El discurs de l'any

El discurs que en Joaquim Maria Puyal ens ha regalat en aquesta darrera cerimònia d'entrega del Premi al Català de l'Any 2011, sens dubte ha superat totes les expectatives, i ha emocionat a gairebé tothom, tan els que han pogut ser-hi presents a l'acte, com els telespectadors de TV3, que escoltant amb la mirada fixa i assentint bocabadats amb el cap inevitablement a cada reflexió que deixava anar en el seu parlament, ens ha permès ser testimonis del discurs més emotiu i lloat de l'any,

Certament, el premi Català de l'Any 2011 a en Puyal per la seva aportació al món de la Comunicació i el Periodisme al llarg de la seva àmplia i extensa trajectòria professional, requeria necessàriament recolzar-se en un discurs impecable, ferm i carregat de molta ètica i valors perduts.

En Puyal ha aconseguit posar-nos pell de gallina des de la primera paraula del discurs fins la darrera, construint una ferma declaració de principis, reflexions i consideracions personals que per res es situaven lluny de l'opinió i sensació unànime general vers l'actual crisi sistèmica.

Més enllà del posicionament ideològic, de la tendència política o del que uns creiem o deixem de creure, les paraules d'en Puyal, el discurs d'en Puyal, n'és clarament un reflexe i una mostra del que mai no hem d'oblidar ni perdre.

Apel.lant a l'autocritica de  tots i de tot, sempre des de el respecte característic en ell, d'expressar-se amb la més absoluta sinceritat però sense arribar a ofendre ni ferir als implicats, ha reinvindicat la capacitat de superació i de seguir endavant malgrat tot, com quelcom extraordinari en aquesta vida; la cultura de l'esforç, el dret a lluitar pel que es creu, i tot el reconeixement i consideració cap a tots els afectats per aquesta crisi axfixiant, que ofega i enfonsa dia rere dia les oportunitats i sortides possibles per a seguir endavant, com a veritable i autèntic Català de l'Any. "Jo no sóc el català de l'any", deia en Puyal amb seriosa i responsable expressió de compassió i absolut suport als més afectats per la actual situació de preocuopant incertesa i dificultats.

El seu discurs ha recuperat elements i aspectes morals dignes de ser debatuts i valorats, al.legant a la nostra pròpia responsabilitat sobre certs temes que afecten a l'educació dels nostres fills en valors i respecte cap a l'autoritat educativa i, al mateix temps que reivindicant també l'autocritica pròpia dels integrants del sistema respecte les seves irresponsabilitats dins el mateix , apuntant la seva personal consideració i respecte cap a la persona del M.H. President Artur Mas, encoratjant-lo a recordar que al darrera hi té tot un poble que el recolza en els moments dificils, i a la unitat de tots nosaltres per a combatre-ho.

Aprofitant també la cerimònia per retre homenatge a la professió de Periodista, com a instrument de llibertat d'expressió i d'informació, ha compartit el premi amb els seus col.legues de professió, manifestant la seva seriosa preocupació per la situació de precarietat laboral de molts dels seus amics o companys, i destacant la importància del paper del comunicador en el context actual.

La seva especial referència al també nominat al premi, el cardiòleg Josep Brugada, per la seva importantíssima aportació en el món de la medicina, aixi com a la jove competidora de trial Laia Sanz també nominada, iniciava la presentació del seu magistral discurs, en que ha combinat gratitut, consideració, reconeixement, agraïment, autocrítica, reivindicació, comprensió, humanitat, professionalitat, respecte i, definitivament, esperança per a trobar un discurs "comú" per a superar la crisi, econòmica i moral.

El discurs d'en Puyal cal, sens dubte, digne d'escoltar-lo o llegir-lo més d'un cop.

Discurs íntegre Joaquim Maria Puyal, Català de l'Any 2011

Marta Monturiol

#GraciesPep

I a la fi va arribar el dia del comiat, el dia de l'homenatge, el dia d'en Pep. I, com era d'esperar, fent del hastag #GraciesPep Trending Topic mundial des de l'inici del darrer partit al Camp Nou, Barça-Espanyol, en aquesta Lliga BBVA 2011-2012.

Aquest homenatge, merescudíssim per a en Pep i per a tota la aficció blaugrana serà, sens dubte, una data també eterna, com tot el que en Pep ha fet ja etern des que va trepitjar la gespa del Camp Nou com a entrenador del primer equip.

Tot plegat anava molt més enllà del futbol, i l'homenatge no deixava de ser una cel.lebració molt sentida i especial, molt emotiva, molt vibrant, que molts desitjarien per al seu propi Club: l'adéu al millor entrenador del Club de la història (el millor del món per quasibé unanimitat mundial) amb l'admiració més profunda, i el respecte més exemplar dels seus propis jugadors, sentint l'emoció de cada detall, de cada expressió que veien del Pep i tot finalitzant el seu reconeixement, amb un passadís d'honor. El passadís d'honor del millor equip del món.

És curiós com em va quedar gravat el moment en què els jugadors es miraven en Pep, desitjant tots veure en ell l'expressió de felicitat i d'emotivitat en recordar tot el viscut en aquests quatre anys màgics. L'instant d'or més destacable, on es feia evident la sentida emoció dels jugadors per l'adéu a qui els ha fet eterns per sempre.

Aquest moment, amb la música de fons d'en Lluis Llach "Que tinguis sort", i l'abraçada d'en Messi a Guardiola després de marcar el quart gol, són els més destacables i el resum del que fou un homenatge mol especial. Aqui no calen paraules ni titulars de cap mena, eren imatges que parlaven per sí soles, i que nosaltres, com a aficció, hem tingut l'honor i el privilegi, un cop més, de ser espectadors d'uns moments irrepetibles i únics en la història del Club, i penso que també, únics en el món del futbol.

