Ja farà aproximadament un any mig d'ençà que vaig introduir-me en el món 2.0, arràn d'una situació professional dolorosa viscuda, que em va dur a obrir-me noves activitats i formes de comunicació interessants i, perquè no, divertides i entretingudes.
La creació d'aquest bloc fou, de fet, una manera d'intentar veure el fracàs com una nova oportunitat professional i personal; una oportunitat per a expressar-me i disposar al mateix temps d'un temps lliure abans inexistent per a gaudir en alguns moments d'una de les meves aficcions: escriure, i sobretot per a gaudir del més important sens dubte en aquesta vida: el meu fill i la meva familia.
Quan parlo d'experiència professional dolorosa, no és difícil imaginar-se en els anys en que ens trobem, al fet a què ens poguem referir. En efecte, parlem d'un acomiadament que, per desgracia de molts dels catalans i espanyols hem hagut de patir i suportar, ha suposat un duríssim cop per a mi a la vida. Una experiència que he tractat d'entendre repetidament al llarg de tot aquest any, intentant trobar o esbrinar on i en què vaig equivocar-me, per arribar fins aqui.
He visualitzat durant tot aquest temps, una i altra vegada, les meves decisions, accions, actituds i fets que puguin ajudar-me a entendrè el perquè de tot això, el perquè d'aquest fracàs o decepció professional.
Sens dubte, el millor de tot plegat i el que ha donat sentit a la meva situació ha estat la meravellosa oportunitat i experiència de poder gaudir com a mare i veure créixer el meu fill dia a dia. En Pol tenia tan sols quatre mesos i mig quan vaig perdre la feina, una feina que jo creia estable, sòlida, amb futur, i com no, ben merescuda i guanyada a base de tants anys d'esforç, preparació i estudis.
A vegades la vida ens dóna moments d'èxits i a vegades de fracàs, i la clau està en la nostra capacitat per veure-ho i aprofitar-ho, en el cas dels èxits per assumir-ho amb rapidesa i sense gaire excés per no caure en l'eufòria ni perdre la necessària humilitat per a seguir sent persona, i en el cas dels fracassos per intentar veure'ls com noves oportunitats professionals i personals per seguir endavant.
La creació d'aquest blog, la meva elevada activitat en les xarxes socials, així com la constant participació en associacions diverses, ha esdevingut una interessant via de coneixement social, l'oportunitat de conèixer gent interessant que m'ha recolzat molt en les meves iniciatives i inquietuts personals i professionals. I sobretot, l'oportunitat de poder compartir opinions, reflexions i punts de vista diferents de tot el que ens afecta com a persones, ciutadans, seguidors de certes causes o creences, etc, que contribueixen sempre a enriquir-nos i créixer com a persones, pel sol fer de mostrar-nos receptius, respectuosos i tolerants amb la diversitat d'opinions i posicionaments sobre temes diversos. De fet és aquest l'objectiu (o hauria de ser) de les xarxes socials, fer networking, parlant en termes més propis de les tecnologies 2.0.
Per suposat, quan parlem de recolzament i suport, sens dubte la meva familia és i sera sempre la meva més fidel i especial seguidora, i la que em recorda sovint la necessitat de preservar i mantenir la meva essència i la meva persona, que és la que m'ha portat a assolir els meus somnis i objectius.
La recerca actual d'un nou lloc en el camp professional és dura, feixuga i molt complicada. Tot i així, i malgrat alguns dies dificils i de baixa moral, jo no perdo l'esperança de seguir creixent i desenvolupant-me tant personal com professionalment.
Tanmateix, la meva experiència personal al llarg de la meva vida em demostra que la fortalesa, l'esperit de superació, són valors molt preuats en l'ésser humà. He cregut, crec i sempre creuré en la cultura de l'esforç, del treball, de la constància i de la perseverància, qualitats i aptituds que sempre m'han dut a la línia d'arribada de totes les curses que he fet i m'han ajudat a superar tots els obstacles i dificultats que he trobat pel camí. Qualitats que considero vitals en una societat competitiva i de progrés.
Tan se val les limitacions físiques que un pugui tenir per les raons que sigui, ja que el compta és l'actitud, la persona, la capacitat d'aixecar-se a la vida totes les vegades que calgui. Bé ho diu el proverbi xinès: " Si caus set vegades, aixeca't vuit".
Esperem doncs, caure poques vegades més (si han de venir) però en qualsevol cas aixecar-me sempre, sempre i mirar el futur amb optimisme i esperança.
Benjamin Jonson 1572-1637. Dramaturg anglès"Qui no ha afrontat l'adversitat no coneix la seva pròpia força."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada