Albert Einstein, consagrat físic d’origen alemany del segle XX, ja parlava aleshores de la importància dels valors, de tenir valors, quan expressava les seves idees en una de les més admirades i recordades frases històriques del món científic i intel·lectual i que, a títol personal, tinc especial admiració i he fet meva, en l’escala de valors i principis que regeixen la meva visió general de la vida:
“El valor d’una persona s’ha de mesurar pel que dóna i no pel que rep. No tractis de convertir-te en una persona d’èxit, sinó en una persona de valors”.
Efectivament, la mesura del valor de les persones la trobem en la voluntat de donar, d’oferir, d’aportar. Aportar i proporcionar tot allò que contribueix a l’estímul constant de desenvolupament i millora, en tot el seu sentit més ampli.
Perquè hi ha persones que sortosament creuen en la necessitat de créixer i enriquir-se a través dels altres, a través de les sinergies produïdes per la suma d’aquesta voluntat de desenvolupament i millora personal, humana, i col·lectiva.
Perquè les persones amb valors són les que aporten valor a la societat i, en conseqüència, les seves actuacions determinen el full de ruta del desenvolupament i millora constant. I, sobre tot, perquè els valors ens permeten recuperar aquells trets humans, aquelles característiques personals i actituds força perdudes en tots els àmbits de la societat, de la política, de les relacions humanes, que són el factor determinant del recorregut de la nostra història i de la nostra evolució humana. El camí doncs no és l’èxit, sinó els valors, tot el que ens fa anar endavant i no enrere, tot el que ens permet fer de qualsevol instrument d’actuació o acció, una eïna eficaç i generadora de resultats positius.
Així doncs, i en resposta als esdeveniments actuals marcats per les mobilitzacions massives d’una part de la població i de la societat que, de cap de les maneres, no podem ignorar ni deixar d’escoltar; cal ser conscients d’aquest despertar brusc, d’aquest crit de fúria, que trenca sobtadament amb la conformitat o acceptació d’una manera de fer política que ara no s’entén i es desaprova per part d’una societat afectada per la llarga crisi, i que no accepta o no tolera decisions que suposen un retrocés personal o social, malgrat l’objectiu final sigui oferir solucions o respostes a situacions actuals critiques i difícils d’assumir, gestionar, o sobre tot, comunicar en la mesura que no comportin aquestes sorolloses i alarmants reaccions en cadena, que posen en dubte l’eficàcia i solvència de l’actual sistema. Els valors ens porten o ens han de portar a reordenar el desordre o alteració social, en tan en quant han de permetre la lliure expressió social dels acords o desacords en les decisions que siguin, i recollir aquestes reaccions o mobilitzacions, que condueixen a la necessitat de replantejar-se, reformar i modernitzar el sistema, amb noves formes de representativitat i valorant nous mecanismes de participació o intervenció.
La presència dels valors és fonamental, vital, en tots els àmbits de la vida. Aporta qualitat i solvència humana, i per extensió, qualitat social i política. Per això crec essencial no caure en el parany i l’error d’assenyalar la política com a obstacle, ni tampoc com a objectiu, sinó com un instrument i mitjà per a la gestió i reconducció del sistema actual. En efecte, cal parlar de noves maneres de fer política, que és en definitiva el que sí que a hores d’ara cal debatre. Tots hem se ser-hi presents, expressar la nostra veu, i els que hi som presents i creiem possible la bona gestió administrativa i pública, transparent i per a tothom, seguir treballant, amb valors, amb la cultura dels valors, del treball, de l’esforç i de la fe en la necessitat de comunicar aquesta bona voluntat per part de tots els que dia rere dia lluitem i defensem fermament la possibilitat i certesa de que les coses es poden fer sempre millor.
Publicat al diari digital CatDiàleg el 19/05/11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada