és pels millors, pels que prioritzen el benestar dels ciutadans per damunt de les prioritats de partit, pels que realment volen treballar pel país i aprofitar l'ostentació del càrrec únicament com a via o instrument per a poder fer coses i més coses, per al poble, la ciutat, el país, tal i com va expressar-nos ahir en Lluis Recoder.

És i hauria de ser de fet, l'única finalitat de l'ostentació d'un càrrec de responsabilitat, no el càrrec en sí mateix, sinó les oportunitats que ofereix per accedir a eïnes i instruments que permetin assolir uns objectius i per tant, resultats, que repercuteixin de la millora manera possible en el benestar de totes les persones.

Per sort nostra, dels qui creiem en la política ben feta i de qualitat, encara en aquest país tenim gent molt vàlida i disposada a oferir-nos amb coherència i sentit comú, una bona gestió i unes garanties de cohesió social. Com diu en Lluís, queda molt per fer i per recórrer encara.

Artur Mas mostra a Espanya la mentalitat d'un gran país

L'entrevista d'ahir d'Artur Mas a la noria de telecinco, en un dia com el d'ahir dissabte 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va ser una bona sorpresa per a molts dels catalans que, si bé en un principi consideravem la gran majoria que no era un programa a l'alçada d'un polític del seu prestigi i reconeixement, pel contingut del format que caracteritza a un programa com aquest, tan divers en el seu contingut així com en els seus convidats, sí que finalment va resultar una entrevista de la que la gran majoria de catalans (per no dir tots) ens vam sentir molt orgullosos, en gaudir veient i escoltant el sr. Mas parlant com parlava de Catalunya i dels catalans.

L'essència de l'entrevista no fou altra que deixar Catalunya en el lloc que sempre ha merescut, com ara el respecte, el prestigi i l'admiració a ulls dels espanyols.

El Sr. Mas ens va donar una lliçó a tots amb la seva capacitat de diàleg, de paraula, de discurs, de saber estar, d'escoltar i respondre, amb la claredat, seguretat i calma que el caracteritzen, i al mateix temps, amb aquest carisma que pocs polítics tenen, que és el que finalment permet copsar l'atenció de tots i tothom i fer-se entendre inclús amb els que no ens volen entendre.

Escoltant al Sr. Mas a la noria hom podia sentir-se orgullós de ser i sentir-se català, de sentir-se representat en les seves paraules, en els seu discurs, sense crear tensió ni ofendre ningú, i fins i tot, posant-se la gent a la butxaca, com va fer-ho ell.

Tot i la sorpresa inicial (encara que la tendència del programa és cada vegada més marcada en l'actualitat política i en la participació de polítics de primera línia al programa amb entrevistes com la d'ahir) fou una decisió molt encertada accedir a fer l'entrevista i d'aquesta manera, com va manifestar el propi Artur Mas, donar la cara i parlar de Catalunya als espanyols, en un programa de màxima audiència a Espanya.

Davant l'actual clima de tensió i crispació entre Espanya i Catalunya, entrevistes d'aquest tipus ajuden a aclarir i explicar qui som, com som i perquè som, d'una manera ben clara i seriosa.

Amb intervencions com la d'ahir, d'Artur Mas, la política recupera el seu prestigi i respecte, i ens recorda que sols els més grans i preparats mereixen exercir-la. La qualitat política i humana són valors que enorgulleix al poble del propi President del seu país.

I ens recorda, al mateix temps, que Convergència i Unió és el partit de Catalunya que representa aquests valors i qualitats fonamentals en aquells qui exerceixen la política, al servei de Catalunya, i per tant, amb uns valors prou forts i sòlids, necessaris per a liderar un canvi urgent a Catalunya.

Un canvi que sols algú com Artur Mas pot representar per a governar el nostre pais, la seva qualitat i sensibilitat humana (clarament reflectida ahir en aspectes personals de la seva vida i les seves aficcions) així com la seva forta personalitat i qualitat política indiscutibles, dónen les raons més que suficients per a pensar que és i serà el President de qui n'estarem ben orgullosos tots els catalans i tots els qui vivim i estimem Catalunya.

El missatge d'ahir fou ben clar: Catalunya és una nació i tenim dret a decidir, i ciu no tallarà les ales a la voluntat del poble català.

Ciberactivisme 2.0

Fa cosa d’un any que vaig iniciar-me en el que ara s’anomena web 2.0, això és, les pàgines webs basades en comunitats d’usuaris, que és el que tots coneixem popularment com xarxes socials, blogs, wikis,.., i és realment sorprenent la manera en la que, quasi bé sense adonar-nos i de forma natural i progressiva, ha anat formant part de la nostra vida, dia rere dia, com una eïna més de comunicació entre molts de nosaltres, fins al punt de arribar a ser la nostra brúixola o referent per a l’activisme social, polític, cultural, en definitiva, per al ciberactivisme en qualsevol dels ámbits.

