Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







dimecres, 31 de març de 2010

Desafecció Política

"A la política és de vegades com en la gramàtica: un error en el qual tots incorren finalment és reconegut com a regla." *

André Malraux (París, 1901 - Créteil, 1976) de nom complet Georges André Malraux, fou un escriptor, aventurer i polític francès. Militant antifeixista i combatent pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, passà a la resistència francesa contra els nazis. En acabar la Segona Guerra Mundial, s'integrà en els successius governs gaullistes.

*Font: El silenci dels ciutadans (Grup Facebook)



La desafecció política està a l’ordre del dia. La desafecció entesa i definida com a manca d’adhesió, oposició i desinterès cap a alguna cosa o algú, en aquest cas la política, i té especial importància i relleváncia si tenim present els diversos i recents escàndols de corrupció esdevinguts a Catalunya, escàndols com els de Pretòria, Gürtel, Millet, i ara Matas.
Està força clar que la corrupció eleva els nivells de desafecció respecte els polítics catalans, i que això ha provocat un clar i preocupant augment d’insatisfacció, i una progressiva i rotunda pèrdua de la confiança general vers la política en general per part dels ciutadans.

Corrupció, desafecció, falses promeses o compromisos incomplerts..., està clar que tot això no porta enlloc i sols afavoreix el creixement d’aquest clima de desconfiança i de desinterès general que es reflecteix indubtablement en una cada vegada més baixa participació en qualsevol procés electoral.
Aquests preocupants nivells de participació electoral en qualsevol dels processos polítics esdevinguts recentment posa en evidència la ineficàcia de l’actual sistema polític a Catalunya ( i per extensió a Espanya) per arribar a la ciutadania i saber transmetre aquesta confiança vers el servei i gestió pública.
L’actual situació política de desafecció general, posa en evidència la ineficàcia també dels filtres de control actuals a l’administració pública, que no resulten suficients per a detectar i el.liminar el fantasma de la corrupció; el fantasma que només serà possible fer-lo desaparèixer aplicant mesures de control serioses i reals de tot allò l’ús del qual acabi destinat el diner públic. El.liminant del sistema aquest fantasma de la corrupció podrem lluitar contra aquesta desafecció política vigent.
Com diu la frase, un error en el qual alguns incorren (ja no dic tots) esdevé reconegut finalment com a regla general.

Així doncs, recuperar la confiança i credibilitat ciutadana vers l’exercici de la política només podrà superar-se amb el temps, amb la feina ben feta, i amb l’aplicació de mesures correctores reals i coherents per tal de trencar amb aquesta dinàmica d’opacitat i de foscor que tradicionalment han envoltat a la política i la gestió pública.
Cal, a més, la presència i creació d’òrgans de control de la gestió pública, d’”inspectors” de control, amb un poder i capacitat reals per a poder denunciar i censurar les males pràctiques i abusos.

És sens dubte, el que tots els ciutadans volem, una política transparent, clara, eficaç i amb una lluita constant contra la corrupció, amb la il.lusió i força per a treballar dia a dia lluitant per la democràcia justa i sana, on cadascú pugui expressar lliurement les seves idees i lluitar pel que creu i vol, dins un clima de rigor polític i feina ben feta, dins el diàleg entre tots i per a tots, i al servei sempre dels ciutadans i del país.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Marta, estic molt d'acord amb la teva reflexió de recuperar la confiança dels ciutadans amb bona feina i honradessa.
Però tinc de recordar-te que a part dels casos que han sortit últimament com el cas Gürtel o el cas Millet; en l'etapa de Felipe González amb el PSOE al govern d'Espanya també van sortir els casos de corrupció com Mario Conde, Roldán amb la Guàrdia Civil o De la Rosa amb el Gran Tibidabo.
Serà que els polítics, o millor dit els aprofitats que ocupen grans càrrecs no se'n recorden del seu servei als ciutadans i només pensen en omplir-se les butxaques?
Aixó es el que veig i el que veuen milers de ciutadans que no entenem massa de política....
No serà fàcil, però t'animo a continuar amb il.lusió en aquesta tasca d'intentar canviar totes aquestes cosetes i ajudar al teu partit.

El teu company de viatge

Marta ha dit...

Entenc els teus arguments, i sí, no serà gens fàcil, però un sempre ha de lluitar i treballar de valent pel que creu.. jo crec en una política ben feta, on es vetlli pels interessos del país i de la seva gent, i es comdemni els abusos i males pràctiques, els interessos personals, en això tolerància zero!
Moltes gràcies per la teva opinió i comentaris

garmir ha dit...

Un altre problema que hem creat a Catalunya amb el tripartit és la duplicitat de funcions per colocar gent afin, si ja hi ha la Sindicatura de Comptes, i el sindic de greuges , apart dels tribunals i les auditories de les empreses auditores , valgui la redundància, no feia falta la Oficina Antifrau, apart del control parlamentari que es fa a través de les corresponents Comissions.
Edmon.

Marta ha dit...

Hola Edmon, molts organismes dels que parles no tenen res a veure amb la corrupció que comento, no tenen res a fer.
Cal una inspecció especifica i independent per a combatre-la eficaçment.
Moltes gràcies pels teus comentaris.