Pàgines







"Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible."



Miquel Martí i Pol







divendres, 4 de juny de 2010

Adéu, Espanya?


 Després d'aquest excel.lent primer reportatge de TV3, enmarcat dins del nou programa de documentals anomenat "Sense ficció", i en el qual Dolors Genovès ha dirigit amb una indiscutible professionalitat i rigor periodístic un magnífic i acurat treball de profund análisi sobre la comparativa entre la realitat de Catalunya amb la de Groenlàndia, Escòcia i Quebec, tinc la sensació que tots els telespectadors hem reaccionat i, ens hem parat a pensar i reflexionar sobre aquest estudi de gran qualitat i, perquè no dir-ho de repercussió social sense precedents.

Llegeixo per les xarxes socials just acabat el programa un allau de comentaris de tot tipus, i un seguit de reaccions positives, com era d'esperar, i d'orgull identitari general. La prova evident que tots volem escoltar i parlar-ne del tema. Volem saber. Volem opinar.

La clau però, del missatge del reportatge, l'essència en definitiva del reportatge, no és la raó de la Independència sols pel fet identitari, pel sentiment diriem (que és en major part l'argument base del moviment o causa per la que es mou la gent que n'està a favor de la independència) sinó que la raó del reportatge en sí està, per una banda, en la necessitat de la independència per la constatació i demostració històrica de la manca d'encaix de les relacions entre Espanya i Catalunya a nivell polític, i per tant, en la dificultat d'assolir un progrés econòmic, industrial, social, etc, que tindria la seva repercussió en una millora del BENESTAR de la societat catalana en tots els àmbits en cas d'assolir aquesta sobirania i autodeterminació; i, per altra banda, la dura realitat de Catalunya en comparació amb els altres casos, en el sentit que el tema de la independència esdevé una qüestió gens acceptada per l'Estat Espanyol (això ja ho sabem tots) fins al punt d'acollir-se a la Constitució per la via de l'"amenaça" de les forces de l'Estat per tal de protegir la unitat d'Espanya.
Aquest punt, contrasta de plè amb els casos de Groenlàndia, Quèbec o Escòcia, on, malgrat els llargs processos democràtics soferts sempre s'ha contemplat l'existència d'aquesta possibilitat, la de la independència, entenent que democràticament cal acceptar la voluntat que decideixi el poble.

Molt a fer tenim encara en aquest aspecte, i molt complicat ho tindrem aqui per a seguir endavant amb aquest objectiu tan llunyà i fins i tot gens possible per molts, com és la Independència de Catalunya.
Com bé diu Dolors Genovès, hem de perdre la por de parlar del tema, la por a la paraula Independència que tenen molts polítics catalans, i hem de treballar molt i bé, per a que la democràcia triomfi sobre aquestes restriccions i obstacles.

Treballar no per a convèncer a tothom que sigui independent i que voti que sí, no, no es tracta d'això ni dels missatges populistes de les consultes per acaparar vots i prou. Si s'expliquen les coses amb el rigor amb el que s'explica al reportatge de Dolors Genovès i es treballa per afrontar el tema des d'un debat més madur, més treballat, més aprofundit..., la gent escoltarà i entendrà millor perquè Catalunya no ha de tenir por a la independència, i perquè això ha d'arribar algun dia.

Aquestes xifres tan clares en les que queden paleses la paulatina reducció de la dependència empresarial de Catalunya vers Espanya en detriment d'una cada vegada major presència en els mercats internacionals, la cada vegada major obertura a l'exterior, etc., Catalunya té una històrica tradició industrial i empresarial que cal aprofitar i potenciar, tenim escoles catalanes de prestigi, tenim una creació de riquesa superior a la mitjana espanyola, i per tant, tenim els factors i elements necessaris per a afrontar la independència d'un país amb uns organismes propis més eficients i àgils, com per exemple una Seguretat Social catalana (les nostres cotitzacions superiors a les espanyoles ho permetrien), i molts més canvis estructurals que permetrien per tant, una millora considerable del benestar de la societat catalana.

