#GraciesPep

I a la fi va arribar el dia del comiat, el dia de l'homenatge, el dia d'en Pep. I, com era d'esperar, fent del hastag #GraciesPep Trending Topic mundial des de l'inici del darrer partit al Camp Nou, Barça-Espanyol, en aquesta Lliga BBVA 2011-2012.

Aquest homenatge, merescudíssim per a en Pep i per a tota la aficció blaugrana serà, sens dubte, una data també eterna, com tot el que en Pep ha fet ja etern des que va trepitjar la gespa del Camp Nou com a entrenador del primer equip.

Tot plegat anava molt més enllà del futbol, i l'homenatge no deixava de ser una cel.lebració molt sentida i especial, molt emotiva, molt vibrant, que molts desitjarien per al seu propi Club: l'adéu al millor entrenador del Club de la història (el millor del món per quasibé unanimitat mundial) amb l'admiració més profunda, i el respecte més exemplar dels seus propis jugadors, sentint l'emoció de cada detall, de cada expressió que veien del Pep i tot finalitzant el seu reconeixement, amb un passadís d'honor. El passadís d'honor del millor equip del món.

És curiós com em va quedar gravat el moment en què els jugadors es miraven en Pep, desitjant tots veure en ell l'expressió de felicitat i d'emotivitat en recordar tot el viscut en aquests quatre anys màgics. L'instant d'or més destacable, on es feia evident la sentida emoció dels jugadors per l'adéu a qui els ha fet eterns per sempre.

Aquest moment, amb la música de fons d'en Lluis Llach "Que tinguis sort", i l'abraçada d'en Messi a Guardiola després de marcar el quart gol, són els més destacables i el resum del que fou un homenatge mol especial. Aqui no calen paraules ni titulars de cap mena, eren imatges que parlaven per sí soles, i que nosaltres, com a aficció, hem tingut l'honor i el privilegi, un cop més, de ser espectadors d'uns moments irrepetibles i únics en la història del Club, i penso que també, únics en el món del futbol.

L'aportació d'en Pep al FC Barcelona és claríssima i sense discussions, no sols pels títols en si, que han fet al Club encara més gran del que ja és, sinó per tots els valors que ha aportat i creat en un esport que gairebé tenia la indiferència de molta gent.

I aqui està la gran aportació futbolistica d'en Pep, aquest és per a mi el títol més important aconseguit per en Pep, un títol únic i privilegiat, com és el d'aconseguir que tothom, a banda dels colors i de la simbologia geogràfica, hagi gaudit i s'hagi emocionat amb aquest esport, que arreu del món s'hagi disfrutat tant d'un partit de futbol, gaudint-lo com un espectacle artistic i creatiu, amb el complement inigualable de lluita i superació constants, sempre a la recerca de l'excel.lència, i per la via dels valors més purs i admirats que al llarg d'aquest quatre anys tant intensos s'han transmès.

En Pep ho ha aconseguit. Ha il.lusionat a molts nens arreu del món,  a grans i petits. Ens ha despertat a tots aquest orgull culé per la via de la humilitat i la prudència, del respecte constant al rival, del saber guanyar però també del saber perdre. Del saber parlar però també del saber callar.

En Pep ha guanyat dins i fora del camp, al carrer, a la sala de premsa, al vestuari.

Ha marcat un estil propi en tots els sentits i en tots els àmbits, i això sens dubte deixarà una emprempta inesborrable.

I aquest és el meu petit homenatge per a en Pep. Un article per a ell, un petit escrit, com a agraïment per tot el que m'ha inspirat amb el Barça, tot el que m'ha transmès amb les seves declaracions, gesticulacions, expressions, sentiments a dins i fora el camp, ... ingredients més que suficients per a escriure com mai per al Club que sempre he estimat, i arribar a sentir els colors blaugranes amb aquesta passió i energia tan fortes que ens ha contagiat a tots plegats.

Sí, ell s'ha desgastat i buidat, s'ha quedat sense ànima. Però a nosaltres ens ha omplert i ens ha donat vida, molta vida. Sobretot als seus homes, els seus jugadors. Ja ens ho deia ahir en Pep: "tranquils i ajusteu-vos el cinturó que això tindrà vida", i el millor de tot, i el que tots voliem sentir: "Fins aviat, que a mi no em perdreu mai".