L'aportació d'en Pep al FC Barcelona és claríssima i sense discussions, no sols pels títols en si, que han fet al Club encara més gran del que ja és, sinó per tots els valors que ha aportat i creat en un esport que gairebé tenia la indiferència de molta gent.

I aqui està la gran aportació futbolistica d'en Pep, aquest és per a mi el títol més important aconseguit per en Pep, un títol únic i privilegiat, com és el d'aconseguir que tothom, a banda dels colors i de la simbologia geogràfica, hagi gaudit i s'hagi emocionat amb aquest esport, que arreu del món s'hagi disfrutat tant d'un partit de futbol, gaudint-lo com un espectacle artistic i creatiu, amb el complement inigualable de lluita i superació constants, sempre a la recerca de l'excel.lència, i per la via dels valors més purs i admirats que al llarg d'aquest quatre anys tant intensos s'han transmès.

En Pep ho ha aconseguit. Ha il.lusionat a molts nens arreu del món,  a grans i petits. Ens ha despertat a tots aquest orgull culé per la via de la humilitat i la prudència, del respecte constant al rival, del saber guanyar però també del saber perdre. Del saber parlar però també del saber callar.

En Pep ha guanyat dins i fora del camp, al carrer, a la sala de premsa, al vestuari.

Ha marcat un estil propi en tots els sentits i en tots els àmbits, i això sens dubte deixarà una emprempta inesborrable.

I aquest és el meu petit homenatge per a en Pep. Un article per a ell, un petit escrit, com a agraïment per tot el que m'ha inspirat amb el Barça, tot el que m'ha transmès amb les seves declaracions, gesticulacions, expressions, sentiments a dins i fora el camp, ... ingredients més que suficients per a escriure com mai per al Club que sempre he estimat, i arribar a sentir els colors blaugranes amb aquesta passió i energia tan fortes que ens ha contagiat a tots plegats.

Sí, ell s'ha desgastat i buidat, s'ha quedat sense ànima. Però a nosaltres ens ha omplert i ens ha donat vida, molta vida. Sobretot als seus homes, els seus jugadors. Ja ens ho deia ahir en Pep: "tranquils i ajusteu-vos el cinturó que això tindrà vida", i el millor de tot, i el que tots voliem sentir: "Fins aviat, que a mi no em perdreu mai".

Esclar que no, Fins aviat Pep.

Marta Monturiol

Publicat al Diari Digital CatDiàleg

Paraula de Mestre

A hores d'ara, molt es deu haver parlat , escrit i llegit sobre el programa "Salvados" de Jordi Évole, emès el passat diumenge per la cadena televisiva "La Sexta".

I és que aquell programa, més que un reportatge, entrevista, trobada, conversa, o fins i tot diàleg, fou una declaració oberta d'interessants i profundes reflexions i consideracions polítiques d’alt nivell i valor històric, si tenim en compte sobretot que l'autor d'aquestes valuoses i respectades paraules era el M.H. President Jordi Pujol i Soley: el Mestre, el referent, el Pare (m’atreviria a dir fins it tot) de la política catalana de la història de la democràcia espanyola.

A banda ara de la ideología, del partit, de les diferents forces polítiques que configuren l’actual escenari de la política catalana, i per tant, de la opinió que més o menys pugui un tenir de les diferents decisions o declaracions preses en l’ámbit de la política, és un fet quasi indiscutible i una opinió gairebé unánime (per no dir totalment), que per als catalans, per a Catalunya, Jordi Pujol és, ha estat i sempre será un clar referent molt valorat i respectat, tan a Catalunya com a fora de Catalunya, i per tant, un model i exemple a l’hora de lluitar pels interessos del seu pais, sense per això produir cap mena d’escletxa política i social prou important com per influir en les sempre delicada i difícil relació entre Catalunya i Espanya, i fins i tot, amb una insuperable i inigualable capacitat d’assolir grans acords i pactes que van permetre assolir una sobirania nacional forta i cohesionada, i una Catalunya de la que molts, molts ens hi hem sentit força orgullosos.

La interessant conversa entre Jordi Évole i el President, feta amb un entorn natural i senzill, com la mateixa entrevista que realment fou, i amb l’agilitat comunicadora del presentador (gens fácil tenint en compte la dificultat que comporta dur la iniciativa amb algú com el President, que sol iniciar la conversa amb un tema i obrir tot seguir un ventall de possibilitats força ampli, deconstruint la conversa en un plat exquisit com el d’un Ferran Adrià) va acabar esdevenint una mostra més de l’emprempta que les paraules del President arriben a deixar sempre, vagi on vagi, i parli on parli.

Aquí, allà, a dins, a fora, el Presiden és el President, i les seves paraules són escoltades sota silenci absolut i amb rotunda admiració general.

El tema de la Independència ha estat segurament l’aspecte més destacat de les tertúlies radiofòniques i televisives, per bé que lògicament és un tema que “ara toca” com diriem en paraules del mestre Pujol, però sobretot per la repercussió que la seva opinió sobre aquest tema pugui causar a tota Espanya, una Espanya que sempre ha escoltat i respectat les seves paraules, a banda d’estar-hi o no d’acord, i cada vegada més, quan la situació política actual viu precisament uns temps d’important desafecció i desconfiança, que porta a recordar i honorar polítics de la talla del President, on a banda de la ideología i els colors, la seva tasca era purament sentimental i totalment desinteressada, per valors i ideals personals, que van dur-lo a exercir una carrera política que molts no arribaran a assolir ni amb la millor de les preparacions acadèmiques o universitàries.

La política era la seva vida, i va dignificar-la com cap altre avui difícilment ho faria.

Per sort, en el món polític en general hi haurà encara gent valuosa i treballadora, honesta i honrada que seguirán dignificant aquesta professió tan malmesa per l’excés de poder i influències. Però com que és quelcom que, al meu parer, va lligat amb la persona i no amb la professió, estic segura que en aquest país i en molts altres seguirà treballant-se gràcies a molts que creuen en aquest compromis desinteressat amb els ideals i valors, i per tant, gent entregada a la seva causa, país i gent, dins uns valors de convivència i respecte que cal mantenir i reforçar.

Tanmateix, associar la paraula política al mestre, és dotar la seva terminología d’un nivell superior i pes inigualables.

La seva història, el seu passat, les raons que van motivar la seva lluita per Catalunya, la seva persistència i defensa pels seus valors i ideals que han fet de Catalunya el país singular que som, amb la unió i força de tots els catalans/es, és quelcom que ja ha quedat gravat per sempre més en la nostra història.

I tornant a l’entrevista, a la conversa sobre els aspectes més delicats com el terrorisme, la corrupció, l’actual relació entre Espanya i Catalunya, vam poder entreveure els qui vam seguir la deliciosa trobada, el fons més real de la seva persona, i per tant, la seva qualitat humana, els seus valors, el seu honor i dignitat, i com no, la seva preocupació pel punt en què ens trobem avui mateix amb els veïns.

Segur que molts llegiran l’article pensant en un excés de valoració sobre la seva persona, fins al punt de raure en l’exageració. Doncs jo em nego a acceptar i compartir aquesta equivocada impressió, perquè estic convençuda que el dia que no tinguem ja l’honor i privilegi de comptar amb les seves reflexions i paraules, tots i més veurem aleshores tot el que el seu llegat ha suposat per a la política catalana fins al darrer dia.

Perquè el President malgrat ser-hi oficialment retirat de la vida política, sabem que el seu paper en aquesta vida no ha acabat ni acabarà mai. Que ara és el mestre dels seus deixebles, que cada afirmació, reflexió i consideració influeix molt i molt en la política catalana i espanyola i, per tant, ( i sense ànims de treure mèrits a l’actual President de la Generalitat Artur Mas, que n’és un excel.lent i impecable successor, així com a membres destacats del partit que amb honor i dignitat i molta professionalitat, mantenen el rumb ferm i fort del seu llegat ) tot el que Catalunya assoleixi serà, sens dubte, gràcies a la seva gran tasca i encerts.

Marta Monturiol

Publicat al Diari Digital CatDiàleg el 07/03/2012

CATALONIA IS NOT SPAIN

Amb aquest titular obria el diari català Avui l'endemà de les històriques eleccions generals a Espanya.

I tant històriques, que justament amb aquest títol tan significatiu i contundent, s'evidenciava de nou la  diferenciada realitat política catalana vers la de la resta de l'Estat, tot i que des d'ahir amb xifres i dades estadistiques prou reals i exactes, que confirmen encara amb més claretat i autoritat moral que mai aquesta veu pròpia de Catalunya, la veu del poble català.

Aquestes eleccions generals, per tant, no han estat sols unes altres eleccions generals, sinó que, efectivament en aquest sentit, esdevenen un gir trascendental en la voluntat expressada a les urnes per aquest poble català, que davant la delicada situació actual entre les relacions Espanya-Catalunya, sentencia finalment la seva ferma convicció catalanista i la lluita i defensa dels interessos propis de Catalunya.

Sens dubte, una voluntat que evidencia clarament, la distància cada vegada més llunyana entre Catalunya i Espanya, si tenim present que el guanyador de les eleccions espanyoles representa l'Espanya Popular i per tant, l'Espanya absoluta, unitària i indivisible que promulga el seu partit i que, a hores d'ara, defensa la seva majoria absoluta a capa i espasa.

Aquestes eleccions generals, són històriques doncs, perquè els hi dolgui molt o poc als espanyols populars o no populars, però profunda i marcadament espanyols en quant a territorialitat i normalització lingüística es refereix, hi ha una tercera força nacionalista catalana en aquest nou escenari polític que no poden obviar de cap manera.

No parlem ara de ser o no decisius a Madrid, que evidentment hauria condicionat moltes de les polítiques proposades pel nou govern, sinó de l'autoritat moral i política indiscutible que suposa per a Catalunya el fet d'ésser representada a Madrid per un partit català que resulta ser la tercera força nacional a Espanya, i per suposat, la voluntat de lluitar i defensar un pacte fiscal. El partit guanyador a Catalunya, el més votat, i el que aconsegueix aturar aquesta onada popular sense precedents històrics. Això és, sens dubte, una dada i una lectura que posa en evidència la força i veu pròpia de Catalunya que ha de ser escoltada si o sí.

El mapa electoral , certament posa els pèls de punta, quan destaca i sobresurt clarament la diferenciació basca i catalana, en un mapa absolutament blau. No calen comentaris. És més que evident, és força clar i descriptiu.

Pèls de punta durant el dia d'ahir, en veure uns resultats que avalaven la maduresa del poble català, savi i exigent, que un cop més, entén i assumeix les dificultats per les quals el pais mira d'aixecar-se i superar, i accepta i aprova les mesures responsables i serioses d'un govern seriós, rigorós i també responsable.

Ahir, certament, era un d'aquells dies en el tot català devia sentir-se orgullós de ser català. Ahir ser català, catalana, era un privilegi i un honor que molts sentiem haver perdut darrerament, per les últimes legislatures catalanes, on molts ens preguntàvem on era aquell respecte i admiració que anys enrera haviem percebut de fora.

I ahir, justament ahir, l'ADN català cotitzava a l'alça per la dignitat i respecte que es respirava en acabar la jornada electoral i en conèixer els resultats definitius.

Jo ahir, avui i sempre m'he sentit molt orgullosa de ser catalana. Però ahir especialment, vaig recuperar aquelles sensacions que, fruit de la penosa gestió política portada a terme pel darrer govern català, van acabar esvaint-se i reduint-se al ridicul i la vergonya aliena.

Recordo, quan vaig decidir fer-me militant de Convergència, justament en el moment que sentia aquesta grisor com a catalana, justament quan sentia la necessitat de recuperar aquells anys de respecte i valors, de passió i treball pel nostre pais, la nostra cultura, les nostres tradicions,..., volia recuperar aquell passat desaparegut de la manera més inepte i incompetent, i ferit per una creixent desafecció política causada per aquella trista etapa política catalana.

Ara farà justament dos anys de la meva militància al partit, en el que vaig entrar decidida a posar el meu granet de sorra per a intentar entendre el què passava i perquè, i a fer tot el que estigués a les meves mans per a contribuir a la recuperació d'aquella etapa on el pais navegava a bon port, i carregat de valors, futur i molta molta empenta, il.lusió i treball.

La meva identificació amb Ciu, amb Convergència Democràtica de Catalunya, d'ençà que vaig començar a votar als 18 anys, es reenfortia aquests anys amb molta més força i fe, i amb la voluntat de reviure i recuperar el prestigi que Catalunya havia perdut injusta i dolorosament, i fer de la nostàlgia del passat la realitat del nou futur del pais. Era el meu desig compartir totes aquestes impressions i sensacions amb militants o simpatitzants, ja no del partit exclusivament, sinó amb simpatitzants en defensa del prestigi i respecte per Catalunya.

La imatge de rigor, serietat, prudència, responsabilitat, entrega, treball, dedicació i sobretot, aquesta estima profunda i tan notòria per Catalunya, en cada decisió, en cada avenç, en cada acord, en cada fita aconseguida... tots aquests elements van ser decisius per contribuir a la meva identificació amb el partit, i per suposat, la meva més sentida admiració pel mestre, el MH President Pujol, van ser decisius per acabar d'identificar-me per complet.

També endinsar-me en aquest projecte m'ha permès conèixer la part més humana i càlida de la política, de la gent que hi ha volcada en ella, treballant dia rere dia sense parar, desinteressadament, i per pur plaer i vocació de servei al país. He pogut comprovar, en aquest sentit, amb els meus propis ulls, la incansable i inesgotable capacitat de treball de tots els qui diàriament contribueixen a fer funcionar un partit polític, i anònimament, treballen i treballen sense parar cada dia, amb l'objectiu de fer les coses ben fetes i amb molta il.lusió.

Personalment, formar part de l'equip de Ciu Molins ha estat una de les experiències personals més enriquidores i positives, i m'ha permès conèixer un equip de gent entregat i dedicat en cos i ànima a la seva gent, a la seva Vila, i que aposta per engrandir i perpetuar aquest profund sentiment catalanista.

Des d'aqui, retre un petit homenatge a tot aquest equip que han contribuit a ampliar el triomf convergent superant els resultats obtinguts en cada comici i, per tant, aconseguint també el merescudíssim triplet electoral.

Ahir, justament, recordava totes aquestes sensacions, emocions, i em sentia molt orgullosa i feliç sí, de ser catalana, però també de formar part d'aquest projecte, d'aquest equip, d'aquesta il.lusió tan gran i plena que torna amb nosaltres, entre nosaltres, i per tots nosaltres, els catalans.

Vaig sentir moltes emocions i un profund i sentit agraïment per totes les persones que, potser no tan identificades amb el partit, o no del tot representades en ell per ideologia o per altres raons diverses, van donar-nos confiança, i van avalar i recolzar el que ha suposat una de les decisions més dificils però lògicament necessàries per a Catalunya.

Ahir cel.lebrava interiorment aquest retorn dels valors, aquest reconeixement als valors que jo sempre he admirat amb passió i convicció; els valors que fan i han fet gran aquest pais que és Catalunya, i que sempre haurien de potenciar i defensar, perquè hi són sens dubte en el nostre ADN.

No és un missatge de pura retòrica, ni respòn a la moda actual de parlar de valors per parlar, sinó que constitueixen la plena convicció real i creença de la necessitat de viure amb ells, i  que aquests han d'estar entre nosaltres per tal d'avançar cap endavant.

L'excel.lència, el treball , la dedicació, l'entrega i passió pel que es fa..., cal tot això ara que hi ha crisi i sempre, perquè la pèrdua d' aquests valors apaga la nostra essència, la nostra ànima.

Però els tenim, els tenim amb nosaltres i els hem mostrat a les urnes.

Aquesta serà la nostra veu, i haurà de ser escoltada.


Marta Monturiol

Article publicat al Diari Digital CatDiàleg el 21/11/11

El Pergamí: Bloc Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2011

Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies de tot cor a tots els qui heu fet possible aquesta classificació i reconeixement al meu bloc.

En primer lloc, el més profund agraïment a tots els qui vàreu votar el meu bloc en la primera fase de classificació, ja que amb els vostres vots vàreu fer possible que "El Pergamí" quedés finalista en la Categoria de Blocs personals de Política, Economia i Societat. Com ja vaig expressar en el meu darrer post, només per això ja em sentia guanyadora, en rebre tant de suport i recolzament.

Vull també donar les gràcies als membres del jurat, per fer la seva decisió final de seleccionar el meu blog com a guanyador d’aquesta IV edició dels Premis Blocs Catalunya 2011, així com a la pròpia organització Stic.Cat, creadora de l'esdeveniment, i a tots els col.laboradors que han fet possible aquesta edició d’enguany, cel.lebrada aquest cop en aquest bonic entorn de la Seu d’Urgell.

Per a mi ha estat tot un honor rebre aquest premi, aquest reconeixement, i una satisfacció personal tan plena que m'ha colpit profundament d'emoció i felicitat, en veure que un petit projecte personal, una passió i desig propis per a transmetre, expressar, reflectir, i dialogar... és valorat i premiat com una important eïna de comunicació per als catalans a l'hora de projectar Catalunya a través de la xarxa.

En efecte, i en relació al discurs pronunciat pel Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Flamerich, els blocs constitueixen, sens dubte, una eïna molt potent de difusió i comunicació, i per tant, un mitjà fonamental per a transmetre els valors i la cultura de la nostra terra, en un temps quasi inmediat i en un espai que no té fronteres. Aquesta possibilitat que ofereixen els blocs, de fer arribar la nostra llengua arreu del món, cal aprofitar-la i ser-ne conscients de la responsabilitat que recau sobre nosaltres, a l'hora de transmetre i escriure en català, per tal de reafirmar-nos en els valors i la cultura de l'esforç, del treball, de l'excel.lència, que tant en parlem ara, i volem recuperar més que mai amb les actuals i futures generacions.

Vull compartir aquest premi, tant important i especial per a mi, amb els altres finalistes de la meva categoria i temàtica, perquè també l'han merescut tant com jo; amb tots els blocaires de Catalunya (corporatius, professionals i personals) que amb les seves interessants i el.laborades reflexions, opinions i aportacions, contribueixen cada vegada més, a superar l’alt nivel i qualitat que els blocs de Catalunya gaudeixen actualment i a seguir participant en aquesta difusió cultural i lingüística catalana ; i per suposat, felicitar a tots els guanyadors i guanyadores d'aquesta edició d'enguany, de totes les categories i temàtiques premiades. Enhorabona a tots per la bona feina.

Finalment,  dedicar el premi al meu fill Pol, per donar llum a la meva ànima; al meu marit Josep, pel seu suport incondicional més absolut; i als meus pares, per tot el que han fet per mi.

Moltes Gràcies.

MÉS QUE UN CLUB

Ja fa un temps em rondava pel cap la idea d'esciure algun article sobre el Barça, i no pas pel sol fet de parlar de pur futbol o pilotes (que seria el que lògicament esperarien els lectors) sinó per parlar i analitzar tot el que envolta, transmet i representa l’actual món i escenari blaugranes.

L’actual mirall, la finestra, el somni dins el qual es descobreix tota una sèrie de valors que están revolucionant aquest esport i despertant profundes emocions, sentiments i grans il.lusions arreu del món, en els petits i també en els més grans.

Els catalans tenim, sens dubte, i amb l’era Guardiola, la gran sort i privilegi de poder veure’ns representats a nosaltres i a la nostra terra en aquests colors i símbols blaugranes, amb la qualitat humana i esportiva d’aquest equip imparable i únic; i la grandiositat i espectacle futbolístic únic i incomparable en el món. El futbol exquisit, precís, definit, treballat. La recerca constant de la perfecció i la bellesa, la lluita per la millora continua.

Els catalans, Catalunya, té el gran privilegi de poder mostrar arreu del món la seva imatge, els seus valors tradicionals com l’esforç, el treball, la feina ben feta; la seva senyera (i estelades); la seva llengua, la seva emprempta en definitiva, i més, a través d’aquest gran club que dia rere dia creix i s’expandeix, despertant la més profunda admiració i respecte arreu del món, per la seva excel.lència i l’esportivitat desplegada, tant dins com fora del camp, tant en la táctica de l’esport com en la filosofía Guardiola.

Pel talent dels seus jugadors, però també per la forma, força i intensitat amb la que ho transmeten i potencien.

I només hi ha un sol secret per tot això, i només una filosofía empeny i canalitza aquesta potent i mágica energía: els valors.

Valors que estiguent presents en qualsevol àmbit de la vida, són els que dónen forma i cos a aquesta actitud i manera de fer les coses. Valors que, però, cal preservar i protegir en el món de l’esport.

Quan el futbol s’havia impregnat mai de tanta filosofía? De tanta base humana i germanor en un equip on sols tenen cabuda els millors? Un equip plè de talent individual es reforça i creix col.lectivament quan els valors i el treball conjunt están per damunt de l’èxit personal i individual, quan la qualitat humana i l’enriquiment personal en un equip està per damunt de tot.

El talent, el lideratge, no poden funcionar sense uns valors de forma i fons humà amb els que s’erigeixin factors i elements de competitivitat i ambició. Cal consistència humana, diàleg enriquidor i pensament col.lectiu pur i treballat. Cal mirar a l’interior i descobrir aquesta passió, l’estimul necessari per desplegar el talent innat de cadascú.

Cal la força i fe en els valors que no s’han de perdre, que no hem de perdre mai, per a seguir el trajecte de la coherència, el seny, i la integritat humanes, i el creixement personal.

La veritable admiració d’aquest equip, no és sols l’exit en sí mateix, sinó en com l’assumeixen i la gran i lloable humilitat amb la que l’assumeixen, persistint amb la constant millora i amb les ganes de perpetuar i allargar aquest triomf, aquesta felicitat i benestar col.lectiu, aquesta història de superaciò humana per a l’eternitat.

El gran èxit d’aquest equip no són solament els títols, sinó la capacitat d’assumir i acceptar derrotes, la tranquilitat i serenitat a l’hora de guanyar títols, el constant respecte pel rival i l’admirable autocritica i modestia professional mostrades constantment.

Model i exemple que, mirant més enllà, cal potenciar i fomentar avui dia en el món de l’empresa (lideratge, valors) i en les relacions humanes en general. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Perquè avui parlem de molt més que un club. El club dels valors.