Ara parlar de facebook, twenti, twitter, linkedin, o qualsevol de les nombroses xarxes socials al nostre abast actualment, pot semblar un tema banal o simple, com si ens poséssim a parlar per exemple de telèfons mòbils, dels diferents models disponibles ara al mercat i les preferències per uns i altres entre els diferents usuaris possibles. És la conseqüència inmediata de la ràpida adaptació, integració, i consolidació de qualsevol tecnologia o instrument de comunicació que s’instaura a la societat com a eïna de treball, de comunicació o d’informació d’una manera tan natural i silenciosa que gairebé ni ens adonem de la seva repercussió i la seva excepcional utilitat passa gairebé desapercebuda entre tots nosaltres.
Però la realitat és que el que inicialment esdevinguè un divertit instrument de comunicació i contacte entre diversos usuaris, amb la finalitat de retrobar antics amics, col.legues, o companys d’estudis; ha resultat ser una potent i pràctica eïna d’activisme social, polític, cultural, etc.

És en aquest punt on les xarxes socials esdevenen les responsables i les causants d’aquesta onada d’activitat diària i constant, en la que tots i tothom té la opció de participar, d’informar, d’ésser informat, d’opinar, d’associar-se, de promoure o impulsar certes inquietuds, opinions o postures sobre una infinitat de qüestions i interessos comuns. Aquí és on les xarxes socials esdevenen un instrument força útil i poderós si el seu ús s’aprofita i es dirigeix cap a una nova manera d’entendre la comunicació i la informació.
La seva rapidesa, eficàcia, i la facilitat en la que es poden disposar de la seva utilitat mitjançant altres dispositius o eïnes tecnològiques que permetin actualitzar al’instant l’estat d’un usuari amb qualsevol de les possibles xarxes disponibles, insertant comentaris, fotografies, etc, fan que ens trobem davant d’un fenòmen comunicatiu de gran trascendència i importància històrica en el món de les relacions socials.

La societat canvia, avança i evoluciona d’acord amb totes les eïnes i instruments al seu abast, i així, ara la gent pot manifestar-se a la xarxa enlloc del carrer o la cafeteria, i per tant arribant a un major col.lectiu de gent i amb una major rapidesa, pot promoure o mobilitzar persones mitjançant la creació de grups per recolzar o condemnar un acte, activitat o personatge determinat; expressant i descobrint així, de més a prop, i amb rapidesa, la veu dels ciutadans, l’opinió pública.

En aquest sentit, la política adopta ara una nova forma i una nova via d’actuació, i una nova manera d’entendre la seva presència en la ciutadania, ja que ara els polítics tenen la opció d’acostar-se als ciutadans per mitjà d’aquestes xarxes socials, i per tant, trencar aquesta barrera i distància que tradicionalment els ha envoltat, de manera que amb l’existència i dinamicitat d’aquestes xarxes socials, les distàncies queden totalment retallades i els polítics passen definitivament de ser escoltats a escoltar la gent, la ciutadania, que s’acosta a ells per a expressar, preguntar, qüestionar o inclús manifestar el seu desacord o parè en les qüestions que creguin convenients o que el mateix polític plantegi amb la seva informació diària que exposa a mode d’agenda personal política pública. Una agenda que, certament, resulta ser una bona manera de mostrar la veritable feina i tasca diària que fan els polítics i que molt bona part d’ella s’en desconeix perquè òbviament tot no tindria cabuda a les notícies i informatius televisius i radiofònics.
Per tant, en aquest sentit les xarxes socials esdevenen una molt útil, profitosa i pràctica eïna de comunicació i informació política directa i personal.

Per altra banda, aquesta facilitat i rapidesa de transmissió de la informació de la que es disposa ara via xarxes socials genera també una nova manera d’entendre la informació en tant en quant la premsa digital circula a una velocitat superior a la premsa escrita o televisiva.
Els mitjans audiovisuals tenen aquest sentit, una certa competència informativa perquè ara els usuaris poden tenir tendència a contrastar algunes informacions procedents de les xarxes amb les que emeten aquests mitjans informatius, però al mateix temps, les xarxes socials esdevenen una font per a ells en tant en quant certes opinions, grups, o moviments creats a la xarxa poden donar una primera informació o impressió sobre certs moviments socials, polítics o culturals rellevants a tenir en compte.

Els sistemes de comunicació avancen i avancen, i amb ells canvien els models i les distàncies socials. Tothom qui vulgui pot estar en contacte amb qui vulgui de manera fácil i ràpida. Potser aquesta consideració pot també donar a pensar en l’arma de doble fil que tenen aquestes xarxes socials. Una nova manera de comunicar-se i relacionar-se també pot donar lloc a una nova manera de delinqüir o de trobar possibles victimes.