Cal treballar doncs, per a explicar perquè Catalunya pot ser independent, explicar perquè és viable econòmicament, i perquè seria la millor opció per Catalunya i els qui viuen i treballen a Catalunya.
Sense convertir-se, però, en fals eslògan partidista ni populista; sense pretendre enganyar l'electorat amb falses promeses i enganys que només afavoririen una cada vegada major desafecció; cal treballar de debò  i parlar-ne sense por, treballar per a que tots els catalans estiguem units i participem més i millor en aquesta decisió. Perquè és una decisió que ens correspòn a nosaltres. És la nostra decisió i la de ningú més.
















ODA A ESPANYA


Escolta, Espanya, – la veu d’un fill


que et parla en llengua – no castellana:


parlo en la llengua – que m’ha donat


la terra aspra:


en’questa llengua – pocs t’han parlat;


en l’altra, massa.






T’han parlat massa – dels saguntins


i dels que per la pàtria moren:


les teves glòries – i els teus records,


records i glòries – només de morts:


has viscut trista.






Jo vull parlar-te – molt altrament.


Per què vessar la sang inútil?


Dins de les venes – vida és la sang,


vida pels d’ara – i pels que vindran:


vessada és morta.






Massa pensaves – en ton honor


i massa poc en el teu viure:


tràgica duies – a morts els fills,


te satisfeies – d’honres mortals,


i eren tes festes – els funerals,


oh trista Espanya!






Jo he vist els barcos – marxar replens


dels fills que duies – a que morissin:


somrients marxaven – cap a l’atzar;


i tu cantaves – vora del mar


com una folla.






On són els barcos. – On són els fills?


Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:


tot ho perderes, – no tens ningú.


Espanya, Espanya, – retorna en tu,


arrenca el plor de mare!






Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;


que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;


pensa en la vida que tens entorn:


aixeca el front,


somriu als set colors que hi ha en els núvols.






On ets, Espanya? – no et veig enlloc.


No sents la meva veu atronadora?


No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?


Has desaprès d’entendre an els teus fills?


Adéu, Espanya!


1898

--------------------------------------------------------------------------------

Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.

10 comentaris:

bpb ha dit...

Em va sorpendre, positivament, molt el reportatge d'ahir. Estic totalment d'acord amb tu en que cal iniciar des de tots els àmbits, sense pressa però ja sense pausa, una seriosa reflexió sobre la independència del país, ja que estic convençuda que després de superar la crisi, i que tot torni a rutllar, caldrà oferir a les noves generacions alguna cosa més que un nou estatut

Jordi ha dit...

Marta trobo encertat gairebé tot el que comentes del programa de TV3. La realització és molt correcte i s’hi veu el treball professional de la Genovès. Ara bé, la meva opinió és que, en acabar de visionar-lo (els qui vagin aguantar la seva llarga durada), et queda un regust de poc. Totes les visions fetes des de l’exterior, eren contrastades amb Catalunya, peró sense aprofundir massa amb la nostra realitat nacional. Personalment vaig trobar a faltar una explicació més clara i entenedora, pels qui no estan gaire endinsats en el tema, sobre les avantatges econòmiques de ser una entitat independent d’Espanya. Crec que el camí iniciat per la televisió catalana pot ser molt interessant, si s’atreveixen a fer més programes com aquest, convidant persones del mon independentista (economistes, sociòlegs, politics, etc.) que puguin analitzar amb més extensió la creixent corrent sobiranista.

Jordi Báez ha dit...

Em va agradar el reportatge, seriòs i acurat. I ocmparteixo amb tu la idea de com/que/quan fer la pedagogia adequada amb tothom. Molt bona exposiciò, Marta. Felicitats.