Marta Monturiol


Publicat al Diari digital CatDiàleg

El valor de tenir valors

Albert Einstein, consagrat físic d’origen alemany del segle XX, ja parlava aleshores de la importància dels valors, de tenir valors, quan expressava les seves idees en una de les més admirades i recordades frases històriques del món científic i intel·lectual i que, a títol personal, tinc especial admiració i he fet meva, en l’escala de valors i principis que regeixen la meva visió general de la vida:

 “El valor d’una persona s’ha de mesurar pel que dóna i no pel que rep. No tractis de convertir-te en una persona d’èxit, sinó en una persona de valors”.

Efectivament, la mesura del valor de les persones la trobem en la voluntat de donar, d’oferir, d’aportar. Aportar i proporcionar tot allò que contribueix a l’estímul constant de desenvolupament i millora, en tot el seu sentit més ampli.

Perquè hi ha persones que sortosament creuen en la necessitat de créixer i enriquir-se a través dels altres, a través de les sinergies produïdes per la suma d’aquesta voluntat de desenvolupament i millora personal, humana, i col·lectiva.

Perquè les persones amb valors són les que aporten valor a la societat i, en conseqüència, les seves actuacions determinen el full de ruta del desenvolupament i millora constant. I, sobre tot, perquè els valors ens permeten recuperar aquells trets humans, aquelles característiques personals i actituds força perdudes en tots els àmbits de la societat, de la política, de les relacions humanes, que són el factor determinant del recorregut de la nostra història i de la nostra evolució humana. El camí doncs no és l’èxit, sinó els valors, tot el que ens fa anar endavant i no enrere, tot el que ens permet fer de qualsevol instrument d’actuació o acció, una eïna eficaç i generadora de resultats positius.

Així doncs, i en resposta als esdeveniments actuals marcats per les mobilitzacions massives d’una part de la població i de la societat que, de cap de les maneres, no podem ignorar ni deixar d’escoltar; cal ser conscients d’aquest despertar brusc, d’aquest crit de fúria, que trenca sobtadament amb la conformitat o acceptació d’una manera de fer política que ara no s’entén i es desaprova per part d’una societat afectada per la llarga crisi, i que no accepta o no tolera decisions que suposen un retrocés personal o social, malgrat l’objectiu final sigui oferir solucions o respostes a situacions actuals critiques i difícils d’assumir, gestionar, o sobre tot, comunicar en la mesura que no comportin aquestes sorolloses i alarmants reaccions en cadena, que posen en dubte l’eficàcia i solvència de l’actual sistema. Els valors ens porten o ens han de portar a reordenar el desordre o alteració social, en tan en quant han de permetre la lliure expressió social dels acords o desacords en les decisions que siguin, i recollir aquestes reaccions o mobilitzacions, que condueixen a la necessitat de replantejar-se, reformar i modernitzar el sistema, amb noves formes de representativitat i valorant nous mecanismes de participació o intervenció.

La presència dels valors és fonamental, vital, en tots els àmbits de la vida. Aporta qualitat i solvència humana, i per extensió, qualitat social i política. Per això crec essencial no caure en el parany i l’error d’assenyalar la política com a obstacle, ni tampoc com a objectiu, sinó com un instrument i mitjà per a la gestió i reconducció del sistema actual. En efecte, cal parlar de noves maneres de fer política, que és en definitiva el que sí que a hores d’ara cal debatre. Tots hem se ser-hi presents, expressar la nostra veu, i els que hi som presents i creiem possible la bona gestió administrativa i pública, transparent i per a tothom, seguir treballant, amb valors, amb la cultura dels valors, del treball, de l’esforç i de la fe en la necessitat de comunicar aquesta bona voluntat per part de tots els que dia rere dia lluitem i defensem fermament la possibilitat i certesa de que les coses es poden fer sempre millor.

Marta Monturiol
Publicat al diari digital CatDiàleg el 19/05/11

Els Valors de Ciu: Pensem en positiu.

-Avui parlem de Valors, perquè a Convergència i Unió som conscients de la importància que tenen en la nostra societat, en les persones, en la política i, en definitiva, en tots els àmbits en els que hi trobem relacions humanes.

-Parlem de Valors, en el seu sentit més ampli, perquè nosaltres creiem fermament en la seva repercussió general, en la necessitat de la seva existència per tal de tenir una societat forta, cohesionada i amb sentit de país. Que permeti progressar, evolucionar i desenvolupar-se davant de situacions complicades i difícils, com les que vivim actualment.

-Perquè patim no sols una crisi económica, sinó també una crisi de valors, una crisi política i, de manera preocupant i alarmant, una crisi democrática, que ens obliga a replantejar noves formes de fer política, noves vies d’aproximació i una nova complicitat entre política i societat per tal de recuperar la qualitat democrática desitjada pels ciutadans.

-Una complicitat, doncs, basada en valors com la proximitat, el compromís, la participació, però sobretot, basada en establir nous ponts entre la societat i el món politic.

-Ens cal doncs recuperar aquests valors, i els que han caracteritzat l’ADN de Catalunya al llarg seva història i marcat la seva evolució cultural.

-Valors com el treball, l’esforç, la feina ben feta, l’humilitat, l’esperit de superació, el mèrit, l’excel.lència… que han fet de Catalunya un país exemplar en progrés i creixement i prou fort per aixecar-se en els moments difícils. Per tant, valors que cal recuperar des dels ajuntaments, des dels pobles, nosaltres des de Molins de Rei, per tal de reestablir la confiança de la societat en la gestió i administració pública.