Crec que el futur d’aquestes xarxes socials, tan profitoses i útils ara per ara per tots nosaltres, per tot el que s’ha dit al llarg del text, passa per una regulació o control informàtic i/o legals, per tal de protegir els menors d’edat i així arribar a detectar possibles usuaris fraudulents o perillosos que facin d’aquesta nova manera de comunicar-se una eïna perillosa.
Com tot, serà necessàri en aquest sentit, una reeducació social orientada als més joves per tal que sàpiguen fer-ne un ús adequat de les xarxes, i sàpiguen trobar el límit entre la privacitat personal i la vida social. El fàcil accés de tothom a la informació de tothom és quelcom a tenir present per tal que se sàpiga gestionar i administrar de la manera més encertada possible.

La meva opinió és que les web 2.0 són una bona eïna de comunicació que cal aprofitar per expressar-nos, per dir la nostra, per opinar, per intercambiar impressions, per compartir alegries o tristeses col.lectives, per promoure grups d’interessos comuns i compartir les nostres inquietuds; i com no, interactuar amb tot plegat per estar informats com mai i poder contrastar fonts, comentaris, opinions, etc.
Estar en contacte amb aquesta realitat virtual ens pot aportar moltes coses positives, entre elles el poder escoltar diverses opinions interessants, ser conscients de les inquietuds tan comuns que ens uneixen als catalans, i com no, participar de l’activisme polític tan interessant de què disposem ara tots al nostre abast i poder dialogar al respecte.

Més enllà de les diverses possibilitats de contacte que ofereixen totes les xarxes socials actuals, està el paper que nosaltres podem tenir a les xarxes socials, la nostra opció per a fer, construir i unir. El ciberactivisme 2.0 és, sens dubte, la nostra via d’expressió, opinió i actuació modernes.

Desafecció Política

"A la política és de vegades com en la gramàtica: un error en el qual tots incorren finalment és reconegut com a regla." *

André Malraux (París, 1901 - Créteil, 1976) de nom complet Georges André Malraux, fou un escriptor, aventurer i polític francès. Militant antifeixista i combatent pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, passà a la resistència francesa contra els nazis. En acabar la Segona Guerra Mundial, s'integrà en els successius governs gaullistes.

*Font: El silenci dels ciutadans (Grup Facebook)



La desafecció política està a l’ordre del dia. La desafecció entesa i definida com a manca d’adhesió, oposició i desinterès cap a alguna cosa o algú, en aquest cas la política, i té especial importància i relleváncia si tenim present els diversos i recents escàndols de corrupció esdevinguts a Catalunya, escàndols com els de Pretòria, Gürtel, Millet, i ara Matas.
Està força clar que la corrupció eleva els nivells de desafecció respecte els polítics catalans, i que això ha provocat un clar i preocupant augment d’insatisfacció, i una progressiva i rotunda pèrdua de la confiança general vers la política en general per part dels ciutadans.

Corrupció, desafecció, falses promeses o compromisos incomplerts..., està clar que tot això no porta enlloc i sols afavoreix el creixement d’aquest clima de desconfiança i de desinterès general que es reflecteix indubtablement en una cada vegada més baixa participació en qualsevol procés electoral.
Aquests preocupants nivells de participació electoral en qualsevol dels processos polítics esdevinguts recentment posa en evidència la ineficàcia de l’actual sistema polític a Catalunya ( i per extensió a Espanya) per arribar a la ciutadania i saber transmetre aquesta confiança vers el servei i gestió pública.
L’actual situació política de desafecció general, posa en evidència la ineficàcia també dels filtres de control actuals a l’administració pública, que no resulten suficients per a detectar i el.liminar el fantasma de la corrupció; el fantasma que només serà possible fer-lo desaparèixer aplicant mesures de control serioses i reals de tot allò l’ús del qual acabi destinat el diner públic. El.liminant del sistema aquest fantasma de la corrupció podrem lluitar contra aquesta desafecció política vigent.
Com diu la frase, un error en el qual alguns incorren (ja no dic tots) esdevé reconegut finalment com a regla general.

Així doncs, recuperar la confiança i credibilitat ciutadana vers l’exercici de la política només podrà superar-se amb el temps, amb la feina ben feta, i amb l’aplicació de mesures correctores reals i coherents per tal de trencar amb aquesta dinàmica d’opacitat i de foscor que tradicionalment han envoltat a la política i la gestió pública.
Cal, a més, la presència i creació d’òrgans de control de la gestió pública, d’”inspectors” de control, amb un poder i capacitat reals per a poder denunciar i censurar les males pràctiques i abusos.

És sens dubte, el que tots els ciutadans volem, una política transparent, clara, eficaç i amb una lluita constant contra la corrupció, amb la il.lusió i força per a treballar dia a dia lluitant per la democràcia justa i sana, on cadascú pugui expressar lliurement les seves idees i lluitar pel que creu i vol, dins un clima de rigor polític i feina ben feta, dins el diàleg entre tots i per a tots, i al servei sempre dels ciutadans i del país.