Marta ha dit...

gràcies a tots pels vostres comentaris. Cel.lebro que us agradi, que compartiu la mateixa opinió, i efectivament Jordi, necessitem més programes com aquests que ens expliquin amb més detall les avantatges económiques de la Catalunya independent. Com deia, cal parlar-ne i aprofundir-ne més sobre el tema, treballar-ho bé i clar.

Martini ha dit...

A mi també em va sorprendre agradablement el plantejament del documental fet per Genovès, directe, clar, sense giragonces. potser, però, vaig trobar a faltar més referències objectives al pricipal handicap per assolir la independència de Catalunya, que no és pas tant el Tribunal Constitucional i les lleis espanyoles, com crec que ho són els molts lligams personals i familiars d'una bona part de catalans amb espanyols. Tampoc ens enganyem ara creient que tot es redueix a una campany de pedagogia econòmica: Molta gent que coneix el potencial d'una Catalunya alliberada de cotitzar a l'Estat espanyol, ni tan se val s'ha plantejat la necessitat del nou estatut. Vull dir que a Catalunya existeix una massa crítica de ciutadans que la seva pètrea condició d'espanyols els fa del tot impermeables cap als sòlids arguments en favor de la independència, per molta fonamentació econòmica que tinguin.

Marta ha dit...

Hola Martini, precisament és aquí on cal treballar a fons per a fer entendre aquests ciutadans de pètrea condició espanyola com dius tu, dels beneficis socials, de la major cohesió social i per tant, del seu major benestar a Catalunya que implicaria aquesta sobirania. Realment creus que prevaldria aquest lligam espanyol per damunt del seu benestar i qualitst de vida al pais on viuen i treballen? jo crec que no, penso que aqui al final tothom miraria per la seva qualitat de vida i pel seu futur. Treballem doncs en aquest aspecte, i no tan sols en l'aspecte identitari, que és l'argument més feble per als més crítics amb la independència.

3a ha dit...

Els populistes de les consultes benvolguda Marta som la societat civil que hem hagut de moure el cul perque no ho feien els nostres representants democràtics. No vas entedre l'essència veig. No es tractava d'acaparar vots i prou. En unes eleccions o en un referèndum hom vol acaparar el màxim de vots, només faltaria, però durant tota la campanya es va fer un esforç molt important per transmetre un missatge: el dret a decidir, tan SI com NO. I gràcies això que han despertat els cervells adormits i els cossos s'han posat en marxa i ara gent com tu parla de "fer-ho bé".

Marta ha dit...

Hola 3a, respecto la teva opinió però no la comparteixo. Des del meu punt de vista la campanya del dret a decidir ha estat positiva, però no suficient. No s'ha fet una bona comunicació, i prova d'això és la baixa participació que s'ha obtingut en moltes de les ciutats i pobles que ja s'ha dut a terme.
Cal doncs aprofundir en el debat, treballar-ho millor i recalcar les avantatges i conseqüències positives de la independència, la seva viabilitat, etc. Hem fet un pas molt important, intentar mobilitzar, però no n'hi ha prou en fer soroll, cal agrupar més arguments sòlids i coherents, treballar-ho a fons i amb la maduresa i serietat que requereix una qüestió tan important, transcendental i difícil pel nostre país. Junts ho podem aconseguir.

Miquel Quintana ha dit...

M'ha agradat el teu article. Jo vaig interpretar el reportatge d'una forma diferent. Potser els anys que dedico la meva part política a assolir un somni que veig que és difícil d'assolir. Ningú pot discutir la qualitat del reportatge, però el fons és el que em fa dubtar. Em va semblar més un reportatge publicitari per anar de vacances que no pas una visió d'uns estats que han assolit el que volem quan no hi ha cap que ho tingui. He fet un apunt al meu bloc que en parlo. Si el llegeixes ja em donaràs la teva opinió.

Marta ha dit...

Moltes gràcies Miquel, he pogut llegir el teu article i t'he fet un comentari (dividit en dos perquè no em deixava en un de sol)

Salutacions