-Nosaltres volem treballar per Molins de Rei amb tots aquests valors, perquè tenim un compromís amb la democràcia, i un compromís amb una manera de gobernar que representa aquests valors sobre els quals es suporta el projecte de Ciu.

-Són tots valors que ens calen recuperar i retrobar, i per fer-ho cal un canvi de polítiques, de mentalitats, de governants, de lideratges, un canvi d’actitud d’il.lusió i positiva, de compromís i d’objectiu comú, perquè si aconseguim establir una nova complicitat entre els ciutadans i l’Ajuntament aconseguirem aixecar Molins de Rei i tornar a ser de nou un referent. Estem al servei de la ciutadania, de cada persona i de cada familia, i el nostre compromís és amb Molins de Rei i la seva gent.

-Volem que la gent participi de les decisions, consultes, i facilitar els mecanismes necessaris per a estar informada, seguir tot procés de decisió política, opinar i participar-hi. Que pugui, en definitiva, accedir a tota la informació pública i per tant, nosaltres garantir una gestió transparent i propera.

-Pensem en positiu, perquè pensar en positiu és, en definitiva, creure en els pobles i ciutats, en la seva gent, i per tant, pensar i creure sobretot que tenim país. Perquè hi ha país, tenim país, com diguè el President Pujol.

 I mentre hi hagi país, hi haurà futur. Per això a Molins de Rei mirem al futur, perquè volem anar endavant, i volem fer-ho amb tots vosaltres.

Moltes gràcies.

 
Discurs de Marta Monturiol a l'acte final de campanya de Ciu Molins de Rei, 20/05/11.
Video "l'esperit de ciu Molins" d'Àlex Francès.

 
 

Carta d'agraïment

per Artur Mas el dimarts, 30 / novembre / 2010

En primer lloc, voldria agrair, de tot cor, les vostres paraules de suport al nostre projecte. En les darreres hores hem rebut un allau de missatges i cartes de felicitació pels resultats obtinguts, fet que em fa difícil donar una resposta personalitzada a cadascun dels missatges, com m’agradaria i acostumo a fer sempre.

CiU ha guanyat les eleccions i ens hem fet portadors dels anhels de canvi, il·lusió i esperança en una Catalunya millor de centenars de milers de catalans i catalanes que han dipositat la seva confiança en nosaltres. Ha arribat l’hora de transformar els somnis, els projectes i les il·lusions amb fets i aixecar Catalunya. Des d’avui mateix, comencem a treballar de valent i amb fermesa per fer-nos mereixedors de la confiança que ens heu atorgat.

Des del govern mantindrem les actituds i els valors que ens han portat a prendre el relleu de tantes i tantes generacions de catalans i catalanes que han lluitat per les llibertats i la prosperitat del nostre poble. Coneixem les dificultats de tot ordre a les que haurem de fer front. Tenim, però, la il·lusió i el compromís d’aixecar el país i de fer una Catalunya millor.

Molt cordialment,

Artur Mas
President de CiU

La tortura ja no forma part de la nostra cultura

Ahir va ser un dia molt important i històric per a tots els qui no hem admès ni admetrem mai cap tipus de tortura com a identitat cultural o festa territorial. La prohibició a Catalunya de les curses de braus, de les corrides de toros, a partir del Gener de 2012, és un primer pas fonamental, cap al camí d’una societat més justa, més humana i més civilitzada.

Els valors i principis fonamentals de dignitat i integritat humana, no entenen de tradicions cruels ni esdeveniments culturals sagnants de cap tipus. L’art i la cultura no poden ni han de ser elements o trets identitaris associats a la tortura animal, perquè per coherència i sentit comú no aporten enriquiment humà a cap tipus de societat. Es més, el respecte que per l’espècie animal tenen certes societats d’altres cultures, econòmica i políticament menys avançades que les societats modernes, és un clar exemple del qüestionament al que cada vegada més s’exposa el codi de valors de les societats modernes, en certes tradicions i maneres d’entendre o permetre algunes tradicions locals o territorials d’actitud totalment rebutjable i inacceptable vers els animals.

Cal que fem una profunda reflexió, si ens aturem a valorar la definició que sobre el terme cultura en fa la Unesco, donat que per part dels més fidels defensors de la tauromàquia i de les corrides de toros o curses de braus, s’afirma que amb aquesta prohibició s’ha suprimit i el.liminat una part molt important de la cultura espanyola i catalana, que s’ha el.liminat un art identitari i cultural propi.

Per tant, fent referència a la Unesco, que al 1982, va declarar sobre el significat del terme cultura:

...que la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre sí mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ ella discernim els valors i efectuem opcions. A través d’ ella l’hombre s’expressa, prèn consciència de sí mateix, es reconeix como un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, busca incansablement noves significacions, i crea obres que el trascendeixen.

(UNESCO, 1982: Declaració de Mèxic)

Caldria destacar doncs, caldria preguntar-nos, si la pregunta referent a si les corrides de toros, on clarament assistim al patiment d’un animal que se’ l condueix a la mort, agonitzant, fins al darrer sospir, mitjançant un espectacle sagnant i cruel del que incomprensiblemente s’atreveixen a cualificar d’artístic, ens porta a una resposta afirmativa vers la humanitat i racionalitat que ens hauria d’aportar com a humans, com a societat, aquesta anomenada cultura, d’acord amb la definició universal de la Unesco. Efectivament, aquesta cultura ens fa més humans? Més racionals? ens fa èticament compromesos aquesta tradició? Evidentment, la resposta a totes aquestes qüestions, és clarament negativa i denota la manca de consciència i la feblesa a l’hora de discernir els valors que ha de tenir una societat humana i civilitzada.