Esclar que no, Fins aviat Pep.

Marta Monturiol

Publicat al Diari Digital CatDiàleg

MÉS QUE UN CLUB

Ja fa un temps em rondava pel cap la idea d'esciure algun article sobre el Barça, i no pas pel sol fet de parlar de pur futbol o pilotes (que seria el que lògicament esperarien els lectors) sinó per parlar i analitzar tot el que envolta, transmet i representa l’actual món i escenari blaugranes.

L’actual mirall, la finestra, el somni dins el qual es descobreix tota una sèrie de valors que están revolucionant aquest esport i despertant profundes emocions, sentiments i grans il.lusions arreu del món, en els petits i també en els més grans.

Els catalans tenim, sens dubte, i amb l’era Guardiola, la gran sort i privilegi de poder veure’ns representats a nosaltres i a la nostra terra en aquests colors i símbols blaugranes, amb la qualitat humana i esportiva d’aquest equip imparable i únic; i la grandiositat i espectacle futbolístic únic i incomparable en el món. El futbol exquisit, precís, definit, treballat. La recerca constant de la perfecció i la bellesa, la lluita per la millora continua.

Els catalans, Catalunya, té el gran privilegi de poder mostrar arreu del món la seva imatge, els seus valors tradicionals com l’esforç, el treball, la feina ben feta; la seva senyera (i estelades); la seva llengua, la seva emprempta en definitiva, i més, a través d’aquest gran club que dia rere dia creix i s’expandeix, despertant la més profunda admiració i respecte arreu del món, per la seva excel.lència i l’esportivitat desplegada, tant dins com fora del camp, tant en la táctica de l’esport com en la filosofía Guardiola.

Pel talent dels seus jugadors, però també per la forma, força i intensitat amb la que ho transmeten i potencien.

I només hi ha un sol secret per tot això, i només una filosofía empeny i canalitza aquesta potent i mágica energía: els valors.

Valors que estiguent presents en qualsevol àmbit de la vida, són els que dónen forma i cos a aquesta actitud i manera de fer les coses. Valors que, però, cal preservar i protegir en el món de l’esport.

Quan el futbol s’havia impregnat mai de tanta filosofía? De tanta base humana i germanor en un equip on sols tenen cabuda els millors? Un equip plè de talent individual es reforça i creix col.lectivament quan els valors i el treball conjunt están per damunt de l’èxit personal i individual, quan la qualitat humana i l’enriquiment personal en un equip està per damunt de tot.

El talent, el lideratge, no poden funcionar sense uns valors de forma i fons humà amb els que s’erigeixin factors i elements de competitivitat i ambició. Cal consistència humana, diàleg enriquidor i pensament col.lectiu pur i treballat. Cal mirar a l’interior i descobrir aquesta passió, l’estimul necessari per desplegar el talent innat de cadascú.

Cal la força i fe en els valors que no s’han de perdre, que no hem de perdre mai, per a seguir el trajecte de la coherència, el seny, i la integritat humanes, i el creixement personal.

La veritable admiració d’aquest equip, no és sols l’exit en sí mateix, sinó en com l’assumeixen i la gran i lloable humilitat amb la que l’assumeixen, persistint amb la constant millora i amb les ganes de perpetuar i allargar aquest triomf, aquesta felicitat i benestar col.lectiu, aquesta història de superaciò humana per a l’eternitat.

El gran èxit d’aquest equip no són solament els títols, sinó la capacitat d’assumir i acceptar derrotes, la tranquilitat i serenitat a l’hora de guanyar títols, el constant respecte pel rival i l’admirable autocritica i modestia professional mostrades constantment.

Model i exemple que, mirant més enllà, cal potenciar i fomentar avui dia en el món de l’empresa (lideratge, valors) i en les relacions humanes en general. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Perquè avui parlem de molt més que un club. El club dels valors.


Marta Monturiol


Publicat al Diari digital CatDiàleg