Tanmateix, hi ha col.lectius de diversos sectors i àmbits que qualifiquen i insisteixen en la prohibició de les corrides de toros com una qüestió totalment identitària; i fins i tot hi ha qui, com tots esperàvem, amenaça amb recórrer la llei al Congrés dels Diputats, deixant en evidència els interessos amagats, o no, sota aquesta aparent actitut o activitat política democràtica, que no entén de la democràcia com a tal sinó com ells la volen entendre i manipular, revifant i fomentant amb cada desafortunada declaració aquesta creixent crispació entre Espanya i Catalunya, que ells mateixos generen i provoquen.

Com molt bé va exposar Josep Rull, diputat de CIU, ahir al parlament, i al que vaig poder seguir en directe per televisió, amb la seva cotundent i clara exposició sobre la inadversió que manifestaven il.lustríssims intel.lectuals espanyols de la literatura (i ara sí, art i cultura espanyoles) com Francisco de Quevedo, Mariano Jose de Larra, Antonio Gala, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, i un llarg etcètera; hi ha una clara raó de principis i valors humans, de dignitat i coherència; en tota aquesta iniciativa legislativa popular que no ha fet més que sumar-se a la mateixa decisió presa ja a Canàries, l’any 1991, i com indicava Rull també, a petició i iniciativa d’un diputat del PP, ben contrari per tant, a l’actitut i posicionament mostrats pel mateix partit ahir, pel cas de Catalunya.

No deixa de sorprendre’ns doncs, que la repercussió de la notícia a Catalunya tingui el ressò mediàtic i les dures i injustes crítiques per part dels sectors més pro-taurins, que no van tenir amb el cas de les Canàries.

Tot i les reaccions per part dels més critics però, és moment ara de cel.lebrar que Catalunya conserva ara una cultura més pròpia d’una societat més humana i civilitzada, i que pretén fomentar uns valors i principis basats en la dignitat i la racionalitat, en la ètica social i en el compromís i desig de deixar un país millor.

Sobre "La Màscara del Rei Artur"

El llibre de Pilar Rahola arriba en el moment idoni per a Ciu i, per suposat, per Artur Mas. Moment idoni perquè ara Ciu s’ha enfortit, reafirmat i unit des de l’oposició, aprenent una nova manera de fer política, actuant i treballant fora del govern de la Generalitat, i consolidant-se encara amb més força com a la millor alternativa per al canvi que necessita Catalunya.

La Màscara del Rei Artur esdevé, en aquest sentit, l’oportunitat per al President de Ciu de mostrar la seva veritable persona, el seu perfil humà vist des de la perspectiva d’una Pilar Rahola clarament objectiva i analítica. D’aquesta manera es pretén mostrar l’autèntica personalitat del líder de Ciu i trencar amb els falsos estereotips i llegendes urbanes sorgits al voltant de la seva personalitat i imatge, que han perjudicat de manera significativa la seva reputació popular.

La mirada crítica de l’autora, mostra el seu testimoni com a acompanyant que és durant uns mesos a l’Artur en el seu dia a dia, participant per tant com a espectadora de la seva tasca política, de la relació amb els membres del partit, de la seva particular visió de la familia, etc. Per la Pilar Rahola doncs, convertir-se, en definitiva, en la seva ombra durant un breu periode de temps, li permetrà descobrir l’Artur com a persona en el seu sentit més ampli, amb els seus valors, els seus principis, les seves inquietuts, …, però al mateix temps, i paral.lelament al relat i redescobriment de la seva persona, anem descobrint també la història de la Convergència del Postpujolisme i molts aspectes del partit, força interessants, que també esdevenen oportunes per a confirmar o desmentir certs tòpics o rumors sorgits darrera la nova etapa de Ciu.

Al meu parer, trobo que un llibre com aquest era necessari, si més no, que d’alguna manera la gent descobrís el veritable Artur Mas, el seu veritable perfil humà, la seva personalitat tan diferent i totalment oposada a la que la televisió i l’humor televisiu han fet d’ell errònia i incomprensiblement; i sobretot, que és el que de manera significativa es desprèn en el llibre, que la gent descobrís la seva gran qualitat com a persona i els seus grans valors.

Els valors, quelcom tan important en els nostres dies, recuperar-los, i fonamental veure’ls reflectits en una figura política com ara el President de la Generalitat, és un tret que cal considerar en la seva persona si el que volen els catalans és una Catalunya forta, cohesionada, unida i sempre, sempre, RESPECTADA.
Els valors i els principis, la qualitat de la persona, l’ànima tan important en els catalans i que Ciu defineix com la part que cal reanimar i reenfortir, l’ànima que representa el nostre tarannà com a catalans: la nostra força, l’orgull, l’esperit de fer la feina ben feta, d’estimar el nostre ofici, de treballar i treballar, de creure en tots nosaltres i de no perdre el vol, etc, etc, l’ànima és l’espina dorsal, és el motor, la força que cal tenir representada en aquesta figura política, si volem trobar el camí i veure el futur de Catalunya amb un govern amb projecte de país.

La Màscara del Rei Artur, és una interessant petita intrahistòria de la política catalana, és una visió més propera i directa de la política. La visió crítica i analítica del llibre de Pilar Rahola aporta una interessant i profunda reflexió, una proximitat i profunditat sobre una important etapa de Ciu en el que s’evidencia que s’han refet i superat a sí mateixos, governant des de l’oposició per primer cop, i per tant, redescobrint-se com a partit, la qual cosa els ha permès enfortir-se per dins i regenerar-se i preparar-se per aixecar el vol.

Per això cal que tothom sàpiga qui és Artur Mas, qui és el líder de Ciu, i perquè és ell el candidat. Endinsant-nos en la lectura del llibre descobrirem que tenim el millor candidat possible per a aixecar Catalunya. Sense cap mena de dubte.